Aquest diumenge dia 21 de desembre de 2014 s’estrenarà a la Sala Moragas del Born Centre Cultural el primer dels episodis de les Aventures d’en Bornet i la Borneta que es titula Els Pastorets. Es tracta d’una coproducció del Born CC amb la companyia Titelles del Bornet, composta per Margarida Carbonell (titelles, decorats, objectes i manipulació), Eudald Ferré (titelles i direcció), David Laín (construcció del teatret i il·luminació) i Toni Rumbau (autor del text i manipulació).

Titelles del Bornet
Marga Carbonell, Eudald Ferré, Toni Rumbau i David Laín.

L’obra és una adaptació dels clàssics Pastorets de La Fanfarra, amb text de Toni Rumbau, que aquesta companyia va estrenar el 1979 a la Plaça del Pi de Barcelona. Des de llavors, ha tingut moltes variants i diferents posades en escena, com les realitzades per Mariona Masgrau. La present versió està pensada per a un teatre de titelles de la tècnica del Titella Català, i amb en Bornet i la Borneta de protagonistes.

L’espectador hi trobarà molt d’humor, un lleuger to irònic pel que fa als grans temes nadalencs, i una combinació de ficció i de realitat, en una obra que juga amb la idea del teatre dins el teatre.

Titelles del Bornet
Àngel Sant Miquel.

La intenció de la companyia a l’hora de realitzar uns espectacles amb en Bornet de protagonista, ha estat la de crear històries estacionals, és a dir, que tinguessin relació amb el calendari. Això els permet donar a conèixer els personatges principals, que en els diferents episodis s’enfrontaran a situacions de l’any diferents. Pel Nadal, s’han inclinat per entrar en la temàtica dels Pastorets, que tant encaixa amb els personatges clàssics de la tradició titellaire. El segon episodi es centrarà en el Carnaval. El tercer, que s’estrenarà l’abril, tindrà a un drac -el Drac de la Llacuna- com protagonista principal. I la quarta història es centrarà en la temàtica de la Tardor, amb una castanyera i la Senyora Justa (la Mort) com els personatges més importants.

Titelles del Bornet
La Senyora Adelaida, revenedora del carrer Micó, castanyera.

En Bornet, el Putxinel·li de la Ciutat del Born.

Qui és en Bornet? D’entrada, un titella creat conjuntament per Marga Carbonell (autor del titella) i Toni Rumbau, que fa el paper de Putxinel·li de la Ciutat del Born. Vet aquí com els seus autors ens el presenten:

En Bornet i la Borneta
En Bornet i la Borneta. Foto Rebecca Simpson.

“En ser la del Born una ciutat dins d’una altra, petita i alhora nus simbòlic de les distintes èpoques que la conformen, també en Bornet és un personatge petit i nus simbòlic dels trets arquetípics que constitueixen la seva ciutat: el Born. Segons la definició que en fa el seu creador, la seva ànima té espurnes de la d’en Titella, en Perico i Putxinel·li, els herois històrics de Barcelona. Com no, s’emmiralla en els seus germans europeus que provenen del Pulcinella napolità, també guarda trets de l’aventurer ibèric Malic que li va ser veí uns quants anys, i alhora encarna el perfum de les ànimes d’aquells pobladors invisibles que segueixen habitant les ruïnes de la Ciutat del Born.

En Bornet i el seu gos Duc
En Bornet i el seu gos Duc. Foto Rebecca Simpson.

La seva data de naixement és incerta, però nosaltres la situaríem, avalats pels grans doctors de la història titellaire, cap a mitjans del segle XVII. El fet de que se l’hagi batejat ara, a principis del segle XXI, amb el nom de Bornet, no deixa de ser una d’aquestes casualitats que té la història dels pobles, de les ciutats i dels seus prohoms, que intriga molt als especialistes, però la lògica de la qual cau pel seu propi pes. Nogensmenys, historiadors i genealogistes que treballen en aquestes matèries, ens han assegurat que en menys de cinquanta anys sabran els recorreguts exactes del nostre personatge.

Com bon parent llunyà de Putxinel·li, en Bornet és un cul inquiet, per no dir un cul d’en Jaumet. Bellugadís i ple de curiositat, li agrada anar al fons de les coses i veure-les pels seus propis ulls. Si per això ha d’agafar l’avió, el vaixell o l’autobús, tant li dóna, en aquest sentit té una ànima que estima l’Aventura, i els viatges li són plaents. A diferència de molts dels seus col·legues del gremi, és rigorós fins a l’obsessió. Sap que sense aquest rigor dels lletraferits que han exhumat tot el paperam notarial que ha creat la Ciutat del Born, ell seguiria entre runes i sense nom.

Dimonis dels Pastorets, Bornet i Borneta
Llucifer i Julivert, dos dimonis dels Pastorets del Born. Foto Rebecca Simpson.

Ara bé, quina professió va tenir en Bornet? Uns diuen que va exercir de camàlic, una professió tan noble com barcelonina, i molt borniana, ja que aquesta part de la ciutat sempre ha estat molt necessitada de camàlics. Segons diuen, això li permetia anar d’un costat a l’altre i ficar el nas allà on li donava la gana. Uns altres diuen que no, que va ser un aprenent d’adroguer, un dels oficis més reputats de l’època. També n’hi ha que diuen que treballava al port, cosa que el va permetre embarcar-se no poques vegades als vaixells que giraven pel Mediterrani, feien de corser o donaven la volta al món.

Julivert, Dimoni, Pastorets del Born
El dimoni Julivert, Pastorets del Born. Foto Rebecca Simpson.

Sobre el seu caràcter, s’ha de dir que és jove i vivaç, tot i que sabem que té a la vora de quatre-cents anys, molt ben portats, certament, però s’ha d’entendre que la mortalitat d’aquesta mena de personatges no té res a veure amb la dels humans. Si la nostra ve condicionada per la vida, que per durar no dubte en sacrificar-nos a una edat sempre massa curta, la dels titelles ve condicionada per la cultura petita dels pobles, que en ser petita sol durar més que la gran, molt més fàcil aquesta de caure. La seva vivacitat, per tant, té una inèrcia de segles, i la seva saviesa és la popular del carrer. Això no vol dir que no sàpiga llegir ni escriure, i que no hagi fet molts cursets accelerats d’aquests que paga l’Ajuntament. És a dir, s’ha posat al dia i fins i tot sap com funciona un Ipad i un Ipod. Però el seu interès majúscul rau més del costat de la vida que de la lletra.

En ser una ànima de les petites del Born, i en coincidir el seu nom en la placeta que hi ha al seu centre, es pot dir que en Bornet és el llombrígol, el melic o la baldufa simbòlica de la Ciutat del Born. Això determina uns condicionaments físics i geogràfics ben peculiars i que s’expliquen per la teoria de la gravetat d’Eisntein: per molt que s’allunyi i giri pel món, acaba sempre tornant al Born. Com si en aquesta placeta hi hagués un forat negre d’aquests tan densos i amb tanta gana que ho acaba engolint tot. Aquesta peculiaritat física encarnada en el nostre Bornet ha estat la causa de la dita popular tan coneguda que diu “Gira el món i torna al Born”.