L’estiu s’ha acabat i darrera seu han quedat una infinitat de festes majors que han fet ballar i saltar a la gent dels nostres pobles. També en aquestes celebracions s’han pogut veure moltes mostres d’entremesos festius: dracs, gegants, nans, diables …, i amb aquestes manifestacions folklòriques hem pogut tornar a gaudir d’uns autèntics titelles gegants observant tota una dramatúrgia en aquests elements populars.
Àliga de Sitges. Wikipèdia.
Darrera un titella hi ha un actor o una actriu que el manipula i li fa interpretar una història. Sota un gegant o un capgròs també hi ha una persona que fa d’actor fent actuar a aquest personatge tradicional. Tant en un cas com en un altre la intervenció del públic és bàsica, un públic espectador que en el cas dels entremesos populars potser és una mica més actiu ballant i saltant al costat dels gegants, dracs …, però en els dos casos hi ha l’aposta de la imaginació: cal que ens deixem seduir com a públic pel que estem veient.
Drac de Vilafranca. Vikipèdia.
En el gènere teatral de titelles, l’activitat dels personatges transcorre per un guió, i en el cas dels entremesos festius solen respondre a una litúrgia tradicional carregada de solemnitat. Hi ha excepcions a aquesta passivitat dels personatges tradicionals quan veiem que moltes àligues tenen tota una coreografia acompanyada de música que s’acosta molt (o és) a una dansa; alguns dimonis, com per exemple les maces de la Patum, desenvolupen tota una trama fins que són vençuts per les forces del bé; la Dormida dels Gegants amb la família Robafaves de Mataró, a la Festa major de les Santes, és un acte d’hospitalitat dels gegants amfitrions convidant a les colles forasteres a dormir a casa seva, la festa de la Fil·loxera a Sant Sadurní d’Anoia és tot un ritual que ens explica l’èxit de la ciència, de la mà dels Set Savis gegants, sobre el mal que a finals del segle XIX va afectar la vinya …
Robafaves de Mataró. Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.
De tots els elements, o personatges, de les nostres festes que gaudeixen d’una gran solemnitat, destacaria els gegants, doncs els nans o capgrossos ens porten més a un àmbit de personatge trapella i simpàtic (molts cops empaitant a la canalla a cops de bufeta de porc o ruixant-los amb aigua), mentre que el gegant és elegant, sumptuós, majestuós … Però també trobem excepcions amb els gegants juganers, quan la seva activitat ens torna a portar a la teatralitat de tots aquest personatges: seria el cas, per exemple, dels gegants del Carnaval de Solsona, que amb els seus braços penjant van donant plantofades a la gent quan ballen.
La Fil·loxera de Sant Sadurní. Ajuntament de Sant Sadurní de Anoia.
El foc també pot ser un element teatral en personatges com els dracs, víbries, cuques, tarasques …, donant sentit a allò que la mitologia ens explica quan diu que aquestes bèsties treien foc de la seva gola. El foc en aquests personatges va més enllà de la encesa de pirotècnia com a manifestació festiva (molt popular també entre les nostres tradicions), convertint-se en una forma d’expressió que personalitza el personatge.
Aquest paral·lelisme teatral entre elements de la tradició festiva i els titelles també és mantingut per estudiosos del nostre folklore com en Bienve Moya, quan en molts del seus articles es refereix als entremesos festius com a activitats escèniques al carrer, posada en escena … Casualment fa uns dies es va publicar a Titeresante una notícia sobre el llibre El anónimo oficio de los titiriteros en Chile de Sergio Herskovits, on aquest autor feia referència com a manifestaciones dramáticas a pasos y procesiones religiosas i als gegants de cartró que s’exhibien per Corpus com un gènere dramàtic anomenat Mojiganga.
Maces de la Patum de Berga. Web lapatum.cat del Patronat Municipal de la Patum.
Altres proves de l’encontre entre teatre i imatgeria tradicional, o a l’inrevés, les trobem en companyies de teatre de carrer que han representat o han inspirat espectacles seus en les processons de Corpus, balls parlats o les moixigangues (Comediants, Xarxa Teatre …). D’altres es podria dir que amb les seves propostes teatrals van ser un important impuls en la recuperació de les nostres tradicions, com els gegants de la companyia Planxet i Sia.
Per acabar, els gegants, dracs …, que podem veure a qualsevol festa del nostres pobles, i els titelles, sovint provenen de tradicions populars i tant els uns com els altres s’han passejat per nombrosos carrers i places dels nostres pobles, barris i ciutats durant anys i panys.
