Revista Fantoche

Portada de la Revista Fantoche

La revista Fantoche, publicada per UNIMA Federació Espanya sota la tenaç coordinació de Joaquín Hernández, arriba al cinquè número, corresponent a l’any 2011. Una iniciativa que s’allarga en el temps amb quotes de qualitat cada vegada més altes i consolidades.

En aquest número cinc, els articles i els textos publicats són tots d’un gran interès i uneixen una pluralitat d’autors que representen molt bé l’ample món del titella. Començant per l’editorial, que en aquesta ocasió signa Francisco J. Cornejo, en la qual el professor i titellaire sevillà exerceix de portaveu de la revista per defensar l’ús de la paraula i de la reflexió en aquesta època de crisi i de confusió. Un text que també és un al·legat per enardir els ànims del lector amb encertades consideracions sobre els disbarats de la nostra època.

Fantoche continua amb l’afany de posar cara a diverses veus titellaires, en aquesta ocasió les de Rosa Díaz (La Rous) i Mariso García (de Periferia Teatro), que reflexionen en veu alta sobre els seus processos de creació i els seus plantejaments estètics i vitals. Són reflexions que tenen la virtut de despertar les del lector, oferint respostes diverses als problemes més comuns dels titellaires. Un cara a cara noble i sincer, que segueix la ruta empresa per altres trobades similars proposades anteriorment per Fantoche.

La revista dedica després una atenció monogràfica al gran marionetista anglès Stephen Mottram, virtuós del fil i creador d’espectacles d’alta volada estètica i filosòfica. Es presenta primer un text seu en el qual reflexiona sobre la dualitat màscara-intèrpret aplicada als titelles, i en el qual es pretén donar vida i expressió a aquest altre jo que representa el ninot, al servei del qual hi ha el titellaire. Segueix un magnífic text biogràfic i laudatori de Santiago Ortega sobre la personalitat artística i humana d’Stephen Mottram, i la sèrie acaba amb les impressions poètiques i reflexives que una fotografia “en suspensió i en moviment” del marionetista d’Oxford suscita a Ramón del Valle, mentre manipula un titella, triplicats, titella i manipulador, per la càmera del fotògraf David Burns.

Continua Fantoche amb un article rigorós i amè de Maryse Badiou amb fotografies de Jesús Atienza sobre el pessebre barroc en moviment de la localitat de Laguardia, capital de la Rioja alabesa. Un text que respon a un veritable treball de camp realitzat per la investigadora de Tolosa de Llenguadoc en companyia d’Adolfo Ayuso, company de viatge en aquesta expedició. L’objectiu és l’església de Santa María de los Reyes i el seu pessebre meravellosament descrit per Maryse. El text incita a agafar un cotxe de seguida per desplaçar-se a l’esmentada església a presenciar el ritu arcaic del naixement de Jesús representat amb ninots de talla de fusta del final del s.XVIII i principi del XIX. Un treball d’investigació que ens mostra un llegat del patrimoni artístic i titellaire fins ara pràcticament desconegut.

Fernando de Julián signa i acompanya amb fotografies pròpies un documentat article sobre els titelles d’Alexandra Exter, de l’avantguarda russa de començament del segle XX. L’article és una introducció a l’ambient artístic d’aquella època, establint un magnífic mapa de les relacions entre artistes, tendències, països i ismes que van configurar la creació artística del seu temps. Una figura, la de Alexandra Exter, tan desconeguda com interessant. Un món, que llavors estava contínuament en estat d’ebullició, que ens obre horitzons desconeguts del passat que, no obstant això, semblen arribar-nos vius del futur.

A la secció “Col·leccions”, Fernando de Julián ens ofereix un text bell i entranyable sobre la col·lecció privada de Joaquín Hernández, impulsor de Fantoche i creador del grup Tragaluz, un material que aviat es podrà veure gràcies a l’obertura del seu Taller-Museo del Títere a Pola de Siero, a Astúries. Un projecte que Joaquín ha anat forjant amb els anys i que, després de llegir l’article de Fernando de Julián, vénen ganes de no perdre-se’l i d’acudir de seguida a la inauguració del Taller-Museo, que esperem ben aviat. Titelles xinesos amb caps de quatre cares, siluetes i titelles de tots els racons del món, col·leccions de segells amb temes titellaires i muntanyes de petits objectes trets de mil llocs impensables que tenen a veure, d’una manera o altra, amb els titelles. Un projecte de museu fascinant que promet ser de visita obligada.

Fantoche prossegueix amb un llarg i documentat article de Rey Fernando Vera García sobre “Las comedias de muñecos en Nueva España durante el siglo XVIII”. Un treball minuciós i bastant exhaustiu de recerca en què ens introdueix al món complex i fascinant, perquè és prolix, dels teatres de titelles a Mèxic durant l’època colonial del final del segle XVIII, d’una riquesa i abundància que ens meravella. Anomenats “Máquinas de comedias” o “Máquinas de comedias de muñecos” o “Máquina real de comedias de muñecos”, l’article ens relata les vicissituds dels titellaires per aconseguir permisos per actuar, la relació amb les autoritats virreinals i l’Església, la competència amb el Coliseo Real i tot un anecdotari ric que ens il·lustra sobre una realitat molt poc coneguda. L’article s’acompanya de suggerents fotografies que deuen ser dels titelles d’aquestes “màquines de ninots”.

Per acabar, el director i gran dramaturg Claudio Hochman ens ofereix una adaptació del clàssic Otel·lo de Shakespeare per a titelles, amb un text àgil, fresc, incisiu, poètic i summament sintètic, ideal per ser representat amb titelles de guant o simplement per ser gaudit a través de la lectura.

Aquest cinquè número de Fantoche quedarà, talment els anterior, com un exemplar indispensable per ser guardat a les biblioteques del món dels titelles. Per a més informació de Fantoche, premeu aquí.

Etiquetas: , ,