És sabut que la primavera la sang altera. Passa el mateix en el món dels titelles, que són molt sensibles als canvis tèrmics que provoquen parades al calendari i necessitats d’esbarjo dels humans. Aquí a Catalunya, a l’abril hi ha la cita d’Igualda, on titellaires, espectadors i programadors es reuniran per veure les novetats de l’any i prefigurar les properes temporades. La Mostra es va consolidant any rere any, i cada dia és més sonada.

Robertos procesión

Processó de Setmana Santa de Manuel Rosado. Museu da Marioneta de Lisboa.

Abans tenim la Setmana Santa, on el color negre de la mort i el morat dels nazarens ens anuncien el canvi d’estació i el moment on la natura retornarà a reviure amb tot el seu esplendor. Unes festes que han perdut part del seu vell caràcter iconogràfic que abans havia tingut tanta importància. Sort que la vistositat d’alguns ritus els manté encara vius i, tant per als creients com per els qui no ho són, en certs indrets és possible gaudir de les imatges, les danses i les cerimònies que ens parlen de la mort, del pas de temps i de les coses que no pertanyen al món del dia a dia. Igualment la paganitat andalusa i valenciana es manté viva a Catalunya i, per tant, també a Barcelona, gràcies a les poblacions que vénen del sud i que preserven la seva memòria intacta.

Tot plegat per anar escalfant els motors que ens portarà al mes de maig, quan la primavera estarà en el seu apogeu i els Festivals es succeïran un darrera l’altre per totes les Espanyes. Començarem amb la Fira de Lleida, de la que farem puntual seguiment en haver esdevingut a més a més patrocinadors de Putxinel·li. Una Fira que malgrat les retallades es mostra ben decidida a continuar la seva feina, tot pensant en el seu Centre de Titelles que ja existeix al Convent de Santa Teresa i que esperem acabi desenvolupant totes les seves potencialitats.

El maig hi ha festivals a Gavà, a Caldes de Montbui, a Sevilla, a Segòvia, a Lisboa, a Évora, a les Illes Canàries, a Santillana del Mar, a Redondela, a Granada, a Mallorca, a Alcázar de San Juan…, i a la Xina, a la ciudad de Chengdu, on es celebra el XXI Congrés de la Unima i un Festival Mundial dels més sonats que s’hagin mai celebrat als països asiàtics. Des de Putxinel·li i els seus portals germans, farem seguiment d’alguns d’ells. Concretament, ens centrarem en Lleida, Lisboa i Chengdu. Els tres s’han mostrat sensibles a la nostra proposta i han volgut convertir-se en Patrocinadors de la revista, convidant-nos a parlar dels seus espectacles i dels diferents encontres i activitats que duen a terme. Ho farem encantats tot desplaçant-nos a les tres ciutats amb la intenció de mostrar tot allò que resulti més interessant per els nostres lectors.

Per a nosaltres té una significació especial l’anada a Chengdu, gràcies a l’ajuda de l’Institut Ramon Llull i coronada amb el fet de que Unima Internacional s’hagi volgut convertir en Patrocinadora de la revista. És una confiança atorgada pels seus els dos màxims responsables, Dadi Pudumjee, President, i Jacques Trudeau, Secretari General, que valorem moltíssim i ens responsabilitza enormement de cara al món titellaire. Una responsabilitat que assumim gustosos i a la que volem respondre amb la màxima il·lusió i professionalitat.