Quan va sorgir la idea de crear un projecte que d’alguna manera recuperés l’espai que anteriorment havia ocupat el Festival de Titelles de Barcelona, i a la vegada donés visibilitat a l’extraordinària riquesa que el sector del teatre de titelles, d’objectes i visual té avui en dia a casa nostra, el primer alè que ens venia eren preguntes de la mena: i si ens atrevíssim a muntar una cosa nova…?, i si aixequem una exposició sobre el tema…?, i si…? Curiosament, aquesta minúscula partícula gramatical, que els gramàtics defineixen com una conjunció subordinant condicional o també ‘pròtasi condicional’,  s’interposava en el pensament amb una estranya energia d’empenta, en una època fosca i de vaques flaques, com si l’interrogant envers el qual es dirigia fos un ham llançat al futur i al seu darrere sortís el ‘si’ disparat, amb ganes de menjar-se el món.

IF Barcelona, Figures del Desdoblament
Cavall titella del fons Anglès. MAE – Institut del Teatre. Foto de Jesús Atienza.

De tant formular aquest condicional interrogatiu emprenedor, allò que va quedar en l’aire, més que la cosa en si dels objectius, va ser el ‘si’ inicial interrogatiu, que de seguida se’ns va anglificar en un ‘if’ nítid, com si ens hagués estat esperant d’amagat per atacar-nos de sobte i imposar-se en el nostre imaginari.

Vam comprendre llavors que la fórmula interrogativa condicional ‘I si…?’ tenia molt a veure en aquest procés bàsic de l’art i per descomptat del teatre de titelles, que és el passar de la Idea a la Forma. Només pensar ‘I si…?’, l’energia mental es dispara i ens condueix de la idea a la imatge i d’aquesta a la forma. Dit en altres paraules: i si donem forma a aquesta idea? Imaginació i Forma, dues paraules claus en els processos de la creació, que tenen per inicials una i i una f: IF!

IF Barcelona, Figures del Desdoblament
El Quixot i Sancho, titelles de David Laín, L’estenedor. Foto de Jesús Atienza.

I si aquest tros de fusta és un cap de serp? O un cap de peix? O un cos humà? I si aquest llençol que es belluga és el mar? I si aquest tap de suro és un vaixell que navega pel riu? L’IF ens situa en allò que és l’essència del teatre de figures i d’ombres de tota la vida. I si l’ombra d’aquesta silueta és l’esperit d’un déu o de l’animal totèmic del clan?

IF Barcelona, Figures del Desdoblament
Ombra del Wayang Kulit. Foto de Jesús Atienza.

Descobrir l’IF va ser descobrir la sopa d’all: a tot allò que ens imaginem, li podem donar una forma, i qualsevol cosa pot tenir el significat que li vulguem donar. L’IF ens obre les portes de la llibertat entre l’objecte i el seu significat, ja que ens permet canviar els significats segons la nostra voluntat. Potser per això el Comte de Montecristo es va escapar del Castell d’If: una presó que porta aquest nom, per molt segura, aïllada i resistent que sigui, sempre disposarà d’un forat per on escapar, en tenir la llibertat al seu si.

Posar l’IF davant de Barcelona ens obre també les portes a poder veure i viure la nostra ciutat amb uns altres ulls, els ulls del ‘I si…?’ que ens dóna permís a transformar qualsevol espai, edifici, plaça, carrer, instal·lació, en allò que la nostra imaginació activa i creadora desitgi.

IF Barcelona, Figures del Desdoblament
Catedral de Saint Jean, a Lyon. Festa de la Llum. Creació de Damien Fontaine.

I si aquest o aquell edifici de Barcelona és un lloc on s’amaguen versions distintes i potser ocultes de la nostra història? I si aquests magatzems del teatre nacional de la ciutat són en realitat uns encants poètics on s’acumulen les fantasies i els somnis soterrats dels autors, actors i espectadors que hi han passat? I si els Encants de veritat, que estan just al seu costat, no són més que les entranyes obertes de la ciutat, on conflueixen els mil objectes i estris que ens cauen pel camí perquè uns altres vinguin, se n’apropiïn i els acabin subjectivant d’una manera diferent a la nostra? I si…?

IF Barcelona, Figures del Desdoblament
Composició d’objectes de Shaday Larios.

Com es pot veure, l’IF ens va atrapar i de seguida se’ns imposà com la fórmula més idònia per expressar allò que volíem fer: una intervenció cultural urbana a l’entorn del teatre de titelles, dels objectes, de les màquines, dels fils i de les ombres. En la que no hi hagués límits a la imaginació ni a l’atreviment de pensar les formes amb total llibertat. Un repte i un atreviment, i una aposta d’Innovació i de Futur. IF…

IF Barcelona, Figures del Desdoblament
Màscara doble africana. Museu de la Porciúncula, Palma de Mallorca.

Imaginació i Forma, Idea i Figura, Innovació i Futur. I amb un subtítol que ens situï: Titelles, Màquines i Fils.

Així va quedar configurat el camp del nostre imaginari pel projecte que volíem dur a terme. I com que el mecanisme estava ben definit, només era qüestió de seguir l’empenta del ‘si’ envers el seu interrogant de futur.

IF Barcelona, Figures del Desdoblament
Ombra del Wayang Kulit. Foto de Jesús Atienza.

El dia 8 d’octubre, la idea es farà forma, i l’IF començarà a navegar. El seu mascaró de proa és l’exposició ‘Figures del Desdoblament. Titelles, Màquines i Fils’, que estarà tres mesos (fins el 10 de gener de 2016) a l’Arts Santa Mònica. Amb disseny de Dani Freixes, el primer pis mostrarà ‘Les 7 Portes de l’Alteritat’, un recorregut iniciàtic per set maneres distintes d’emmirallar-se i de ser un altre. El segon pis serà El Rebost dels Titelles, un desplegament de les múltiples maneres en què avui els creadors d’aquests tipus de teatre cuinen els seus plats: miniatures, proximitat, fil, mans, ombres, motors, mecanismes, autòmats, xips, òpera, cinema, plàstica, gegants, robots…

Una cita i una invitació per a tot aquell que es vulgui deixar portar pel fatal i irresistible ‘i si…?’

IF Barcelona, Figures del Desdoblament
Maleta de titelles de Sebastià Vergés.

Etiquetas: , , ,