Ahir, dijous 19 de juliol, dia d’importants manifestacions, va ser un dia de festa. Més de 25 titellaires, representants de bona part de la professió a Catalunya, es van trobar al Poble Espanyol de Barcelona per dinar, convocats per Putxinel·li / Titeresante / Puppetring. Ara que ja fa quatre mesos que caminem, des de la nostra publicació volíem mantenir viu l’ànim de quan la vam presentar públicament, el mes de març passat, en el marc del Festival TOT (vegeu aquest article). L’objectiu de la trobada era, simplement, veure’s, xerrar i recordar que la revista és una eina de difusió i de coneixement al servei de tothom. Amb aquest estat d’esperit, el primer brindis el va proposar Carles Cañellas: va ser per a Pepe Otal, Mariona Masgrau i Julieta Agustí.

Trobada dinar titellaires

Els titellaires assistents. Foto feta per un turista del Poble Espanyol

Més tard, en un altre moment del dinar, Toni Rumbau, director, va explicar el perquè de la convocatòria: “Després de quatre mesos, ens agradaria conèixer les opinions, aportacions i idees que ens pugueu fer arribar, pensant en el que podria ser útil per a tots. La participació de tothom és essencial per generar un fons de reflexió, però no únicament. Durant aquests mesos ja heu pogut veure que ens movem en dues línies de continguts: una d’articles més de profunditat i una altra d’actualitat, per poder abastar al màxim la realitat del teatre de titelles”. En aquest sentit, també va recordar que existeix la possibilitat de publicar reflexions sobre espectacles o sobre la professió mateix a través dels comentaris deixats al peu de cada article i com a textos independents a través del Club d’Opinió, que està obert a tots els socis. L’únic que cal fer és enviar-nos un document a info@puppetring.com o a qualsevol dels nostres correus personals.

També va parlar de la presència dels processos creatius en la revista com un dels continguts de pes. “Recentment”, va dir, “hem publicat una sèrie d’articles en què es descriu el procés de creació d’un taller que es va fer a l’Institut del Teatre i un altre conduït per Claudio Hochman en col·laboració amb UNIMA València. Aquesta mena de continguts estan molt bé perquè es comparteix un material molt sensible que dóna molt de relleu a la professió, i qualsevol creador que ho vulgui pot publicar la part que més li interessi del seu treball de creació.” Cesc Martínez, cap de redacció, va afegir que “continguts com aquests ajuden a formar un cos crític per al teatre de titelles, que actualment no existeix en cap altre mitjà”, i es va referir a la crítica “no com un article en què es diu si un espectacle és bo o dolent, sinó com un conjunt de materials que permeten conèixer més a fons els titelles”. Toni Rumbau també va declarar que el nombre de visites diàries eren unes 150 de mitjana, quantitat que creix cada dia, i va destacar que cada visita tenia un elevat nombre d’articles consultats.

Sens dubte, el Poble Espanyol és un marc excel·lent per fer bullir un sector que necessita moviment i reclama espai i atenció. El seu director, Jorge Bernárdez, no es va voler perdre el dinar, sensible a l’efervescència creativa que viuen actualment titelles i titellaires. Ja el TOT va ser un catalitzador d’iniciatives diverses, a més d’una potent manifestació de la necessitat de tenir un festival de titelles a Barcelona. Enguany, les trobades de la professió van accelerar el procés que ha culminat amb la reconstitució d’UNIMA a Catalunya i també van posar la llavor de la sèrie documental La revolta dels titelles. Durant el dinar també es van recordar aquests fets.

A Putxinel·li / Titeresante / Puppetring, aquest estat d’ebullició ens emociona. Un dels objectius de la publicació era unificar la professió entorn del que és comú i fer-ho visible. Gràcies a tots els assistents i a tots els que no vau poder venir però que, d’una manera o altra, heu manifestat el vostre suport.

Etiquetas: , ,