Dins la nostra línia de fer un seguiment de determinats processos de creació, amb la finalitat d’indagar en els seus entrellats dramatúrgics subjacents i com aquests s’acaben estructurant, publiquem aquest primer capítol del recorregut que la dramaturga Laura Batllori, conjuntament amb l’actor Carlos Gallardo i la creadora plàstica Laia Alberich, estan duent a terme. El punt de partida és un concepte molt concret, el de ‘transatlàntic’, el qual però s’obre en una multiplicitat de significacions que l’equip s’ha plantejat indagar i desplegar en la seva creació, que planteja creuar la feina de l’actor amb els objectes. Continuarà.

I- ALGÚ S’EMBARCA, VOL ATURAR-SE

El punt de partida de Transatlàntic és un viatge, el trajecte llarg i incert que afrontem quan sentim la necessitat de prendre distància i silenci respecte al món en el qual estem instal·lades, d’allunyar-nos del ritme de la ciutat i parar atenció al nostre propi ritme, i com aquest es pot compassar amb el de la Natura.

Transatlàntic, Laura Batllori

Transatlàntic és un espectacle on una persona, i els objectes que l’acompanyen, s’interroguen sobre els conceptes de desplaçament i aturament. A quin espai pertanyem? Té sentit pensar en un origen i en una meta? Són realment nostres les narracions que construïm per explicar qui som? Per què necessitem explicar-nos d’una determinada manera? Per què donem valor a uns objectes i no a uns altres?

Transatlàntic proposa una experiència que juga constantment amb els límits entre objecte i persona manipuladora, a través del desplaçament del focus de l’un a l’altra.

Transatlàntic, Laura Batllori

Mitjançant la llum, la construcció de l’espai sonor, la manipulació i el treball amb projeccions de vídeo se n’exploren les seves dimensions plàstiques i poètiques.

Res es manté gaire estona, però, com allò que sembla ser. De la mateixa manera que es qüestiona la identitat de la persona que viatja, també la identitat dels objectes està sotmesa a aquesta tremolor. Són els objectes els que canvien, o som nosaltres? O potser són les seves inesperades transformacions les que ens donen pistes sobre els canvis que estem vivint, i sobre el lloc i el temps en què voldríem trobar-nos?

Transatlàntic, Laura Batllori

Amb aquest primer article inaugurem una sèrie de textos i il·lustracions que confiem oferir-vos periòdicament per parlar-vos de les anades i vingudes d’aquest treball en procés que Carlos Gallardo (cos, acció i objectes), Laia Alberich (espai escènic i imatge) i Laura Batllori (mirada i creació escènica) hem començat a desplegar, aquest març 2017, a La Blanca Performing Arts Lab del Poblenou. Des d’aquí volem agrair a la revista Putxinel·li la possibilitat d’oferir-nos un espai per compartir-ho amb totes vosaltres.

Laura Batllori.

Etiquetas: , , , , , , ,