Que els titelles viuen un bon moment a Catalunya és una cosa que el dia a dia dels festivals testifica i corrobora. En aquest cas, ens referim a la presència de cinc companyies al Titirimundi de Segòvia agrupades sota el nom de “Panorama Català” i que ha comptat amb l’ajuda de l’Institut Ramon Llull, aquesta institució catalano-balear que s’encarrega de difondre i donar suport a  la cultura catalana al món sencer.

Les companyies seleccionades pel Festival són les següents:

Escarlata CircusESCARLATA CIRCUS, una veterana companyia de circ constituïda per Jordi Aspa i Bet Miralta, ha presentat el seu espectacle “Devoris causa”. Com diuen els propis artistes en el programa de mà, “la vida és recta o, de vegades, dóna tombs. Nosaltres hem escollit l’espiral plena de cops d’aire fresc, que arriben del més enllà, farcides d’equilibris, gravetat i tots els sentits a flor de pell “. Amb Devoris Causa, 50 privilegiats espectadors gaudeixen dins d’una carpa d’un espectacle on la llibertat, la imaginació més portentosa i l’efecte sorpresa aprofundeixen arreu. Un espectacle servit en la intimitat d’un espai i amb un argument circular, en el qual la poesia del moviment de dos personatges ens farà viatjar al futur passat del plusquamperfet indefinit de les emocions. La construcció d’objectes i la seva manipulació, en aquest cas a partir de verdures, serveix per explicar una història cruel i quotidiana amb els perfums més saborosos de la cuina.

Joan BaixasJOAN BAIXAS, aquest artista-titellaire del qual ja n’hem parlat en diverses ocasions en aquesta revista, presentarà la seva darrera producció “La Música Pintada”. Una obra que vam poder veure a la Fira de Titelles de Lleida i que ens va impressionar, a nosaltres i al públic, pel to sincer, humil i alhora poderós, amb el qual Baixas es dirigeix ​​al públic. Música Pintada és un espectacle que s’inspira en la música impressionista de Ravel (Contes de la meva Mare Oca) i Debussy (Petita Suite), en els paisatges, sensacions que evoquen atmosferes màgiques i sensuals i en els càlids records d’infància, en els contes i en les festes d’estiu. Baixas ha pretès traduir els colors i les llums d’aquesta música en sensacions plàstiques pintades davant del públic i recreades en una pantalla d’ombres xineses, amb projeccions d’imatges digitals i fotogràfiques.

PelmànecPELMÀNEC TEATRE amb “Diagnòstic Hamlet”. Miquel Gallardo, després d’enlluernar el públic amb els seus muntatges anteriors (“El Avar” o “Don Joan”), s’enfronta de nou a un dels majors reptes marionetísticos: donar vida al titella sent a la vegada el manipulador un altre personatge de l’obra. “Diagnòstic Hamlet” revisa un altre dels mites fonamentals de la història del teatre, el príncep Hamlet. Amb direcció de María Castillo, Gallardo, en un exercici de llibertat creativa, ha sotmès al personatge a un empresonament “involuntari”, acostant la tragèdia fins als nostres dies a través de la figura dels hikikomoris de la societat japonesa -joves que no suporten la pressió familiar i social i decideixen tancar-se a la seva habitació amb l’única companyia de la seva consola, un ordinador connectat a Internet i una televisió, desenvolupant un sistema de defensa del seu microcosmos que roman inviolable-.

Circ PanicCIRC PÀNIC amb “L’home que perdia els botons”. Des que Alexa Lecompte (funambulista francesa) i Jordi Panareda (electricista barceloní) es van trobar al setembre 1998 al Circ Crac, un fil en comú carregat de gúspires els va conduir a crear Circ Pànic. Els seus espectacles, frescos i directes, s’obren a la innovació, buscant la complicitat amb el públic dins d’una línia que aposta per la imaginació i l’humor en sintonia amb el llenguatge del nou circ. Ple de delicadesa, força poètica i virtuosisme, Circ Pànic segueix en “L’Home que perdia els botons” alguns dels aspectes més identificatius dels seus anteriors muntatges (“Serveis a domicili” i “La caravana passa”, que es va poder veure ja a Titirimundi el 2007), de gran èxit a tot Europa, però incorporant nous reptes, més accions aèries i una dinàmica de moviment més intensa.

Pa SucatPA SUCAT amb “Les meravelles d’Orient”. Amb altes dosis d’acció, humor i tendresa, Pa Sucat presenta un espectacle ple de colors, personatges i estris quotidians que fàcilment ens poden introduir en un quadre de Bruegel. Basant-se en la crònica que Ramon Llull fa en el seu “Llibre de la contemplació de Déu” sobre la presència del teatre de titelles en l’època medieval, i tenint en compte la procedència possiblement islàmica segons Francesc de Borja Moll, que parla de “bavastells dels joglars moros “, la companyia catalana ha creat Meravelles d’Orient gràcies a aquests bavastells (talles de fusta policromada de forma humana que s’utilitzaven per a representar històries) que es mouen de manera com si cobressin vida a les mans. Un exercici magníficament executat de titelles tradicionals en què els titellaires són a més excel·lents actors i músics.

Etiquetas: , , , , , , ,