Es va presentar el cap de setmana passat a La Puntual l’espectacle “Contes Empaperats” a càrrec de la companyia “Alma i la Mar de Contes”, dirigida per Laura Rubio. Una estrena que en realitat va ser una presentació a Barcelona, ja que l’espectacle arriba amb un cert rodatge i la seva intèrpret i principal artífex, Laura Rubio, és una titellaire i actriu amb molta experiència i una sòlida formació en cant, clown, veu, coreografia i titelles.

La Puntual

I la veritat és que va ser una molt agradable sorpresa descobrir aquesta titellaire que no coneixia, tan ben dotada  que ja de seguida es va ficar els nens a la butxaca.

Laura Rubio, Alma i la Mar de Contes
Laura Rubio presenta l’obra.

Es tracta d’una proposta dirigida als més petits que comença a desplegar-se com un exercici de conta contes amb titelles fets de paper, i que acaba esdevenint, durant la segona història, en un molt lluït espectacle de titelles amb exhibició inclosa d’una escenografia rica i complexa, que s’acompanya a més d’una rica il·luminació.

El primer conte es basa en una conclusió tan actual com assenyada: “millor ser encantador que ser un encantat”. Proposa per tant la iniciativa individual i creativa que es sustenta en l’acceptació de la realitat d’un mateix. I es fa a través d’una simpàtica història d’amor entre dues granotes que s’estimen però que són víctimes de les neurosis contemporànies entre les parelles d’enamorats. Concretament, ella desitjaria que ell fos un Príncep, i ell es pren el desig com si fos de veritat.

Laura Rubio, Alma i la Mar de Contes

Brilla Laura Rubio en aquesta història gràcies al seu excepcional domini de les veus, que la permeten passar amb total versemblança d’un personatge a l’altre. Els titelles, molt senzills i moguts directament amb la mà de la manipuladora, tenen gràcia i sobretot eficàcia: els nens els seguien amb total entrega i atenció.

La segona història titulada “El diari, el convidat i el llop afamat” tracta el tema del llop feréstec –que tanmateix viu a una casa com un senyor burgès, a qui li agrada molt esmorzar llegint el diari– amb ganes de menjar-se a un petit xai, innocent i mort de fred, que s’ha perdut pel bosc i va a parar a casa seva. Després de molts intents infructuosos de ficar-lo a la cassola i fer-ne un bon estofat, s’acaba compadint del petit xai  que li feia companyia i que li ha despertat entranyables instints paternals.

Laura Rubio, Alma i la Mar de Contes
El teatret amb els dos nivells.

En aquesta segona història allò que destaca, a més de les veus i de la manipulació, és el muntatge escènic: de sobte, veiem com la taula on abans transcorria l’acció, es converteix de cop i volta en un complex teatret de titelles de dos nivells, el bosc a baix i la casa a dalt, la qual, a més, en donar-se la volta el decorat, es converteix en l’interior de la casa, recreada amb tota mena de detalls. Aquesta vistosa transformació escenogràfica, obra de Guillem Sánchez-Blanco (el qual també signa la direcció artística i el guió) permet que amb només dos únics personatges, la història flueixi a través de diferents escenes sense mai perdre el ritme ni l’atenció del públic.

Laura Rubio, Alma i la Mar de Contes
Laura Rubio amb el llop i erl xai.

En definitiva, un molt bon espectacle dirigit als més petits que pretén marcar un abans i un després en el recorregut professional de Laura Rubio, en donar aquest gir de madura exigència en el seu últim treball.