Uns dies després de la clausura del Festival Off d’Avinyó, ja es pot començar a observar l’impacte de la campanya “Avignon à la catalane”, promoguda per l’Institut Ramon Llull, en espera d’una valoració oficial. Vuit companyies de diversos gèneres escènics van actuar en aquest escenari gegant, no només com a mostra del moment creatiu de Catalunya i Balears, sinó com a primera acció dirigida a consolidar la presència de les produccions catalanobalears a França (vegeu el resum del debat de presentació de la campanya fent clic aquí). I el resultat és que, amb aquesta acció, la internacionalització és cada vegada més sòlida.

don juan

Els números de l’Off Avinyó maregen: 975 companyies, 1.161 espectacles i més de 25.000 representacions en tres setmanes, entre el 7 i el 29 de juliol. En aquest excés, la presència de les vuit produccions de casa ha estat més que destacable. Així ho han expressat alguns dels artistes participants, com Miquel Gallardo, de la Companyia Pelmànec, que es mostrava satisfet del públic que va assistir a Don Juan, amère mémoire de moi (podeu llegir-ne una ressenya aquí); Josep Ventura i Marceline Kahn de Los Excéntricos, que van estar representant cada dia Rococó Bananas (llegiu-ne la crònica aquí), i Fabrizzio Giannini de la Companyia de Circ “eia”, que van tenir Capas en cartell només dues setmanes.

Jordi Purtí, director de Cor de Teatre, ja havia expressat fa mesos en la roda de premsa en què es va presentar la campanya “Avignon à la catalane” que, tenint en compte l’èxit que havia aconseguit anys enrere l’obra Hop!era al mateix festival, ara no esperava menys d’Operetta. I en aquest cas, l’èxit ha estat rotund, dels més sonats d’Avinyó, tant de públic com de crítica. Però el mateix Purtí havia afirmat que la presència a l’Off seria positiu per al conjunt de les produccions presentades. No es va equivocar. Aconseguir un miler d’espectadors, tenint en compte la competència salvatge que hi ha en aquest festival, és un èxit suficient. Per arribar a aquest nombre d’espectadors, Los Excéntricos han sortit al carrer cada dia. Josep Ventura se’n mostra satisfet: “Entre aquests mil, hi havia uns quants programadors. Encara no sabem si ens contractaran o no, però a Avinyó, si tens èxit amb el públic, normalment surten actuacions.”

excéntricos

Miquel Gallardo, en canvi, va aconseguir fer funcionar el boca orella. Només va sortir al carrer un dia, però no va anar bé “perquè és un tipus de treball molt diferent al que faig jo amb els meus titelles”, segons va explicar. I tot i que als últims dies de festival el nombre de públic va baixar una mica, va aconseguir tenir un nombre estable d’espectadors cap a la meitat. I encara que en conjunt no va arribar al miler de persones, valorava molt positivament la quantitat de programadors que el van veure. Des de la Companyia Pelmànec havien comptabilitzat una setantena de programadors que havien vist el Don Juan, amère memoire de moi i que els havia agradat. “En un altre context”, diu Gallardo, “perquè et vegin tants programadors has d’actuar durant molt mesos seguits, una circumstància que ara mateix és molt difícil que es doni. Aquí han vingut en poques setmanes.” Naturalment, encara no se sap quantes actuacions sortiran d’aquestes visites, però les expectatives són bones. “Tots han sortit contents.”

Encara hi ha un altre factor a tenir en compte: “Una obra com el Don Juan surt amb desavantatge: una companyia de fora de França, per tant desconeguda per al gran públic, pateix més per arribar a la gent. Depèn del gènere, pot ser més fàcil. Cor de Teatre, amb una obra musical, té més possibilitats d’atraure més gent, i el fet de ser trenta persones és un risc i un atractiu al mateix temps. Però un Don Juan, que és una obra dramàtica de titelles… La música i l’humor tiren molt més, sobretot perquè aquí hi vénen molts turistes de tot França; per això estem molt contents de com ens ha anat al final.”

operetta

La Companyia de Circ “eia”, també dins el cartell “Avignon à la catalane”, també va aconseguir el favor del públic. Fabrizio Giannini afirma amb contundència que els va anar molt bé: “Hem tingut molts bons retorns tant pel públic com dels professionals!” Efectivament, l’espectacle Capas ha aconseguit fer-se un forat en alguns mitjans, que destaquen el bon humor, l’originalitat de la barreja de llenguatges i la precisió tècnica dels exercicis, i diuen: “Tot passa de pressa sense que en cap moment la proesa es miri al melic” (Le Monde), o “el públic els ovaciona, amb els ulls plens d’estrelles, el somni cargolat al cos i l’ànima en estat d’ingravidesa” (AVI City Local News).

Parlant de Capas, la periodista Rosita Boisseau, de Le Monde, també es feia ressò de la campanya de l’Institut Ramon Llull i treia un denominador comú de la proposta de la Companyia de Circ “eia” i d’Streaptease, de Pere Faura: “Saben parlar als espectadors mirant-los als ulls amb un bon humor encomanadís. Un talent que val totes les gires del món.”

capas

En el quadre d’espectacles del Ramon Llull també hi havia MicroGloPhonE, del pallasso Katraska, i Petita Lula de la companyia de dansa Mariantònia Oliver. Mirando a Yukali d’Alba Sarraute només hi va ser un sol dia, coincidint amb la presentació de la campanya a Avinyó.

Etiquetas: , , , ,