Durant aquesta 25 edició de la Fira Internacional de Titelles de Lleida, entre moltes altres activitats, han tingut lloc les 7es Jornades Tècniques, i entre diverses activitats hi havia la Master Class o taller, com us agradi més, de la Cia. Philippe Genty: Poètica de la manipulació. Gairebé una vintena d’actors, titellaires i d’altres professionals del món de la interpretació vam assistir divendres 2 de maig a l’espai Brook de l’Aula de Teatre de Lleida i durant vuit hores vam escoltar i accionar les explicacions i consignes de l’Amador Artiga i la Marzia Gambardella, els membres de la companyia de Genty que s’encarregaven de concentrar en aquesta sessió l’essencial d’una formació que habitualment té una durada de 4 setmanes.
L’essencial és l’espai (de nou Brook) i qui es mou en ell. Com s’organitza el cos per manipular un titella o qualsevol altre objecte o material sobre un escenari, ens porta a un origen físic del fet teatral. I com no estem sols a escena el treball de grup és el mecanisme fonamental. Per a manipular el titella abans hem d’entendre com funciona la manipulació del nostre propi cos, ja que la complicitat entre manipulador i titella és un altre essencial. Mirada, impuls, direcció …, construcció i deconstrucció del moviment.
Amb aquests paràmetres establerts juguem a manipular un company sense tocar-lo, xiuxiuejant el que volem que faci a un pam d’orella. Els manipuladors ens anem tornant invisibles a escena. Entra a escena el punt fix, la connexió essencial entre espai i moviment. Explorem l’espai amb un objecte senzill, el bastó gran o petit, que implica el nostre cos de maneres diferents. I també comencem a explorar l’objecte, les seves qualitats essencials (pes, volum, material, eixos, articulacions, plans …), el respecte a l’objecte, una cadira plegable de fusta. Com respira una cadira?
Arriba un moment especial, manipulem tres titelles seguint les línies d’una senzilla estructura geomètrica dibuixada al terra. Experimentem la necessària seducció entre manipulador i titella, els cossos dels quals evolucionen en una dansa que va surant sobre el terra, guiada per les mirades d’un i altre que van donant focus d’atenció a l’espectador.
Per acabar investiguem l’arquitectura de l’espai amb els diferents plans de profunditat de l’escena, i recuperem les cadires manipulant-les com a objectes que són, però transformant-se: la memòria de l’objecte, que s’impregna de les accions que passen a escena, fent que es carreguin d’un nou sentit funcionant com a metàfora de l’objecte.
Una experiència ben intensa que ens aporta conceptes essencials per organitzar i projectar experiències futures.
Elena Mesa
(Actriu titellaire de Micro Troupe)
