Un any més, La Fira de Teatre de Titelles de Lleida ha assolit els seus objectius d’omplir els teatres i les places on es feien els espectacles de carrer i, a la vegada, de reunir a uns tres-cents professionals, entre programadors , agents i artistes, en el dens programa que hi havia per a ells en paral·lel a les actuacions.

Espai Pro

Espai Pro

Una realitat, aquesta, que s’ha convertit en un dels signes d’identitat de la Fira, i que ha propiciat un element també molt important: l’ambient de convivència que hi ha hagut durant el llarg cap de setmana entre els tots els convidats. Un ambient que ha tingut els seus pics festius en les sessions nocturnes al cafè del Teatre de l’Escorxador.

La cloenda de la Fira de Titelles va tenir lloc el diumenge 7 de maig a les 22.30 hores, al Cafè Teatre Escorxador,en què es celebrà la Nit de Premis. La cloenda fou magníficament conduïda per la companyia lleidatana Campi Qui Pugui, ben coneguda pel públic de la Fira i que actualment no para de girar per tot el món amb els seus espectacles. Així mateix s’aprofità la nit per reconèixer la trajectòria i homenatjar al titellaire Jordi Bertran, que porta més de 40 anys treballant aquest art (veure aquí). En aquest acte es va fer entrega dels Premis Drac d’Or, uns guardons que tenen el propòsit d’impulsar i divulgar els millors treballs dels creadors i de les companyies participants en la Fira (veure aquí).

Foto final de la Fira amb els premiats

Els dos espectacles de les nits de cafè teatre: ‘La dernière danse de Brigitte’, de Zero en Conducta, i Men in Coats.

 

Zero en Conducta.

Val la pena destacar la mestria dels artistes que van actuar les nits de cafè teatre. En primer lloc, la catalana Zero en Conducta, formats per la mexicana Julieta Gascón i pel valencià José Antonio Puchades (Putxa) amb l’espectacle ‘La dernière danse de Brigitte’, en el que els dos  ballarins titellaires realitzen una virtuosa feina de dansa i manipulació a l’entorn del personatge de Brigitte, una anciana a punt de morir.

Vaig veure aquest espectacle en la seva estrena a l’Ateneu 9 Barris de Barcelona, i he pogut constatar com l’obra s’ha arrodonit amb les múltiples representacions que porta fetes assolint uns nivells molt alts de sincronia entre ells i especialment amb el titella de l’anciana. Sempre és difícil manipular un titella gran a dos, però si a més aquests dos ballen i assumeixen uns determinats personatges, llavors les dificultats de teixir les seqüències de l’obra són ingents. Per als dos ballarins de Zero en Conducta, però, sembla que les dificultats no existeixen, tal és la desinhibició vital i i la llibertat amb la que es mouen a escena, tant quan fan de titellaires, com quan ballen a dos o en solitari.

És molt bonic veure com els dos manipuladors van definint la seva relació amb l’anciana que viu els seus últims moments de vida. D’entrada es presenten com uns éssers mecànics encarregats de donar vida a Brigitte. Podrien ser perfectament els artefactes robòtics d’un hospital que manté les constants vitals d’una senyora en fase terminal.  I és la subjectivitat de la dona, la seva necessitat de recordar, allò que projecta en les figures hieràtiques dels manipuladors la vida que encara té. I potser sigui aquest un dels grans encerts de l’obra, que toca indirectament les fibres emotives del públic, veure com la vitalitat i la fantasia de Brigitte s’estén en els dos manipuladors, que encarnen figures de la seva vida, moments d’eufòria, antics amants, situacions viscudes importants, els seus èxits com a ballarina, etc. Així l’acompanyen en el trànsit vers el final de la vida, un trànsit que els dos ballarins aconsegueixen presentar des de la poesia i l’afecte, és  dir, des d’un preciós i entranyable respecte a la seva persona.

Julieta i Putxa van arrencar els més entusiastes aplaudiments del públic de la Fira, un públic el nocturn compost de gent de Lleida, però sobretot de professionals, programadors i membres dels diferents jurats, un repte sempre difícil per els artistes que s’hi han d’enfrontar. El rigor que posen en la seva feina i els magnífics resultats que en neixen, garanteixen a Zero en Conducta unes notes molt altes en aquest mercat tan complex que són els escenaris del món.

Men in Coats.

Va ser una verdadera sorpresa l’actuació d’aquesta parella de còmics anglesos, Mick Dow i Mark Felgate, que va despertar l’entusiasme del públic amb el seu hilarant espectacle ‘Men in Coats’, un esclat virtuosístic d’il·lusionisme visual i de clown estrafolari, en una successió vertiginosa i diabòlica de gags que anaven de l’absurd al ‘cada vegada més difícil’. No per res, ‘Men in Coats’ ha guanyat el premi Hackney Empire’s New Act of the Year.

Etiquetas: , , , ,