Han començat aquests dies les representacions del cicle de titelles que es realitza als dos teatres La Puntual i L’Atelier, al barri de la Ribera. De l’espectacle Historieta de un abrazo, presentat a La Puntual, n’hem parlat a Titeresante (veure article aquí). A L’Atelier, ha estat l’obra Tutti Colori, de David Laín, del Teatre de l’Estenedor, l’encarregat d’iniciar la seva programació.

Atelier

La sala de l

Abans de res, voldríem parlar d’aquest teatre que es troba al carrer Abaixadors número 10, just davant de Santa Maria del Mar, per la seva exquisida peculiaritat. Ens trobem, en efecte, davant d’un d’aquests antics palaus que solen amagar-se entre els edificis de la part vella de Barcelona, l’arquitectura dels quals ha canviat força però que continuen conservant tot l’encant, especialment a les sales nobles. El que ens ocupa, situat en un principal amb una escala de pedra d’una gran elegància, té una sala grandíssima, la que s’ha convertit en teatre, que els actuals ocupants han dissenyat amb estricte respecte als vells ornaments, dignes de ser conservats. L’espai ha tingut molts usus diferents els últims anys, des de discoteca fins a teatre d’òpera. Actualment els seus responsables intenten combinar les activitats líriques amb representacions nocturnes obertes a una pluralitat de gèneres, amb una dedicació especial a les marionetes dirigides a públic familiar.

Atelier

El cafè de l

El resultat pot ser altament suggerent i atractiu: un espai elegant i glamurós situat al bell mig del cor de Barcelona, obert a les varietats operístiques de cambra, al cabaret urbà i multidisciplinar de butxaca, i als espectacles de titelles, ombres i marionetes. Un lloc que es deixa descobrir amb ganes i que pot esdevenir una curiosa i atractiva singularitat en el panorama teatral de la ciutat.

Es pot dir que l’espectacle presentat per David Laín, Tutti Colori, és un clàssic de l’Estenedor. Dirigit a nens petits, potser entre 3 i 6 anys, l’obra mostra tot el repertori de les múltiples virtuts d’aquest titellaire que ja fa 35 anys que puja als escenaris (vg. aquest article de la sèrie La Revolta dels Titelles).

David Lain

David Laín. Foto de Jesús Atienza.

Podríem concretar aquestes virtuts en els següents punts: 1. una simplicitat minimalista d’elements que busca la concisió dels materials utilitzats eliminant qualsevol ornamentació gratuïta; 2. uns titelles que també segueixen aquesta línia minimalista, perfectament confeccionats perquè defineixin d’una manera clara y concisa la psicologia dels personatges que representen; 3. una presència actoral del titellaire que no dubte a parlar directament al públic i a manipular els titelles a la vista; 4. un domini superb de la tècnica vocal que li permet modular les diverses veus dels personatges; 5. una presència tranquil·la i segura a l’escenari, fruit d’una pila d’anys d’adreçar-se al públic i als nens, i 6. un argument clar, que no defuig la complexitat conceptual però que toca de peus a terra, ben centrat en la temàtica que ha volgut tractar.

Tots aquests punts, posats en conjunció, defineixen una estilística clara, el llenguatge propi de L’Estenedor, en el que plàstica i treball actoral conflueixen en agraïda proporció i harmonia. Dit en altres paraules, l’ofici dels anys i una fidelitat estricte als principis dramatúrgics esmentats, han aconseguit allò que sempre és el més difícil: tenir una personalitat artística i un estil propi.

Tutti Colori és un dels espectacles de David Laín dirigit als més petits en el que el joc de veus brilla i fascina per la facilitat en què dóna el to adequat a cada personatge, sempre mantenint la mateixa frescor i seguretat. Hi ha humor en els diàlegs, alguns rodolins molt ben posats al text, jocs de paraula i un ús molt adequat de les repeticions. La música juga un paper important, amb una banda sonora rica i plena de petits efectes que s’acompassa perfectament bé amb cada escena. La història avança tranquil·la i segura, ajudada pels leiv motiv que giren a l’entorn dels cinc colors.

Veient-lo a l’escenari, fa la sensació que el titellaire Laín està de tornada, com si actuar no li costés cap esforç. Un moment dolç en el que l’energia potencial sembla estar als màxims, a punt de trobar l’hora d’atacar una nova creació. “Sóc un viciós de l’adrenalina de l’estrena”, va dir una vegada.

Avui, diumenge 23 de desembre, una última funció a les 12h del migdia, a L’Atelier.

Etiquetas: , , ,