Sovint es troben, als diaris o altres medis de comunicació, metàfores o comparacions que tenen per centre els titelles o el titellaire. “Titellaire”, en la metàfora de vol baix, és inevitablement el que controla els fils, el que “manipula” i això és aplicat a polítics, financers o enredaires de diverses castes. De la mateixa manera, “titella” és, invariablement, l’esser manipulat, l’indefens.

Vanity Fair
Portada de la novel·la de Thackeray ‘Vanity Fair’.

Aquesta mena de metàfores, escrites o dibuixades (recordeu Charlie?), es troben sovint. Normalment són repetitives i avorrides, però de cop i volta se’n poden trobar de ben curioses. La darrera que m’ha sorprès és la que reprodueixo més avall. És un fragment de la darrera obra de Jo Nesbô, prestigiós escriptor noruec de novel·la negra traduït a tot el món.  L’inspector Harry Hole està intentant enxampar un assassí múltiple i pensa en veu alta:

Caricatura Viejo Topo-Vuit assassinats. Ara és el rei, és a dalt de tot. S’ha construït un univers en el que sembla que tot l’obeeix. És el titellaire, i juga amb vosaltres. Sobretot amb tu, Harry. Costa de veure per què t’ha triat a tu, potser ha sigut casualitat. A poc a poc, però, a mesura que controla més els titelles, buscarà emocions més fortes. Parlarà amb els titelles, se’ls acostarà, gaudirà dels seus triomfs allà on els pot assaborir més, amb aquells sobre els quals triomfa. Però va ben camuflat. No es mostra com un titellaire, al contrari, fins i tot pot semblar servil, algú que es deixa manar, infravalorat, que no t’imaginaries mai que pogués dirigir un drama tan complex. 

Caricatura extreta del blog de ‘El Viejo Topo’.

Jo Nesbo

Curiosa visió del titellaire, la de Jo Nesbo.

Etiquetas: , , ,