Vint-i-quatre hores després de la inauguració de la Fira de Teatre de Titelles de Lleida ja estem en condicions d’assegurar que el jurat dels premis que s’atorgaran demà a la nit, a la clausura de la 23a edició, no ho tindrà fàcil. Dels deu espectacles als quals hem assistit, tots tenen un nivell de qualitat que situa la Fira de Lleida, sens dubte, en una posició privilegiada. Des d’ahir a la tarda, hem rigut amb les atzagaiades de l’espermatozoide Jonás i d’El Espejo Negro, a la recerca de la tendresa, i no hem parat de riure amb el Polichinelle tradicional i punk al mateix temps de La Pendue, introduït per sorpresa per l’home orquestra Martin Kaspar, divertidíssim interpretant jazz, samba i salsa. Ens hem deixat portar a universos tan personals com el de Marcel Escolano (Los Galindos), dins la seva iurta, o el de Xavier Bobés, oníric i domèstic alhora. Hem admirat la producció Copacabana, de Ponten Pie; hem patit amb els actors de Teatro Silfo pels problemes tècnics que entrebancaven la representació, però hem pogut gaudir d’una obra commovedora, molt ben posada en escena i molt ben representada. Ens hem quedat hipnotitzats amb la lleugeresa dels elements de L’après-midi d’un foehn Version 1, de la Compagnie Non Nova, i hem vist com famílies senceres xalaven amb els jocs i titelles de Galiot Teatre, posats a disposició del públic perquè manipular i deixar descobrir els secrets de marionetes, titelles de guant i teatrets.

marxant de rosada

El marxant de rosada de

Però l’activitat va més enllà dels espectacles. En aquesta edició, el Centre de Titelles ha obert diverses exposicions que tornen a la ciutat el resultat del seu treball. Amb elogis de part de la Diputació de Lleida a la inauguració de la mostra sobre el procés creatiu de Hansel i Gretel a l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i amb la implicació declarada del batlle, Àngel Ros, abans de l’espectacle inaugural (Jonás el espermatozoide, d’El Espejo Negro), els responsables del Centre de Titelles, Joan Andreu Vallvé i Julieta Agustí, poden ser ben conscients del valor que té la seva tasca més enllà de l’àmbit més o menys local. Una tasca de llarg recorregut que enguany es planteja fer un cert balanç. “L’any passat vam fer vint-i-cinc anys del Centre de Titelles”, afirmava Joan Andreu Vallvé a l’exposició de Hansel i Gretel, “i aquest any han tornat a Lleida aquests ninots que fins ara havien estat voltant pel món d’exposició en exposició”. I afegia: “És com si ara tanquéssim aquest any de celebració.”

expo

Una mica més tard, Julieta Agustí, en el discurs d’obertura, es referia a la necessitat, en els temps actuals, dolents econòmicament però artísticament molt dinàmics, de “fer una atenció especial a les companyies catalanes” (que són la majoria del programa) per “aprofitar el potencial de divulgació internacional que té la Fira”. Per això és molt remarcable la presència de professionals vinguts de molts països diferents. Dins el conjunt d’encontres professionals que hi ha programats, avui al migdia s’han presentat públicament els directors de festivals internacionals que han estat convidats a la Fira. Amb una breu exposició de cada un d’ells, s’ha formalitzat la plataforma perquè companyies i programadors, de Catalunya i d’arreu, es coneguin i puguin arribar a acords. Per a més tard, hi ha previstes sessions d’speed dating entre artistes i directors artístics de festivals. En espera de poder oferir un balanç definitiu d’aquests tres dies, el que hem detectat és un ambient cordial que facilita aquests contactes i que les companyies ho estan aprofitant.

playgroundprincipito

non nova

Compagnie Non Nova.

galiot

En Fustot dóna la benvinguda als jocs titellaires de Galiot Teatre.

Etiquetas: , , ,