S’ha presentat dins del Festival Grec 2017, al Sant Andreu Teatre (SAT), els dies 18 i 19 de juliol, l’espectacle ‘El Col·leccionista de Pors’, la nova creació de David Laín, de la companyia de L’Estenedor, estrenada a la Mostra d’Igualada del passat mes de març i abril. Obra dirigida per Jordi Farrés, amb autoria de David Laín i del mateix Jordi Farrés, compta amb escenografia de David Laín i Marga Carbonell, llums de Roc Laín i Escandell, i so d’Ignasi Miranda Castro.

Ens trobem davant del que sens dubte podríem denominar com un dels principals capolavoros del titellaire David Laín, que en la seva maduresa ens regala aquesta obra rodona de caire molt personal que aconsegueix tocar un tema universal i alhora comú a totes les edats: la por.


Ha demostrat, en efecte, trobar-se Laín en un punt dolç de la seva carrera quan ha estat capaç d’adaptar el seu estil marcat per centenars per no dir milers de representacions que porta a les seves espatlles, a l’aportació d’un altre titellaire, en Jordi Farrés, que pertany a una distinta generació però amb el que comparteix una mateixa manera d’encarar les coses: des de la honestedat personal i amb el desenfrè de la imaginació de qui se les sap totes dalt d’un escenari.

Explica en Jordi Farrés que quan va assistir a la presentació del projecte que va fer en David Laín per a la Mostra d’Igualada, es va emocionar atrapat per la història i la manera com l’explicava, malgrat ser només una declaració d’intencions parlada i sense cap posada en escena. De seguida li va proposar dirigir l’obra però amb una condició: aquella vegada, el titellaire hauria de treballar sense titelles. És a dir, enfrontar-se a una paradoxa com una catedral. Un repte que el de Sants va acceptar i resoldre, tot i que al final sí que hi ha algun titella, com no podia ser d’altra manera, en una posició però sempre subordinada o parella a la de l’actor.

El treball que han fet els dos titellaires ha resultat ser realment molt inspirat i creatiu, en elaborar un marc per a les pors d’una originalitat espatarrant: el personatge de Dani Vidal, interpretat per Laín, és un col·leccionista de pors que guarda en pots, gàbies i caixetes de totes les mides. En té a milers, pescades al llarg de la seva vida, però en l’obra ens explica les més importants, les que tenen a veure més íntimament amb la seva persona i amb el seu pare, figura fonamental de l’obra que esdevé el segon personatge junt al col·leccionista.


La manera tan senzilla i alhora tan directa i franca de parlar d’un tema sempre complicat i que es presta a molta ‘teatreria’, és segurament el gran encert de la proposta, que atrapa als nens des del primer minut però també als pares, mares i avis, mentre alhora exerceix una sana pedagogia de com enfrontar-se a les pors. Potser també perquè es fa des de la perspectiva de l’adult que és l’actor titellaire, sense voler-se posar en la pell dels nens, és a dir, sense falses impostacions. Això atorga a la representació un registre d’autenticitat que és el seu punt bàsic de flotació.

L’ús que fa en David dels titelles és en paral·lel a la seva presència com actor, amb un domini extraordinari de la veu. Els anys d’ofici de manipular i canviar de veu, més el recurs que sempre ha aplicat en els seus muntatges d’actuar amb o sense castellet, li han donat una sòlida presència i una seguretat que ara pot utilitzar en aquest joc de desdoblament entre ell i el nen que representa el titella, o entre el nen titella i el pare que apareix simplement amb un nas i unes olleres, o la vella ‘menja-nens’, magníficament caracteritzada pel titellaire convertit en titella. Tot això crea un magnífic joc de perspectives, que ben acompanyat per les llums i la música d’en Miranda, omple de profunditat els diferents canvis d’escena.

Una obra que no fa més que confirmar l’estat de gràcia en el que es troba el titellaire de Sants, tenaçment aconseguit a través d’una llarga vida entregada a l’art dels titelles.

Etiquetas: , , , , ,