És difícil definir com ha estat el 2012. Any d’extrems, per a nosaltres, a Putxinel·li, ha estat pròdig en novetats i treballs. El dia u de març va néixer el nostre triple portal i des de llavors s’ha mantingut actiu en un furor literari permanent, i s’han publicat més de 450 articles en les tres llengües d’ús (català, castellà i anglès, i alguns en francès i en portuguès). Amb menys d’un any d’existència, encara és d’hora per fer balanç, però sí que volem expressar la nostra modesta satisfacció per la tasca que hem estat desenvolupant: el ritme diabòlic de noves entrades ha estat trepidant i tenaç, i encara que la quantitat sol estar renyida amb la qualitat, l’equip redactor de Putxinel·li i els col·laboradors pensem que l’equilibri entre els textos de curt abast (cròniques, notícies i informacions d’actualitat), malgrat alguns buits importants, i els de llarg recorregut (reportatges, entrevistes, anàlisi d’espectacles, articles de fons, estudis i reflexions), que són majoria, pot tenir molt bona nota.

Trastam

Imatge de Trastam. Foto de Jesús Atienza.

Com a dades sobre la marxa de la revista, podem anunciar que, dels tres portals, els més visitats són Putxinel·li i Titeresante (es podria dir que van bastant alhora), mentre que Puppetring, editat en llengua anglesa, avança més a poc a poc (tot i contenir un centenar d’articles). La mitjana de visites entre els tres portals és de 580 al dia (17.980 visites al mes). La de pàgines vistes, es dispara a una mitjana diària de 5.346 (165.726 pàgines al mes). Són unes xifres que considerem, després de només deu mesos d’estar en funcionament, francament bones i esperançadores.

Però deixem Putxinel·li i anem als titelles en general. Caldria considerar el 2012 com un bon any internacional dels titelles si tenim en compte que al maig es va fer el Congrés Internacional d’UNIMA i el Festival Mundial a Chengdu: una fita en la història recent dels titelles perquè va obrir al món la nova realitat titellaire d’aquest país enorme que és la Xina. Una realitat aclaparadora, amb les seves mancances però amb una potencialitat humana, artística i creativa de gran volada i llarg abast. Per als titellaires occidentals, és un repte enorme i una oportunitat d’or per comunicar-se i establir relacions amb els que treballen a les terres del sol ixent.

Chengdu

Manipuladors a la festa de Chengdu. Congrés de Unima 2012.

L’eufòria de la realitats que es viu a l’Orient se suma a la d’altres zones també emergents, com són el Brasil, Mèxic, Perú, l’Índia o Sud-àfrica. En aquest sentit, el frenesí titellaire de la majoria dels països llatinoamericans és sorprenent (vg. aquest editorial), la qual cosa augura un futur magnífic en aquestes àrees geogràfiques.

Europa, en canvi, i especialment els països del sud, estan patint un moment de llanguiment, per no parlar de gran catàstrofe, ja que la societat està sotmesa a un estrangulament continu de mitjans i recursos. El que anteriorment van viure els titellaires argentins i brasilers, ara ho viuen els espanyols, portuguesos, italians i grecs. Però també, com va passar a Amèrica, la necessitat crea l’òrgan, i davant les dificultats molts grups, festivals i titellaires s’inventen noves formes de subsistència que passen, majoritàriament, per dues línies de treball: aprofundir en l’àmbit local, buscant noves formes d’arribar al públic i de compartir despeses i estructures, i/o obrir-se a l’ample món, buscant fora el que no es troba a casa. El millor sens dubte és combinar les dues opcions.

A Cero

Imatge de A Cero, de Mina Ledergerber.

La paradoxa és que, sent una època pobra en mitjans, el nombre de debutants augmenta, amb un despertar de noves vocacions inèdit. Grups joves es llancen als escenaris i sorprenen el públic. Sol passar en les èpoques de crisi, que són irremeiablement èpoques de canvi.

Els canvis, els veiem a tot arreu, semblen ser el signe dels temps. El 2013, en aquest sentit, complirà amb les expectatives dels numeròlegs, que consideren el 13 un símbol de transformació. En el Tarot, és la carta de la Mort, que significa precisament canvis. La complexitat del món, però, ens parla de processos més profunds, que els entesos anomenen sistèmics. Plaques tectòniques del comportament humà en moviment i col·lisió.

Als titellaires ens toca complir amb la nostra missió: explicar el que es veu d’aquests canvis i col·lisions amb el llenguatge mut de les imatges que parlen. Envoltats d’objectes com mai no ho havíem estat, són les lletres d’un abecedari amb el qual es componen significats múltiples. Duplicar la realitat amb les nostres metàfores objectuals, a les quals donem vida i ànima a través de l’animació. Potser així donem forma al vell que se’n va i al nou que arriba. Amb la humilitat d’un dels oficis més antics del món, la nostra comesa pot ser, avui, tan important com les avantguardes més punteres de la ciència. Donar forma al Temps i sentir que anem amb ell.

En aquest punt només ens queda agrair als nostres estimats lectors la seva fidelitat, als col·laboradors seu bon ànim de participar en les nostres pàgines i als membres associats i als espònsors seu gran suport per empènyer el que també és el seu projecte. A tots, bon any 2013!

L’equip redactor:
Toni Rumbau i Cesc Martínez

Etiquetas: , , ,