Per Damià Barbany. La primera sorpresa agradable és l’espai de l’Atelier, (en ple barri del Born, a tocar de l’església de Santa María del Mar)  al carrer Abaixadors nº 10 pral. Probablement antic ateneu popular o centre recreatiu…, en alguna època no massa llunyana discoteca en horari after, posteriorment dedicat a representacions operístiques i de jazz; i ara mateix, sota la conducció de Joan Anton Sánchez, en els inicis d’una nova etapa enfocada envers l’espectacle de petit format, ja sigui teatral o musical, el cabaret i les arts parateatrals.

L'Atelier

Així que trepitges el local, el més perceptible, d’aquí la “sorpresa agradable”, són les enormes possibilitats que les característiques d’aquest local , (espacialment parlant, amb una fesomia que el pot fer cosí germà de locals com el círcol Maldà o La Paloma o el ball Apolo) ofereixen al desenvolupament i la praxi de les arts escèniques, dotat com està d’un escenari ben proporcionat amb les dimensions de la platea, capaç d’un aforament que pot sobrepassar el centenar de cadires, qualitats a les que s’hi pot sumar un magnífic espai de bar. Tot això ofereix en potència l’Atelier, sempre i quan es disposi, per a fer-lo funcionar amb una programació  òptima, (tal vegada eclèctica en les disciplines exhibides però alhora homogènia i coherent en concepte i esperit) d’un cert talent i imaginació, d’una dedicació  plena, i tant important com els dos requisits acabats  d’assenyalar, d’aquells mínims diners que, ens agradi o no, sempre es manifesten com del tot imprescindibles per a una trajectòria continuada i sostenible.

Fer-se espectador tafaner  en una primera visita per a conèixer l’accentuada personalitat d’aquest local, petita joia, els asseguro que ja val molt la pena. I si aquesta primera visita coincideix amb les representacions de A mans plenes, la satisfacció obtinguda els pot semblar extraordinària.

El Dimoni

El Dimoni. Foto de Jesús Atienza.


A mans plenes 
és un espectacle cent per cent one man show  que el mestre titellaire Toni Rumbau ofereix a tota mena de públics, mostrant un magnífic  univers teatral on es demostra que l’ou de la imaginació (l’ou que ha dut un espectador o espectadora triats a l’atzar…)  esdevé  l’abans de la creativitat, en un espectacle on el personatge principal no és altre que l’emblemàtic napolità Pulcinella o Pulcinello (nom que evoca un pollet o una puça), que en català ha donat el nom genèric de “putxinel·li”, una de les icones fonamentals de la commedia dell’arte, amb el seu nas prominent i l’antifaç negre, preparat tant per a rebre garrotades com per a repartir-ne… I al seu voltant, fent progressar l’argument: el personatge del Gos, potser el millor amic de l’home, col·lega seu mitjançant la música de percussió interpretada en directe per ambdós personatges. El Policia, que posat en el seu càrrec intolerant, es dedica a exercir la prohibició de l’alegria musical de la qual participen Pulcinella, el Gos i també el públic, tot volent imposar el silenci repressor. El personatge d’un dimoni subaltern de Satanàs, metàfora temptadora de la cobdícia i, tal com li escau, “molt dolent”, malgrat voler fer-se passar per “bo” i capaç d’enverinar, enforquillar i intentar menjar-se, sense èxit,  el gran Pulcinella. I l’inquietant personatge de la Mort, que en aquesta ocasió, seguint la tradició dels teatre de titelles populars mediterranis i europeus, ha de suportar veure com el seu infalible poder d’extermini , en el seu intent fallit d’ensinistrar Pulcinella en el pas de la vida a la mort, es veu burlat per l’astúcia del famós zanni. I també un segon personatge Pulcinella femení, sorgit com un complement a l’existència del primer, quan aquest es contempla en un mirall (si es vol, versió lliure del mite de Narcís o homenatge al director italià Braggalia : “Pulcinella tant pot ser home com dona”).

I encara un darrer personatge, del tot conceptual i poètic, quan, després de veure com el personatge Pulcinella masculí balla, ben enamorat, amb el seu alter ego femení, apareix a l’escenari la mà del manipulador, esdevinguda titella, en vistes a tancar i concloure l’espectacle amb una escena el·líptica on novament l’ou, ara un ou “creat” per Pulcinella, ens remet a la grandesa efímera de la creació artística.

Argument molt poètic, salpebrat amb un constant sentit de l’humor subtil, i una brillant posada en escena, servida per uns titelles realitzats en el seu dia per Mariona Masgrau, amb la  notable força escultòrica i popular del titella clàssic, qualitat  que sens dubte dimensiona la seva empatia comunicativa.

No és pas menor la capacitat comunicativa de l’escena d’introducció de l’espectacle i les transicions que van d’un personatge a un altre, servides mitjançant  un joc estètic d’ombres xineses on els elements en miniatura: escales, àncores, castellets i siluetes esdevenen com una orfebreria onírica, com elements d’un món que ens pot fer venir al cap els signes pictòrics de Joan Miró i altres creadors del surrealisme.

Mort

La Mort i Putxinel·li. Foto de Jesús Atienza.

Quant a l’espectacle A mans plenes, de Toni Rumbau,  resulten també  potents i destacables la banda sonora executada en directe, on paraules, les justes i precises, més percussió, onomatopeies i cançons populars, mai no actuen com simples elements il·lustradors, sinó sempre com energètics ingredients vivificadors i dinamitzadors de la posada en escena; i quan un parell de timbals penjats, en ser convenientment il·luminats aprofitant les seves propietats de translucidesa,  esdevenen suggerent escenografia que ens recorda planetes suspesos en la ingravidesa de l’univers, la consideració de mestre titellaire  atorgada a Toni Rumbau, es pot amplificar a la de mestre teatral en el sentit més ampli.

Corrin a veure A mans plenes allà on el puguin trobar, les representacions al teatre de l’Atelier es concentren només en aquests dies de Nadal, formant part de l’anomenat Cicle de Titelles al barri de La Ribera, integrat per un total de 6 espectacles amb exhibició  repartida  entre el veterà teatre de titelles La Puntual (carrer Allada Vermell 15) i aquest nou, sorprenent  i prometedor Atelier acabat de posar en marxa……(carrer Abaixadors 10, pral. 08003 Barcelona. info@atelierbarcelona.com).

Etiquetas: , , , , ,