Un milió i vuit-centes mil persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, són les persones que han participat a la Via Catalana d’aquest 11 setembre de 2014 per reivindicar la Independència de Catalunya. Una V que significa per als participants Votar, Victòria i Voluntat. El més interessant d’aquesta gegantina posada en escena político-social és que el seu públic era el món sencer, representat pels diversos helicòpters que filmaven l’esdeveniment per als mitjans locals i internacionals. Una macro-manifestació, potser la més nombrosa de les que s’han realitzat a Espanya i a Europa, digna de figurar al llibre Guinness dels rècords mundials, i que busca l’impacte mediàtic global.

11 de setembre 2014, Barcelona
Gegants de Matadepera. Foto de Miquel Badia.

Una manifestació que també ha estat festa i espectacle, ja que els seus participants, a més d’anar vestits tots amb samarretes de dos colors per configurar la bandera catalana (les quatre barres vermelles sobre fons groc), han estat al seu torn protagonistes de nombroses intervencions artístiques i populars: els famosos castellers aixecant les seves espectaculars torres, gran nombre de gegants i capgrossos, a més d’algunes figures singulars del Bestiari Festiu dels pobles de Catalunya, bandes de música i una infinitat d’ocurrències visuals en què han predominat els colors de la bandera. Tampoc han faltat discursos, cançons, masses corals i escenificacions simbòliques, com la punta de la V formada per adolescents, amb una jove al seu extrem dipositant un vot en una urna. En resum, una gran festa-espectacle de naturalesa reivindicativa duta a terme per una organització de voluntaris al marge dels partits polítics. Tota una ostentació de logística realitzada des d’una base social voluntària que porten treballant en la qüestió un any sencer.

11 de setembre 2014, Barcelona

Foto David Ramos.

Des del punt de vista titellaire, importa destacar la magnitud de la imatge visual creada d’una V que en realitat era una espècie de fletxa que buscava donar a la diana de la Victòria a través del Vot i amb els únics motors de la Voluntat. Una síntesi perfecta de forma i contingut, que és allò que sempre busquem els artistes visuals de l’escenari. La imatge com a encarnació d’un desig o projecció col·lectiva, encara que en aquest cas s’hagi de parlar més d’una “voluntat” col·lectiva. Heus aquí, sens dubte, la novetat del cas i la seva tremenda força, ja que poques vegades s’ha escenificat amb tanta claredat i eficàcia simbòlica un anhel polític generat per una gran part de la població (gairebé dos milions de persones és una xifra d’impacte) . Tenint en compte a més que els participants s’han hagut de sotmetre a una disciplina organitzativa considerable (necessària per configurar les quatre barres que recorrien els dos carrers de la V) que requeria al seu torn d’una bona salut física per aguantar el sol de justícia que ha caigut a Barcelona, no podem més que admirar-nos de tal proesa. I si sumem a la quantitat present la dels familiars que no han pogut acudir per impediments de l’edat, de salut o de treball, no hi ha dubte que la xifra es dispara…

11 de setembre 2014, Barcelona
Foto aèrea de la manifestació. Presa de La Vanguardia.

No entrarem en valoracions polítiques, ja que som titellaires i en el nostre ofici els fets i les imatges han de parlar per si mateixos. I, en aquest sentit, la manifestació-festa-espectacle de la V d’avui ha parlat amb molta claredat. Que cadascú tregui les seves conclusions. Els polítics d’aquí i d’allà, i els de més enllà. Nosaltres ens limitem a felicitar els organitzadors per l’èxit de l’esdeveniment, d’una espectacularitat i eficàcia teatral difícil de superar.

11 de setembre 2014, Barcelona
Foto aèrea de la manifestació. Presa de La Vanguardia.

Etiquetas: , , , ,