El proper cap de setmana els titellaires tenen una gran cita: la Fira de Titelles de Lleida. Abans, però, de desplaçar-nos a la ciutat del Segre, no podem deixar de comentar i de posar en relleu l’experiència viscuda a Igualada del 7 al 10 d’abril de 2016, quan va tenir lloc la coneguda i cada vegada més potent Fira de Teatre Infantil i Juvenil, més coneguda com La Mostra d’ Igualada.

Mostra d'Igualada
Cartell de Xavier Mula.

La Mostra aquest any ha portat unes novetats molt interessants entre les quals cal destacar el fet que la programació per a joves tingués una presència molt important (amb una programació més àmplia respecte a les edicions anteriors) així com el nou espai dedicat als professionals.

Mostra d'Igualada
Una activitat a l’espai professional de la Mostra d’Igulada. Foto de La Mostra d’Igualada.

Sense cap mena de dubte, el nou format de l’espai PRO i les activitats que s’hi van organitzar al seu voltant, van ser un punt de trobada molt útil per a tots els professionals que treballem en el món del teatre familiar, infantil i juvenil. Per a qui signa aquestes línies, constituí un dels fets cabdals de la Mostra.

Mostra d'Igualada
Imatge de Loo, de la companyia Ponten Pie. Foto de la companyia.

Respecte a la temàtica que més ens afecta des de Putxinel·li (els titelles), aquest any l’extensa programació de la Mostra ha inclòs diferents espectacles de teatre de figures dedicats a nens i nenes de totes les edats.

Per exemple, va ser un plaer gaudir de petites perles com “Loo” de la companyia Ponten Pie: un veritable poema visual en el que els nens no poden tancar la boca (constantment oberta per la meravella) al llarg dels 25 minuts que dura l’obra. Una oda al mar i a la fantasia, un món fantàstic on les coses no són el que veiem sinó allò que voldríem que fossin.

Mostra d'Igualada
Imatge de Loops, d’Engruna Teatre. Foto de la companyia.

Amb un títol casi idèntic però amb tot un altre estil, “Loops”, de la companyia Engruna Teatre, s’apropa els més petits a temes tan profunds com l’amistat i la mort treballant tota l’estona amb el símil del pas del temps i de les estacions de l’any. Especial menció s’ha de fer del titella de coixí que apareix diverses vegades al llarg de l’obra i que resulta veritablement entranyable.

Mostra d'Igualada
Imatge de Faboo, de Escena Creativa. Foto de la companyia.

Altres espectacles purament titellescos van ser “Faboo” dels madrilenys Escena Creativa. Un espectacle dedicat als més petits que juga amb la creativitat en el seu estat més pur i que va guanyar varis premis, entre els quals el premi a l’expressivitat de la fira FETEN de teatre infantil i juvenil de Gijón del 2015.

Mostra d'Igualada
Imatge de  The Bag Lady Theatre. Foto de la companyia.

“Bag Lady” de The Bag Lady Theater va presentar als nens més grans la manipulació d’objecte tan quotidians com les bosses de plàstic que es converteixen en personatges “vius”; entre altres, una noia japonesa que configura una imatge d’una bellesa del tot especial.

A banda dels espectacles clarament etiquetats com a teatre de titelles o d’objectes, també cal destacar la presència cada vegada més important d’elements del teatre de figures en moltes de les obres que es van presentar a la Mostra d’Igualada, començant per les joguines que cobren vida a l’espectacle de dansa “Zaquizami” de la Cia. Roberto G. Alonso, passant pels objectes musicals de “Troppe Arie” dels italians del Trio Trioche, per acabar amb el barret “encantat” de l’hilarant espectacle de clown “Be God is” de la companyia Espai Dual.

Mostra d'Igualada
Imatge de ‘Be God is’, d’Espai Dual. Fotografía de Clàudia Serrahima.

Aquesta necessitat d’incloure titelles i objectes manipulats en tants espectacles posa en evidència la bona salut del teatre de figures i de formes animades en relació amb els espectacles infantils i juvenils, així com amb el món del teatre europeu en general.

Mostra d'Igualada
Pep Farrés, director artístic de la Mostra, entrega el premi del Joc del Comerç de La Mostra a la igualadina Assumpta Costa. Foto de la Mostra d’Igualada.

I després d’aquest repàs ràpid però indispensable per la Mostra d’Igualada, que el seu nou director, en Pep Farrés, està situant en una posició cada vegada més interessant, tant per la qualitat dels continguts com per la seva projecció local i internacional, toca preparar-nos per a la següent etapa, la que ens espera a Lleida amb la seva Fira de Titelles. Fins aviat!