Aquest dijous 17 de novembre de 2016, a les 20h, comença la mostra pública de les residències que l’IF Barcelona, conjuntament amb l’Arts Santa Mònica, ha proposat i recolzat  per a l’edició d’aquest any del Festival. Són cinc els artistes i col·lectius que presentaran el seu treball a la Sala Balcó del centre d’arts de les Rambles del 17 al 27 de novembre: el col·lectiu BeAnotherLab amb Library of Ourselves, Enric Farrés amb Objecte ficció, David Espinosa amb BwanaDevil, Federica Porello amb We Wood i Xesca Salvà amb Cases per habitar i escoltar.

L’IF Barcelona també presentarà dos espectacles per a públic familiar els caps de setmana 19-20 de novembre i 3-4 de desembre, amb els titellaires Néstor Navarro i Núria Mestres.

Detallem a continuació el programa de les residències i dels espectacles familiars:

BeAnotherLab: Library of Ourselves
www.beanotherlab.org

BeAnotherLab és un col·lectiu interdisciplinari internacional format el 2012 que investiga, reprodueix i comunica experiències subjectives individuals amb l’objectiu de generar unió i empatia. La feina de BeAnotherLab posa en dubte i subverteix les jerarquies entre diferents maneres de generar coneixement —art, ciència i tecnologia—, en lloc de considerar-les complementàries.

BeAnotherLab

A Arts Santa Mònica, abandonen la performance en temps real per produir una acció col·lectiva amb l’aportació de comunitats definides, en aquest cas, amb persones refugiades. Les narracions enregistrades amb aquests col·lectius són reproduïdes mitjançant la tecnologia de BeAnotherLab a manera de biblioteca d’experiències.

Les seves propostes s’han presentat a contextos tan diversos com el centre de detenció d’Holot, Israel, l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, PrintScreen Festival de Tel Aviv, Tribeca Film Festival de Nova York, Digital Art Festival Taipei, MIT Boston, Centre GeorgesPompidou, CCCB. BeAnotherLab compta amb la col·laboració acadèmica del Max PlanckInstitute (Berlin), UspPoli (São Paulo), ImaginationInstitute (Nova York-París), MIT (Boston), UPF (Barcelona).BeAnotherLab són Philippe Bertrand, Cherene Christian, Norma Deseke, J. J. Devereaux, Daniel González-Franco, DaanishMassood, Arthur Pointeau i MarteRoel, formats en camps com sistemes cognitius, disseny de sistemes interactius, arts digitals, computació, antropologia, filosofia i resolució de conflictes.

Enric Farrés: Objecte ficció
http://www.enricfarresduran.com/

Enric Farrés Duran (Palafrugell, Girona, 1983) és un narrador d’històries en què realitat i ficció s’acaben trobant i modificant. La llavor del projecte que presenta a través d’IF Barcelona són els suports museogràfics dissenyats per Lina Bo Bardi el 1968, unes peces que originalment servien per sostenir fotografies o imatges pictòriques i que, en si mateixes, són objectes d’art. Fent seva la idea de buidar de sentit les coses materials per dotar-les d’una significació nova, metafòrica, Farrés explora les possibilitats narratives dels suports expositius, que, per definició, sempre han tingut un paper marginal en l’art. Així, Farrés explora un univers d’objectes creats per passar desapercebuts i en construeix un relat a partir de la seva dimensió simbòlica, recorrent a metonímies visuals capaces de desplegar-se en escena. Els seus projectes es formalitzen en instal·lacions, recorreguts comentats, visites guiades, llibres i vídeos.

Enric Farrés

El cas dels peus de Bo Bardi, com tots els displays, no només ensenya les obres pictòriques sinó que les ordena en una història; al quadre, disposat en un vidre que se sosté sobre un peu de ciment en tres dimensions, l’espectador hi pot fer la volta per darrere, de manera que la imatge ensenyada es converteix en objecte.


David Espinosa: BwanaDevil

https://davidespinosa.org/

David Espinosa (Elx, 1976)Llicenciat en interpretació textual per la ESAD de València, treballa com a intèrpret a espectacles de teatre i dansa d’Àlex Rigola, Sergi Faustino, Mal Pelo i Osmosis Cie, entre d’altres. L’any 2006 forma, juntament amb África Navarro, l’associació El Local Espacio de Creación, amb la qual han creat els espectacles MuchAdoaboutNothing (2014), Mi Gran Obra (2012), Desconcierto nº1 para teclado y fracasado (2011), La Procesadora (2010), entre altres. Aquests treballs s’han presentat a festivals com NET de Moscou, Biennal de Venècia, Escena Contemporánea de Madrid, TNT de Terrassa, Casa Encendida de Madrid, Tate Modern, etc.

David Espinosa

Les instal·lacions i les obres de David Espinosa, amb el seu barroquisme contemporani, abasten un vastíssim territori de gèneres escènics. Des del dia en què va decidir relegar el seu propi cos a un paper secundari i substituir tota l’escena —un plató amb exteriors i espai per a tres-cents actors— per una maqueta a escala, ha seguit una evolució expansiva i coherent que el porta, en l’actualitat, a fer teatre d’ombres en 3D.

Amb BwanaDevil, Espinosa obre el que anomena el Tríptic, un recorregut en tres espectacles pel gènere cinematogràfic, la dansa i l’òpera. El seu treball de 2016 és, per tant, el primer lliurament d’una nova sèrie de muntatges. Aprofundeix en la recerca de noves possibilitats del teatre d’ombres i del que anomena instal·lacions performatives. El muntatge està carregat de figures al·legòriques al cinema i, concretament, a una de les primeres pel·lícules en 3D, de la qual pren el títol aquest muntatge.


Federica Porello: We Wood

https://federicaporello.wordpress.com/

Federica Porello (Gènova, 1981, ballarina i coreògrafa), juntament amb Xavi Moreno (actor, ballarí) i MarineBroise (ballarina i circaire), fa temps que desenvolupa la idea de trobar punts de diàleg entre cossos i objectes en un mateix espai a través del moviment.

Federica Porello

Per arribar a l’obra que estan construint en aquest moment, que es presenta en fase evolutiva a Arts Santa Mònica, van fer dos processos de selecció: un per escollir les eines físiques del cos i un altre per triar els objectes que porten a escena. Per a les eines físiques, el que els interessava era posar el focus en un elements bàsics del moviment, com el to muscular, les articulacions, la dinàmica dels membres i la velocitat, entre altres, i per a l’objecte també buscaven treballar amb alguna cosa que no representés res, que no desviés l’atenció cap a allò que és sinó que, a la primera mirada, el que es fes evident fos, de nou, les seves propietats físiques: color, textura, geometria… Així han anat creant el que anomenen un “vocabulari bàsic”, una espècie de corpus de moviments que permet fer ballar els objectes de manera abstracta. Així mateix, el cos dels ballarins ha assumit part de la força i la presència de l’objecte, a la recerca d’una qualitat concreta del gest.

Federica Porello es va formar a P.A.R.T.S., Brusel·les. Des de 2009 treballa pel coreògraf Albert Quesada (Solos Bach &Gould, 2010; SlowSports, 2012; Wagner &Ligeti, 2014; SlowSportsKids, 2015). El 2013 s’incorpora a la companyia Mal Pelo (La esperanza de vida de una liebre, 2013; Istanbul, 2016; Bach, 2016). Les seves obres inclouen NietsVerliets lets (2006)amb MathiasdeKoning, i Teaching Set andReset/Reset(2010), un documental sobre l’ensenyament d’una de les peces més importants de Trisha Brown, Set andReset, als estudiants de l’escola P.A.R.T.S.


Xesca Salvà: Cases per habitar i escoltar

Xesca Salvà Cerdà (Llucmajor, 1978) és llicenciada en Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona i llicenciada en Filologia Catalana a la UIB. Escenògrafa de professió, es llança a posar en escena emocions i experiències sensorials a partir d’un univers poètic construït a base d’imatges, música i lectures. En el temps de residència a Arts Santa Mònica en el context d’IF Barcelona 2016, desenvolupa la dimensió rítmica, teatral, del seu treball com a constructora d’espais. Reduint l’escena a la miniatura, amb la construcció de tres maquetes de cases, basteix tres caixes escèniques en què el públic (dos espectadors per cada maqueta) també és l’actor protagonista de les diverses accions teatrals.

Xesca Salvà

La idea és introduir l’espectador en un univers íntim, definit, principalment, pel so. El repte com a escenògrafa ha estat deixar de banda —d’entrada— la dimensió física de l’espai i imaginar-lo a partir d’un element immaterial. En la materialització d’aquesta idea, Salvà arriba al punt de partida del so gràcies al cinema; així és com aprèn a construir d’una manera heterodoxa, treballant des de l’espai sonor. Cosa que, inevitablement, ha barrejat amb el seu ofici, que és el teatre. Segons Xesca Salvà, el so està estretament lligat a la intimitat, ja que obre la porta d’universos completament personals.

Per destacar alguns dels seus nombrosos treballs i col·laboracions, val la pena mencionar que durant el 2010-2011 va treballar a l’estudi Plastikart (Cesena, Itàlia) en la creació i construcció escenogràfica de diversos projectes de RomeoCastellucci i la SocietasRaffaelloSanzio. L’estiu del 2013 va participar al workshop amb Anna Viebrock a la Biennale de Venezia.


Programació familiar

Pipa, el titella meravella
Néstor Navarro – Companyia La Puntual

19 i 20 de novembre l 12h l Sala d’Actes l 8 €

Néstor Navarro

Aquest és un espectacle per a tots els públics basat en la tradició dels titelles de guant que es podien veure fa anys a les places i als parcs dels pobles i ciutats. El seu protagonista és en Pipa, un titella català i universal que deu el seu nom a la cèlebre obra d’Ai WeiWeiSunflowerSeeds / Llavors de girasol, en què una pipa de gira-sol representa l’individu i el seu conjunt representa el poble, capaç de transformar les coses.

Per tant, és el naixement d’un titella català tradicional quant a la tècnica i estructura dramàtica i alhora modern pel que fa al seus referents, als temes que tracta i els altres personatges amb qui es relaciona.

Aquests altres personatges que acompanyen en Pipa també evolucionen de la mateixa tradició. Són en Tòfol, la Nina, un banquer, un cocodril, etc. Es tracta, en definitiva, d’una esbojarrada, sovint surrealista i tendra comèdia de titelles.

A la gola del llop
Cia. Núria Mestres

3 i 4 de desembre l 12h l Espai Balcó l 8€

Núria Mestres

Es trenca la buidor de l’espai de paper arrugat amb unes petites ombres, de les quals apareixen històries breus que ens parlaran de la por.

El paper arrugat insinua i suggereix mons diferents i permet que cada espectador completi la definició del personatge a partir del seu imaginari singular, cosa que facilita que cadascú s’hi identifiqui a la seva manera i des de la seva singularitat individual.

Personatges comuns, ingenus i innocents s’aniran trobant amb tot d’altres personatges arquetípics procedents dels contes que tradicionalment identifiquem amb la por. Les històries, però, a mesura que avancin, esdevindran divertides i alleugeridores, i en desmuntaran la presumpció de l’efecte de la por, estrafent-la. La proposta ofereix diversos nivells de lectura i és adequada per a un públic familiar o bé per a escolars a partir de cinc anys.

Els personatges de paper, de paper opac o bé de papers transparents, es projecten en una diversitat de superfícies, la qual cosa crea nous espais escènics en dues dimensions. El personatge, relativament petit, canvia de dimensió gràcies a la seva ombra projectada a la pantalla, a la paret o bé al sostre.

Titelles de totes les mides sorgeixen de les mans de la manipuladora/actriu davant mateix del públic, esperonen la seva imaginació i prenen vida per tal de compondre un escenari ple d’històries,en què tant la manipuladora com els éssers manipulats en són protagonistes

Festival IF, el festival de teatre visual i d’objectes de Barcelona.

El Festival IF neix amb la voluntat de posar el teatre de titelles, visual i d’objectes en la centralitat cultural que avui en dia ocupa arreu del món. Entenem teatre de titelles com una forma escènica àmplia que abasta des de les formes més tradicionals del teatre d’ombres i de figures fins a les propostes més avançades tant en el terreny estètic com en el tecnològic.

El sector del teatre visual, d’objectes, de titelles i d’altres formes animades a Catalunya constitueix una de les àrees més importants pel que fa a creativitat i projecció internacional. Tot i així, no existeix el merescut reconeixement explícit d’aquesta riquesa cultural pròpia, fet que no beneficia ni als creadors ni a les marques de Barcelona i Catalunya respecte a la seva creativitat en aquest sector. IF Barcelona vol omplir aquest buit establint unes línies mestres en una direcció estratègica de país, encaminades a potenciar la creativitat del sector, consolidar les seves bases actuals i projectar-les internacionalment.

Després de la primera edició el 2015, que s’articulà en tres eixos (una gran exposició a Arts Santa Mònica, una programació en forma de festival i un programa de recerca), IF Barcelona planteja una estructura biennal centrada en l’alternança entre recolzament a la producció i exhibició.

Exposició Figures del Desdoblament
Sala de l’Alteritat. Exposició Figures del Desdoblament.

L’edició 2016 d’IF Barcelona desplega un programa de recerca escènica, creació i producció d’espectacles de teatre de titelles, visual i d’objectes. Els anys parells, com enguany, el programa s’estructura al voltant d’una sèrie de residències de creació, i els anys senars es dediquen a l’exhibició dels projectes que durant l’any anterior han estat en residència així com a mostrar el treball de companyies nacionals i internacionals. Hi participen artistes de diversos camps, de la plàstica i la dansa a l’enginyeria i la realitat virtual. D’aquesta manera IF Barcelona es presenta no només com un festival, sinó com una autèntica plataforma per promoure el teatre de titelles, visual i d’objectes en tots els seus vessants.

Etiquetas: ,