No ens referim al fil del teixits, una capitalitat de la que Barcelona fa temps ho va deixar de ser, sinó al fil de les marionetes. En efecte, Barcelona s’ha convertit en els últims anys en una verdadera Capital del Fil, no la més important d’Europa, per descomptat, però sí amb una importància cada dia creixent pel que fa al nombre de marionetistes de gran prestigi que hi habiten així com de joves professionals que s’hi inicien. Una capitalitat que es deixa veure en els festivals internacionals del gènere, cada vegada més freqüentats per artistes procedents de Barcelona[1].

Barcelona, Capital del Fil, Harry V.Tozer
Harry V.Tozer i l’esquelet.

Cal remuntar-nos a finals del segle XIX per veure els primers titellaires de fil autòctons, com ho van ser els membres de la històrica família Roca, que cultivaren diversos gèneres de l’espectacle com la ventrilòquia, la màgia o les marionetes. També l’any 1921 es va estrenar a Barcelona, a la Sala Reig (veure l’article d’Adolfo Ayuso “Aureli Capmany en la Sala Reig de Barcelona” a la revista Fantoche, 6, 2012, pp. 80-93) l’espectacle ‘El Cavall Volador’, fet amb titelles de fil, del que se sap que va ser dirigit per Aureli Capmany, amb llibret de Francesc Pujols, decorats i ninots d’Emili ferrer, música de J.M.Torrents i vestuari de Josefa Pradell de Rousse.

Barcelona, Capital del Fil

S’ha de dir que era freqüent entre les famílies de titellaires catalans moure alguna marioneta, un fet que trobem a tota la península com es pot comprovar al Museu da Marioneta de Lisboa, amb les companyies de Faustino Duarte, Joaquim Pinto, Henrique Duarte i Manuel Rosado, les quals a més dels populars Robertos (nom amb els que es coneix a Portugal els titelles de guant), treien també titelles de fil.

Barcelona, Capital del Fil, Harry V.Tozer
El senyor Harry V.Tozer i el seu ‘alter ego’. Foto de Jesús Atienza.

Ara bé, quan comença allò que podem considerar com l’escola pròpiament dita de marionetes de Barcelona és amb l’arribada de Harry V.Tozer a Barcelona l’any 1925, el qual amb els anys es va convertir en un verdader mestre del fil del que han nascut diverses línies de treball. En paral·lel a Tozer, però encreuant-se en el seu camí, hem de situar a Herta Frankel, arribada a Barcelona l’any 1942, la qual debuta com a marionetista el 1948 amb l’espectacle Grandes Artistas en Pequeño Tamaño dins la revista Sueños de Viena, al Teatro Español de Barcelona, amb un èxit extraordinari. Herta Frankel va demanar al senyor Tozer les seves primeres marionetes, petició que el mestre anglès no va atendre (no era el seu estil) però sí que ho va fer el seu ajudant Lluís Fontanet. Herta Frankel va treballar amb marionetes fetes pels més importants constructors europeus de la seva època: Lluís Fontanet, Regino Mas, Harro Siegel, Fritz Herbert Bross, Irmgard Sturm, Elvira Loyzaga, Germans Nieto, Zdenek Podhursky, Georges Lafaye i Josef Vitek.

Barcelona, Capital del Fil, Herta Frankel
Herta Frankel en plena actuació.

Tozer (veure aquí) crea la seva pròpia companyia, que mai es va considerar professional, amb la que actua a la Cúpula del Coliseum de Barcelona i s’instal·la també a uns locals cedits pel Liceu Francès. A mitjans dels cinquanta, l’alcalde Porcioles li promet un teatre estable, el seu somni, al Poble Espanyol de Barcelona, on trasllada totes les seves marionetes. Un somni que no es va acabar produint (de sobte l’Ajuntament destinà l’espai a una altra activitat), i que va causar una forta depressió al mestre anglès, mentre les seves marionetes es florien enterrades als magatzems plens d’humitat del Poble Espanyol. No va ser fins l’any 1973 que Hermann Bonín, director llavors de l’Institut del Teatre, junt amb el titellaire Joan Baixas, el convida a obrir un taller de marionetes al mateix Institut, on podrà restaurar el material recuperat del Poble Espanyol i a la vegada a ensenyar l’ofici a nous titellaires.

Barcelona, Capital del Fil, Harry V.Tozer
Oriol Pont, Teresa Travieso i Carles Cañellas, amb algunes marionetes del senyor Tozer. Foto de Jesús Atienza.

Va ser una època fundacional la de Hermann Bonín al Institut del Teatre, quan en companyia de Joan Baixas i de Xavier Fàbregas, i més tard, de Josep Muntanyès, es crea també l’Escola de Titelles, amb Joan-Andreu Vallvé, Josep Maria Carbonell i Joan Baixas, i ben aviat amb Alfred Casas. Uns anys d’or dels titelles a Barcelona, quan també es crea el Festival de Titelles des del mateix Institut. És en aquella època quan es realitzen importants exposicions al Palau Güell, al carrer Nou de la Rambla, llavors seu del Museu del Teatre, una dels titelles catalans (col·leccions Anglès i Didó) i una altra de les marionetes de Harry V. Tozer.

Barcelona, Capital del Fil, Harry V.Tozer
El Grupo-Taller de Marionetas de Barcelona, amb Pepe Otal al fons, i membres de la companyia als anys setanta, amb Paco Porras, la seva dona Tina, Luis Fellini, Teo Escarpa, Joëlle Nogués, Greorgina Castro, entre altres. Foto de Jesús Atienza.

Com és lògic, són molts els quI s’apunten al taller de Tozer i a l’Escola de Titelles, joves aprenents de titellaires que amb els anys esdevenen professionals importants. Entre ells hi ha Pepe Otal, el marionetista d’Albacete acabat d’arribar llavors a Barcelona, i que estava matriculat a Direcció de l’Institut del Teatre, el qual queda profundament impressionat per les marionetes de Tozer quan les descobreix en l’esmentada exposició. De seguida decideix canviar d’especialitat i s’inscriu com alumne al taller del mestre anglès. Més tard, la seva visió iconoclasta del teatre el porta a abandonar l’Institut i a crear la seva pròpia companyia, el Grupo-Taller de Marionetas de Barcelona, grup històric que amb un ideari anarquista es converteix de seguida en una segona escola de titelles de fil, paral·lela a la de Tozer. Noms com Carles Cañellas, Jordi Bertran, Luís Fellini, Joëlle Nogués, Georgina Castro, Damiano Privitera, Teo Escarpa, o Lope de Alberdi, per citar només els de la primera època, han sortit del Taller de Pepe Otal.

Barcelona, Capital del Fil, Taller de Pepe Otal
Alguns dels actuals membres de la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal.

Si tornem a les classes de Harry V.Tozer, ens trobem amb persones que també han estat claus en el futur panorama de la marioneta a Barcelona: Teresa Travieso (convertida aviat en assistenta i dona de confiança de Tozer), Fernando Gómez, Núria Mestres, Toni Zafra, Santi Arnal, Esther Cabacés, Manel Tirado, Eduardo Rodríguez ‘Tatan’ (fundador de la companyia Tanxarina de Galícia), Karin Schafer (que començà  com a professional amb Santi Arnal fins que marxà a Viena, on ha desenvolupat una gran carrera), entre altres.

Barcelona, Capital del Fil, Carles Cañellas
Carles Cañellas, anys setanta, amb Jordi Bertran tocant la guitarra. Foto de Jesús Atienza.

Des de finals dels anys setanta que aquestes dues escoles de marionetes, la de Tozer i la de Pepe Otal, no van parar de generar nous titellaires, molts d’ells  especialitzats en el fil.

En paral·lel, altres companyies se sumen a l’onada catalana del fil, com per exemple La Fanfarra, quan arriba a Barcelona el 1976. Mariona Masgrau (veure aquí), iniciada al fil d’una manera autodidacta a Dinamarca i a Portugal, crea junt amb Eugenio Navarro i Toni Rumbau la companyia La Fanfarra, que s’estrena amb espectacles de fil, amb muntatges al principi fets amb pont i més tard al carrer. Una companyia que va explorar la marioneta fins ben avançats els anys noranta.

Barcelona, Capital del Fil, Mariona Masgrau
Marionetes de Mariona Masgrau (La Història de Li, 1980).

Malauradament, el Taller de Tozer tanca quan el mestre es jubila i l’Institut del Teatre canvia els seus paràmetres de funcionament en esdevenir Escola Superior i elimina les especialitats específiques de titelles, reduint-les a simples assignatures. Un error que s’ha pagat car i que ara intenten corregir des del departament de Teatre Visual i d’Objectes que dirigeix Alfred Casas, l’actual professor de l’especialitat.

Però el ferment deixat per Tozer, Otal, Masgrau, Frankel i els primers marionetistes era massa important com perquè desaparegués. Quan mor Herta Frankel, la companyia continua de la mà dels dos titellaires de confiança de la mestra austríaca: Ferran Gómez i Pilar Gálvez, els quals creen el Marionetàrium companyia Herta Frankel i s’instal·len al Tibidabo. De seguida es crea al seu entorn una verdadera escola de titelles que amb els anys ha donat noms tan importants com els de Oriol Pont, Carles Codina ‘Litus’, Óscar Gallart, Valentina Raposo, Glòria Arrufat, Josep Milan, Helena de Sola, Paulette San Martín, Miren Larrea, entre altres.

Barcelona, Capital del Fil, Herta Frankel
Marionetes d’Herta Frankel. Marionetàrium, Tibidabo.

L’Escola de Fil de Barcelona.

Repassats els antecedents, ens trobem en l’actualitat amb una situació que sorprèn a propis i estranys, davant l’extraordinària presència de titellaires a Barcelona dedicats al fil. A més de l’Institut del Teatre (amb una formació que s’ha de considerar d’ampli espectre), funcionen com escoles específiques de fil la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal, la qual des de la mort del reconegut marionetista d’Albacete, ha continuat amb la seva tasca de taller obert i escola de fil, amb noms tan importants com els de Paula López, Ángel Navarro, Carlos López, Carles Codina ‘Litus’, Pere Bigas, Lope de Alberdi, les Antiqchas (Marieta Rojo i Laura Galli), entre molts altres.

Barcelona, Capital del Fil, Lope de Alberdi
Marioneta de Lope de Alberdi. Foto de Jesús Atienza.

Jordi Bertran, que va començar la seva carrera amb Carles Cañellas i Pepe Otal, després de convertir-se amb els anys en un dels mestres més importants de l’Escola de Barcelona, obre també el seu Taller del Parc, on constantment hi assisteixen titellaires de tot el món per aprendre l’ofici del fil així com l’art de la manipulació.

Barcelona, Capital del Fil, Jordi Bertran
Alumnes de Jordi Bertran durant un taller.

El ja comentat Marionetarium Herta Frankel del Tibidabo segueix amb els seus cursos, iniciant a nous marionetistes, molts dels quals aprenen en la pràctica de les representacions de la companyia al Parc d’Atraccions.

Carles Cañellas (veure aquí), degà dels titellaires de fil de Catalunya, creador de la companyia Rocamora Teatre, junt amb la ballarina i titellaire Susanna Rodríguez, acaben d’obrir un important centre de marionetes a la localitat de Calders, al Moianès (província de Barcelona), on a la llarga s’hi faran cursos i residències d’artistes.(veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, Núria Mestres
Procés de construcció d’una marioneta que reprodueix la figura de Joan Maragall. De Núria Mestres.

És interessant destacar la presència a Barcelona durant molts anys del titellaire Daniel Loeza, de Xile, molt conegut per la seva espectacular granota que toca el piano, una presència que fou regular a les Rambles de Barcelona. La seva sofisticada tècnica va meravellar a molts, despertant fins i tot vocacions i un interès pel titella de fil, com va succeir amb el mestre portuguès Manuel Costa Dias, que després de veure a Loeza a les Rambles, va decidir construir ell també una supermarioneta en la figura del seu ‘Director d’Orquestra’ (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, Daniel Loeza Barcelona, Capital del Fil, Manuel Costa Dias
Daniel Loeza a les Rambles. A la dreta,  Manuel Costa Dias amb la marioneta del Maestro.
Fotografies de Manuel Costa Dias.

Vet aquí els mestres actualment en actiu que podem considerar com els veterans de l’Escola de Barcelona i que es dediquen majoritàriament -tot i que no en exclusiva- al fil:

– Jordi Bertran, (veure aquí), director de la companyia que porta el seu nom, una de les companyies catalanes de més renom internacional, amb espectacles unipersonals i d’altres.

Barcelona, Capital del Fil, Jordi Bertran
Marioneta de Jordi Bertran, Bufaplanetes.

– Carles Cañellas, (veure aquí), director de Rocamora Teatre, i Susanna Rodríguez, membres els dos de la històrica companyia Rocamora Teatre que ha treballat en diverses línies, de gran renom internacional.

Barcelona, Capital del Fil, Carles Cañellas
Marioneta de Carles Cañellas, de l’espectacle Identitats, coreografiat per Susanna Rodríguez.

– Fernando Gómez, (veure aqui), director artístic de la companyia Marionetàrium Herta Frankel, situada al Tibidabo. Responsable també de la restauració de les marionetes històriques d’Herta Frankel.

Barcelona, Capital del Fil, Fernando Gómez
Fernando Gómez amb una de les seves marionetes. Foto de Jesús Atienza.

– Toni Zafra, (veure aquí), marionetista que sol treballar amb molt d’èxit com a solista per tot Europa amb les seves marionetes. Deixeble de Harry V. Tozer.

Barcelona, Capital del Fil, Toni Zafra
Marionetes de Toni Zafra.

– Santi Arnal, (veure aquí) director artístic de la companyia Per Poc. Tot i que els seus espectacles són bàsicament obres musicals fetes amb orquestra, Santi Arnal segueix mantenint el seu espectacle solista de fil. Va ser deixeble de Harry V.Tozer.

Barcelona, Capital del Fil, Santi Arnal
Santi Arnal amb una de les seves marionetes.

– Manel Tirado, de la companyia Ninus Teatre (veure aquì), instal·lat a la ciutat de Moià, al Moianès. Va ser deixeble de Harry V.Tozer.

Barcelona, Capital del Fil, Manel Tirado, Ninus Teatre
Manel Tirado, amb una de les seves marionetes.

– Núria Mestres (veure aquí), titellaire i constructora reputada de marionetes, amb una llarga experiència en el fil. Va ser deixeble de Harry V.Tozer.

Barcelona, Capital del Fil, Núria Mestres
Rinaldo i el Dimoni Elegant, marionetes de Nuria Mestres per a l’espectacle Zespion, d’Eugenio Navarro

Eugenio Navarro, de La Puntual (veure aquí), creador de La Puntual, titellaire solista que manté la presència del fil en alguns dels seus espectacles, continuant així la línia de La Fanfarra.

Barcelona, Capital del Fil, Eugenio Navarro
Eugenio Navarro i en Malic. Plaça del Pi, 1979. Foto de Ramon Ballester.

Els succeeixen una nova generació de grans professionals que han après amb els uns o els altres i que trepitgen amb força els escenaris del món:

– Ángel Navarro, marionetista de fil que sol actuar com a solista, considerat com un dels virtuosos titellaires de fil de la nova generació, autor de l’espectacle ‘El Gabinete Onírico’ (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, Ángel Navarro
Marioneta d`Ángel Navarro.

– la companyia Anita Maravillas amb la gran marionetista Valentina Raposo, formada al Marionetàrium i al Taller de Pepe Otal, i la titellaire i gran actriu Miren Larrea (ver aquí)

Barcelona, Capital del Fil, Valentina Raposo.
Marionetes de Valentina Raposo. Exposició Figures del Desdoblament.

– Jordi Regot, que es va iniciar al fil després de veure un espectacle de Jordi Bertran. És el creador de la companyia Trac-Trac i del Festival de Titelles de Sant Llorenç Savall junt amb Àngels Valero. Regot manté actualment llargues estances a Xile.  (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, Jordi Regot
Marioneta de Jorddi Regot.

– la companyia S.O.S. Titelles, composta per Carlos López, alumne que va ser de Pepe Otal, i per Cristina Robledillo, iniciada al Taller de Marionetes de Pepe Otal, (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, SOS Titelles
La companyia al complet de S.O.S Titelles abans de marxar a Amèrica. Foto de Jesús Atienza.

– Paula López, deixeble de Pepe Otal i actual membre activa del Taller de Marionetes de Pepe Otal. Ha actuat moltes vegades amb el Circ de Pepe Otal (veure aquí)

– Carles Codina ‘Litus’, que s’inicià amb el Marionetàrium i amb Pepe Otal. Actualment treballa al Marionetàrium del Tibidabo i col·labora ocasionalment amb la companyia Jordi Bertran. Forma part també del col·lectiu del Taller de Marionetes de Pepe Otal.,

Barcelona, Capital del Fil, Litus
Pere Bigas i Carles Codina ‘Litus’ amb la seva marioneta Adolfo.

– Oriol Pont, iniciat al Marionetàrium i esdevingut un dels grans constructors de fil de la nova generació. Treballa actualment al Marionetàrium.

Barcelona, Capital del Fil, Oriol Pont
Oriol Pont, al taller del Marionetàrium.

– La companyia ZIPIT Teatre, composta per Glòria Arrufat, iniciada al fil al Marionetàrium, i per Paulette San Martín, iniciada al Taller del Parc de Jordi Bertran i també al Marionetàrium (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, ZIPIT Teatre
Imatge de ‘Jai, el mariner’, de Zipit Teatre.

– Mina Trapp, artista polifacètica, música, titellaire i cineasta, que va aprendre l’ofici amb Pep Gómez i Pepe Otal (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, Titelles de 'A cero', Mina Trapp
Titelles de la pel·lícula ‘A Cero’, de Mina Trapp.

Michela Aiello, iniciada al Taller de Marionetes de Pepe Otal, autora de muntatges unipersonals de gran personalitat (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, Michella Aiello
Marioneta de Michela Aiello. Foto de Jesús Atienza.

– Ferran Costa, de la companyia Rambling Puppets, iniciat al Taller de Marionetes de Pepe Otal, autor d’una marioneta, el gos Canelo, que ha recorregut tota Europa amb un èxit extraordinari (veure aquí).

Barcelona, Capital del Fil, Ferran Costa, Canelo
El gos Canelo, de Ferran Costa. Foto de Jesús Atienza.

Marionetes Nòmades amb els marionetistes Pere Bigas i Bruno Valls, deixebles de diversos mestres (Pere Bigas ho és de Toni Zafra i de Stephen Motram, entre altres, i Bruno Valls va aprendre del mateix Bigas i al Taller del Pepe Otal). Els dos són membres actius del Taller de Marionetes de Pepe Otal (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, Marionetes Nòmades
Marioneta de ‘Marionetes Nòmades’, de gira per Àfrica.

– la companyia Les Antiqchas amb Marieta Rojo i Laura Galli, iniciades al Taller de Marionetes de Pepe Otal. Van formar part de la companyia S.O.S Titelles en la seva expedició a Amèrica. Actualment treballen amb diversos espectacles de carrer quasi sempre amb marionetes de fil (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, Antiqchas
Les Antiqchas en plena actuació.

– la Compañía Ele, composta de Raquel Batet y Marta Lorente, la Raquel iniciada amb la companyia Marionetes Nòmades i la Marta directament amb en Pepe Otal,  (veure aquí)

Barcelona, Capital del Fil, companyia Ele
La Companyia Ele actuant a una plaça de San Sebastian.

la companyia Fills de Fusta, amb  Vicente Martínez Andreu i Laura Cortés, iniciats el Taller de Marionetes de Pepe Otal. Van rebre el Premi al Millor Grup del Carrer al Festival Mundial de San Sebastián (maig-juny 2016)

Barcelona, Capital del Fil, Fills de Fusta
Vicente Martínez Andreu i Laura Cortés, de Fills de Fusta.

– la companyia Les Moires, amb Oto i Rocío, iniciats al Taller de Marionetes de Pepe Otal

– Julieta Miranda, iniciada al Taller de Marionetes de Pepe Otal, actriu i directora a més de marionetista de fil

Barcelona, Capital del Fil, Julieta Miranda
Marioneta de Julieta Miranda. Foto de Jesús Atienza.

També és important destacar que el gran marionetista Alexander Jorgensen, famós pel seu personatge Barti, resideix en aquests moments a Mataró, ben a prop de Barcelona.

Barcelona, Capital del Fil, Alexander Jorgensen, Barti
Barti, de Alexander Jorgensen. Foto de Jesús Atienza.

Com es pot veure, Barcelona s’ha convertit en una ciutat de referència pel que fa al Fil, una tècnica titellaire difícil i sofisticada, que sembla que s’hi troba aquí molt a gust. Un fenomen que esperem es consolidi i rebi l’atenció que mereix per part de les institucions, de manera que les escoles i els tallers que ja existeixen puguin complir amb garanties i visió de futur la seva feina.

Article escrit amb la col·laboració de Unima Catalunya.


[1] En aquest article, considerarem la paraula ‘marioneta’ sempre com ‘titella de fil’, tot i que en altres contextos pugui ser utilitzada com un sinònim de titella.

Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , ,