Podem considerar Barcelona com una capital titellaire important? Crec que podríem respondre que sí, amb moltes precaucions, com és lògic. Últimament estem vivint una evident revifalla del gènere, que es manifesta en una profusió considerable d’estrenes i de nous titellaires en actiu com feia temps que no es veia a la ciutat. Es tracta d’un moviment sens dubte determinant per a la resposta que he aventurat al principi, afegint-hi diversos factors a tenir en compte. Són els següents:

Barcelona

Llums i foscors de la Barcelona actual

1. Barcelona compta amb una inèrcia titellaire que prové de principi de la dècada dels setenta, quan van aparèixer els primers grups que trencaren amb la tradició i s’atreviren a anar més enllà, a la recerca de nous horitzons del gènere.

2. També a principi dels setenta es va formar el primer Festival Internacional de Titelles de tot l’Estat, una iniciativa que ha perdurat en el temps amb una gran influència i una repercussió a escala estatal i europea, fins que es va convertir en el Festival NEO.

3. Aquesta inèrcia dels anys es manifesta sobretot en l’existència de tota una sèrie de grups que han creat un coixí històric importantíssim, amb una enorme influència en les noves generacions barcelonines. Grups històrics, molts dels quals encara es troben a primera línia mundial i que són presents a la majoria dels festivals internacionals més importants del món.

4. Aquest moviment va tenir fins els anys noranta la vertebració de l’Institut del Teatre, a través del Festival i de la seva Escola de Titelles i del Taller de Harry V. Tozer, i va generar un moviment de públic, alumnes i professors de gran trascendència.

5. Tres mestres de la marioneta de fil, Harry V. Tozer, Herta Frankel i Pepe Otal, a qui s’hauria de sumar, en una òrbita més independent, Mariona Masgrau, han aconseguit que amb els anys es pugui considerar Barcelona com una important capital del fil a escala mundial, donada la densitat de titellaires que es dediquen avui a aquesta especialitat i que han sortit de la nostra ciutat.

6. Una davallada important es va viure durant els anys noranta –desafecció de l’Institut del Teatre, pèrdua del Festival i un cert cansament de les companyies històriques–, la qual va estar brillantment superada per la gran empenta i energia creativa dels nous grups que han irromput en l’escenari barceloní ja als mateixos noranta amb una força extraordinària

7. La suma de tots aquests factors, molt esperonada per l’actual esclat de nous grups i joves titellaires, amb una gran presència a més de l’element femení, fan que realment, avui, puguem parlar de Barcelona com una capital d’importància dins del panorama de les marionetes a Europa i al món.

Hi ha punts foscos, com és lògic. Un és la mala notícia d’un canvi en la direcció del Poble Espanyol i la pèrdua de dues persones que havien fet molt pel nostre gènere: Jacques Trudeau, secretari d’UNIMA Internacional, i Jorge Bernárdez, gerent i director del Poble Espanyol, i convençut impulsor del Festival TOT. Seria bo que no es perdés i que la presència de Jacques Trudeau continuï sent habitual a Barcelona. Un altre punt fosc és la dificultat que tenen els titellaires que volen actuar al carrer, víctimes d’unes normatives que fan pagar justos per pecadors.

Barcelona

Un arc triomfal per els titelles del futur?

En aquests moments, caldria articular iniciatives –la refundació d’UNIMA Catalunya és una molt bona notícia, un primer pas per tornar a tenir institucions titellaires representatives–, assentar les existents i mirar de projectar-ne de noves, malgrat l’època de crisi econòmica que vivim. Una crisi que, com totes les crisis, actua d’esperó per a les propostes de futur. Tant de bo que Barcelona sigui capaç de vèncer les dificultats actuals i, amb l’energia i la creativitat de què sempre ha fet gala el sector titellaire, convertir-se, en un futur proper, en la  Gran Capital dels Titelles a escala mundial que avui ja sembla voler ser.

Etiquetas: , , , , ,