Si l’agost era el mes de les Festes Majors i dels gran festivals d’estiu, sobretot musicals, el setembre destaca per tres grans celebracions que afecten profundament el nostre sector: La Fira de Tàrrega, les Festes de la Mercè i el Festival Mondial des Arts de la Marionnette de Charleville-Mézières. Tres cites anuals (bianual la tercera) que constitueixen sens dubte tres importants festivals de referència, i en els que destaca la gran afluència de públic, cosa que demostra la popularitat que tenen al nostre país i a tot Europa les arts escèniques de caire més visual, de públics transversals i participatiu.

Nats Nus
Imatge de l’obra inaugural de Nats Nus.

No parlarem aquí del programa de la Fira de Tàrrega, prou publicitat i comentat als mitjans (qui vulgui descarregar-se el programa, que pitgi aquí) però sí de com la interdisciplinaritat de les arts escèniques és avui un dels motors més importants i apreciats de creació i d’innovació, una pulsió que per regla general busca emfatitzar l’element objectual, visual i matèric del teatre: objectes, incorporació del vídeo i de la imatge animada, ocupació d’espais que en si ja són una escenografia, o recurs al desdoblament dels actors a través de formes diverses. En aquest sentit, la direcció de la Fira de Tàrrega, en explicitar la seva aposta per la interdisciplinaritat del discurs teatral, aposta clarament pel sector de les arts escèniques visuals, i és per això que no té res d’estrany veure tal quantitat de companyies i d’espectacles que cal situar en aquesta línia: començant per la mateixa companyia de dansa que ha obert la Fira, Nats Nus, dirigida per Toni Mira, que en la seva proposta barreja l’espai d’una vistosa estructura aèria amb una combinatòria interpretativa d’acrobàcia, manipulació d’objectes, percussió, ombres i recursos audiovisuals.

Fadunito
La cadira autònoma de Fadunito.

Vet aquí algunes de les companyies que il·lustren el que diem: Fadunito -amb la seva cadira de rodes que es mou sola-; David Moreno que aquesta vegada actua amb tres intèrprets i 33 instruments; la Conferència Optimista de Fundació Collado i van Hoestenberghe, amb un ús de la música en directe i i de profusió d’objectes; els Jashgawronsky Brothers que amb Trash! transformen la brossa i tota mena d’elements inversemblants en una font inesgotable per a fer música: escombres, cubs, papereres, ratlladors, paper higiènic… O la performance Abcisa de Jordi Galí, en la que el ballarí català proposa una ficció arquitectònica a l’espai públic que té com a punt de partida tres intèrprets, unes escales, cordes i diversos trossos de fusta. Un exercici de gran magnetisme visual que explora la tensió entre forces contradictòries (verticalitat, horitzontalitat, elevació, inversió) i que té com a resultat final la construcció d’una estructura complexa. També a tenir en compte l’actuació de la companyia multidisciplinar Insectotròpics amb bouazizi. O el Pelat de Joan Català. Totes elles propostes amb una forta càrrega d’elements visuals i objectes.

Insectotròpics
Bouazizi de Insectotròpics.

La presència mexicana d’aquest any a la Fira de Tàrrega destaca també per la presència de propostes molt heterodoxes i de múltiples registres, com port ser-ho l’obra Baños Roma, de la companyia Teatro Línea de Sombra, en la que, a través d’un “…relat aleatori i transversal de la vida de l’excampió mundial de boxa José Ángel  “Mantequilla” Nápoles… es parla de la violència que pateix Ciudad Juárez i que,  per extensió, recorre tota la societat mexicana. Una metàfora construïda en base a l’acumulació d’objectes, titulars de premsa, anècdotes i imatges fixades a la memòria…”

Cabaret La Poupée
Cabaret La Poupée. Foto de Jesús Atienza.

Hauríem d’afegir aquí les companyies explícitament considerades del gremi titellaire, que també són moltes. A tall d’exemple, la Companyia Itinerània amb Tiretú; Ronan Tully amb The Tall Tale of Mr. Punch; els Estranys Viatges del Senyor Tonet de Tombs Creatius; la companyia Katakrak amb Enginys Eko-poètiks; el fabulós cabaret Chez la Poupée de Irma Borges, Aurora Poveda i Jordi Pardo, i molts altres que no cabrien en aquest curt article.

La Mercè

Mercè 2013

Tindrem temps de comentar alguns aspectes concrets de la Mercè que, com cada any, oferirà un menú molt variat i ric de teatre visual i de titelles. En aquesta ocasió, la novetat del Born que s’inaugura el 9 de setembre inclou els treballs de l’escenògraf Menchero, sempre tan a prop del món dels titelles, al Parc de la Ciutadella, amb una reproducció visual d’alguns dels espais festius de la Barcelona de 1714. Informació de La Mercè aquí.

El Festival Mondial des Arts de la Marionnette de Charleville-Mézières

A Tarumba
Imatge de Mirecoscòpio, de A Tarumba, de Lisboa, a Charleville-Mézières.

El veterà festival de periodicitat bianual, sens dubte un dels més importants del món, tindrà lloc aquest any del 20 al 29 de setembre, una cita indispensable per a tot aquell que vulgui estar al dia sobre el món dels titelles i del teatre visual més contemporani. Una verdadera orgia d’espectacles, que omplen els carrers, les places i totes les sales susceptibles de ser convertides en un teatre o en alguna cosa similar de la ciutat. Putxinel·li hi estarà present amb alguns corresponsals que ens aniran informant de les novetats i de les estrenes més importants. Veure el programa del Festival aquí.

Etiquetas: , , , ,