Es pot veure aquests dies una trobada força curiosa i insòlita al Palau de la Virreina, lloc on solen reunir-se en concili, per a reunions privades i públiques, els gegants de Barcelona i de tot Catalunya. En efecte, una representació dels gegants centenaris de Catalunya s’han trobat per retre homenatge i celebrar el 55 aniversari de la recuperació, l’any 1960, dels famosos Gegants del Pi, desapareguts de la llum pública des del 1870.

Gegants Centenaris
L’entrada del Palau de la Virreina, amb els Gegants del Pi al fons.

Curiosa història, la dels Gegants dels Pi, potser els més populars de Catalunya per la cançó que tot mortal nascut en aquesta part del món coneix i ha cantat de petit. Explica l’actual exposició a la Virreina les raons de la lletra de la famosa cançó. Sembla ser que l’any 1780 els Gegants del Pi van tenir prohibit sortir a passejar pel Corpus, com era costum que els gegants fessin en aquesta important festa ciutadana. Potser perquè era un moro? Prohibició que s’aixecà el 1798 però amb una condició: mentre els Gegants de la Ciutat desfilaven pel centre de la Rambla, que llavors s’anomenava ‘terrat’, els del Pi només ho podien fer pel costat, que era un ‘camí de terra’. D’aquí ve aquesta diferenciació que la cançó popular reflecteix i el significat de la qual passa desapercebut per la majoria, o al menys per a mi, ja que sempre havia pensat jo que els Gegants de la Ciutat desfilaven per damunt de les cases, sobre els terrats, mentre els del Pi, més terrenals i realistes, anaven pel camí.

Gegants del Pi
Els Gegants del Pi.

L’any 1880, sense que se sàpiga perquè, els nostres Gegants van ser abandonats sota el campanar del Pi. I no va ser fins el 1960, després de no poques recerques i havent trobat per atzar un cap i uns braços abandonats entre els estris plens de pols sota el campanar de l’església, que els entesos i amants de la matèria no van començar a lligar caps fins reconstruir el que avui són de nou els Gergants del Pi. Una reconstrucció que va ser obra del llavors jove escultor Manel Casserras i Boix, sent l’encarregat del vestuari Evarist Móra.

Gegants del Pi

Estranya i rocambolesca història, que només s’explica per l’atzarosa i dramàtica història de Barcelona, tant plena d’ensurts i de canvis de tota mena.

Gegants del Pi

S’entén que l’Ajuntament junt amb l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi, els actuals responsables de les dues solemnes figures, hagin decidit celebrar aquest 55 aniversari, potser per reafirmar la seva existència i destacar-ne la importància.

Gegants de la Ciutat
Els Gegants de la Ciutat. Coneguts des de la processó de Corpus de 1424.

I per a fer-ho, què millor que reunir la flor i nata dels gegants centenaris de Catalunya, començant pels seus dos veïns i durant tants anys ‘rivals’, els Gegants de la Ciutat.

Els Gegants de Santa Maria del Mar
Els Gegants de Santa Maria del Mar. Coneguts des del segle XVII. L’actual vestit persa prové de l’any 1880, segons el model de Soler i Rovirosa.

Aquest dissabte dia 13 de juny, a les 17h, tots els gegants reunits al Palau de la Virreina es posaran en moviment per dirigir-se, en solemne comitiva, però amb els seus balls i acompanyaments habituals, en direcció a la Plaça del Pi, on es celebrarà, davant l’església que ha donat nom als seus dos inquilins gegants, llur 55 aniversari.

Els Gegants de Montblanc
Els Gegants de Montblanc, construïts a Barcelona l’any 1864.

Els Caps de Llúpia de Vic
Els Caps de Llúpia de Vic.

Etiquetas: , , ,