“Llevar l’estigma d’infantil del teatre de titelles costa molt, però jo no hi renuncio”, afirmava Aina M. Gimeno, directora del Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca. En l’última jornada, en feia aquesta valoració: “Estic molt contenta de com ha anat a Palma, sobretot de la resposta del públic juvenil i adult. En espectacles com el d’Onírica Mecánica o el de Tadeusz Wierzbicki, hi havia ambient. Encara no tenc xifres definitives i és cert que no hem arribat omplir del tot les sales, però a tot arreu hi havia força gent!”

Admet que als pobles costa més que hi programin espectacles de sala per a joves o adults i que solen inclinar-se per muntatges infantils i de carrer. “Però tot i això enguany els espectacles d’adults també han anat a Pollença, Sa Pobla i Alcúdia, i Andratx també era a la llista, encara que finalment s’han hagut de suspendre per motius que no vénen al cas.”

Cada any, pels volts de setembre, l’Aina i el seu equip de col·laboradors de l’entorn d’Elàstic Nou Produccions truquen als ajuntaments per proposar-los actuacions de les companyies que portaran a Palma per al Festival. “La idea és rendibilitzar el viatge oferint a les companyies unes quantes actuacions per l’illa de Mallorca i, al mateix temps, crear un circuit. A alguns artistes no els val la pena venir fins aquí per fer només una actuació a Palma. En la primera edició ja ho vam plantejar i aleshores s’hi van apuntar quatre pobles. Enguany hi ha hagut 14 ajuntaments que han aprofitat per programar alguns espectacles del festival i en total s’han fet més representacions a la part forana que a Ciutat. Això són dos pobles més que en l’edició passada: Santanyí i Andratx. A banda de si han programat espectacles per a adults o no, trob que és un èxit; n’estic molt contenta. I de cara a l’any que ve ja s’hi ha interessat l’ajuntament de Valldemossa, que serà la primera vegada que hi participa.”

pinotxo

També explica que la progressió de les poblacions adherides no és contínua, sinó que hi ha una certa vacil·lació. El cas d’Andratx ho exemplifica. Encara que sigui un ajuntament que s’ha afegit enguany, tampoc no era la primera vegada que entrava en el circuit. Aquesta mena de variacions es deuen al fet que alguns municipis no tenen tècnic de cultura o no l’han tingut consecutivament durant els darrers 16 anys. “A les localitats on hi ha un tècnic, la participació en el circuit dels espectacles de titelles és més constant”, diu Gimeno. “No sé per què; deu ser que els tècnics acaben convencent els regidors de la necessitat de les activitats que fan. Quan la programació depèn exclusivament del regidor de cultura, cosa que encara passa molt aquí a Mallorca, la cosa es complica, perquè, si la persona canvia després d’unes eleccions, cal tornar a explicar-ho tot i, de vegades, pel seu color polític o pel motiu que sigui, el teatre de teresetes no li interessa.”

patufet

La companyia Es Bruix Teatre, que actuaven al pati de la Misericòrdia, va haver de vèncer la pluja amb la seva versió del

“Certament, enguany, la companyia més difícil de fer venir a Mallorca ha estat la de Tadeusz Wierzbicki. La negociació la vam fer mentre ell estava en el procés de creació del segon espectacle, Tra. Diu que va estudiar castellà tres mesos per venir, però la comunicació ha estat certament complicada. En les converses que teníem, m’explicava els canvis i els progressos que anava fent per tenir-me al corrent de com anava; pensa que cada escena, cada moviment de les formes sobre la pantalla, té un sentit dins de les seqüències que anava creant. No hi ha res superflu; però esclar, tot això, les condicions de la sala…, tot ho havíem d’anar traduint a l’anglès a través del seu ajudant.”

oiaraki

Biel Porcel, de Binixiflat Teatre de Titelles, va fer l

“Ell ha fet un gran esforç per venir, però en realitat jo vull donar les gràcies a totes les companyies. Quan veus com s’impliquen…, per exemple el que han fet aquest matí [diumenge] els d’Es Bruix Teatre d’actuar tot i la pluja, que s’han banyat i tot, veus que realment cal agrair-los el que fan. Jo que vinc del teatre de text, ja te dic que això un actor de text no ho faria; abans suspendria la funció. Els titellaires són diferents. Potser és que són més flexibles. No ho sé. Són d’una altra pasta. Mira el Tadeusz, al final de l’espectacle: per comptes de voler mantenir el secret dels efectes que fa, els ensenya, els explica tranquil·lament al públic. Com el Jesús Nieto, d’Onírica Mecánica. Com tots, al capdavall, que al final deixen pujar els nins a l’escenari perquè puguin tocar els ninots. Trob que els titellaires són generosos, ho són en aquests detalls, però també a l’hora de venir adaptant-se a les circumstàncies pressupostàries presents, que són d’austeritat, i implicar-se. Saben adaptar-se, a la pluja o al que sigui, i per això és que vull donar les gràcies a totes les companyies.”

Etiquetas: , , , ,