Joan Baixas - Jesús Atienza

Fantotes de Joan Baixas. Foto de Jesús M. Atienza.

Amb un gest decidit tanquem diaris i apaguem les notícies, i brindem per l’art i la fraternitat, avui és dia de festa, celebrem el Dia Mundial de la Marioneta. No podem oblidar el dolor, la realitat de les desgràcies i les penúries que afligeixen el món, però precisament perquè no ho volem oblidar, agafem el compromís de celebrar la dignitat humana, l’afany insaciable dels humans d’afirmar la vida enfront de la mala fortuna i la mort. L’art és un cant a aquesta dignitat, reuneix en una marea contínua les generacions passades i futures, les cultures i els clans, al voltant de la poesia. L’art estableix la complicitat de la mirada entre persones que es meravellen juntes, creador i espectador, en l’exploració del desconegut. Tot acte artístic és un gra de sorra en l’engranatge de la realitat.

L’art del titella construeix en aquesta direcció. Cada vegada que animem un personatge, signem una declaració d’independència. Filla rebel de les arts de la imatge i de la paraula, de la interpretació i de la narració, el titella afirma el compromís amb la innocència, paratge de la felicitat, i també hi convoca l’altre extrem, la crueltat. La innocència és important, és harmoniosa i fèrtil, com testimonien Jarry i Kurosawa, Miró i Arseniev, i tants altres.

A la crueltat se li ha de prendre la mida del vestit i mirar-la a la cara amb sarcasme.

“L’animal viu en la naturalesa com l’aigua dins de l’aigua” (M.Eliade). El titella viu en l’imaginari com l’aigua dins l’aigua. Territori on la raó limita amb els fluxos de l’ani-malitat i del vegetal, de la terra i de l’aigua, l’imaginari és la reserva d’energia de persones i tribus, i el titella hi campa com un rei, no analitza, no intervé, prospera.

“El signe diferenciador de l’animal humà és l’animació, i la primera animació que féu l’home foren els déus. L’animació ens fa persones” (P.Sloterdijk). La mordacitat d’aquesta reflexió filosòfica impregna d’humor l’acte principal del titellaire: donar vida a allò inanimat i convocar les persones al voltant d’aquesta bruixeria.
Ja fa uns quants anys, una colla de titellaires va tenir l’encert de crear una organització per potenciar els intercanvis internacionals. UNIMA, convertida ja en una realitat consolidada i estesa per tot el món, és ara més necessària que mai per dirigir els esforços gremials cap als objectius de l’art i la dignitat humana.
Lloem els déus per concedir-nos aquesta professió, agraïm als nostres avis la creació d’UNIMA, celebrem l’esplendor de l’art de l’imaginari i brindem pels titelles.
Companys, que tinguem BONA FESTA!

Joan Baixas - Jesús Atienza

Foto de Jesús M. Atienza.

Etiquetas: ,