Es celebra durant tres dies del 15 al 17 de novembre el TOP2017 (Tallers Oberts Poble Nou) en el que hi participen els següents espais: La Fundició del Poblenou, La Escocesa, Nauart, Zona. Factoria d’Art, Hangar.org, Gabriel Schmitz, Stay Hungry Stay Foolish, Hi-jauh USB?, Art Corner, MQ Creative Lab, Uno de 23, Chez Xefo, Jiser. Reflexions mediterrànies, Taller de Luz, Kind of Cyan, La Lope, L’estoc, Niu, Quadrat 9 i Can Tiana. 

Ens centrarem aquí en l’Hangar, aquest centre dedicat a la recerca i la producció artística que dóna suport a creadors i artistes. Com diu la seva presentació, “La missió d’Hangar és recolzar als creadors en totes les fases del procés de producció de les arts visuals, i contribuir a la millor consecució de cadascun dels seus projecte. Per a això, tot els nostres serveis es concentren a facilitar l’accés dels artistes als recursos materials i tècnics necessaris, i a aportar un context d’experimentació i de lliure transferència de coneixement.”

Zona de Tallers de l’Hangar.

Situat en l’antic complex industrial de Can Ricart, que va aturar les seves activitats majorment dedicades al tèxtil l’any 1991, i amb direcció de Tere Badia, L’Hangar és un lloc ideal per als artistes que necessiten un lloc de residència, obert a persones procedents de tot el món.

“La Màquina de Ser un Altre”, una experiència obligatòria.

BeAnotherLab (veure aquí) es un grup interdisciplinari i multinacional instal·lat a Barcelona (estan des de fa anys en residència a l’Hangar) dedicat a la comprensió, la comunicació y a l’expansió d’experiències subjectives, amb l’atenció posada a estudiar la relació entre la identitat i l’empatia des de la perspectiva del cos. Treballen des del 2012 amb la realitat virtual i amb tècniques derivades de la ciència cognoscitiva, que són aplicades a l’art, a la recerca científica, als projectes socials, a temes de salut i d’educació, sempre tenint en compte l’impacte produït en la vida de les persones.

Embodied Narratives by BeAnotherLab – TheMachineToBeAnother from BeAnotherLab on Vimeo.

Una feina la seva de recerca i d’experimentació però amb un fort component d’activisme social, en quant el centre de tota la seva feina és treballar el concepte d’Alteritat.

“La Màquina de Ser un Altre” és una experiència entre dues persones en la que cadascuna d’elles es posa literalment en la pell de l’altre, gràcies a una simple tècnica de realitat virtual sobre la base d’unes olleres amb les que cadascú veu allò que veu l’altre. Val la pena experimentar-ho per adonar-se de la profunditat de l’experiència, que més que un experiment es converteix en una vivència del tot insòlita i punyent, que arriba molt més lluny del que un pot imaginar.

En aquests moments, BeAnotherLab està desenvolupant el projecte la Biblioteca de Nosaltres Mateixos, en el que enregistren diversos testimonis de persones afectades per problemàtiques socials de marginació, exclusió, immigració i guerra, de cara a reunir un cos de testimonis en els que tothom es pugui posar al seu lloc. A través de les olleres de realitat virtual, el lector o visitant d’aquesta Biblioteca es posa en la pell de la persona que testifica, immers en la seva atmosfera i envoltat del context que li és propi. El resultat torna a ser d’un fort impacte, com aquest cronista va poder comprovar en la seva visita a l’Hangar.


El Festival IF Barcelona, en el qual també ha estat en residència aquest any BeAnoptherLab, presentarà el seu treball a diversos llocs:

– els dies 9, 10 i 11 de novembre 2017 al Claustre de Arts Santa Mònica de Barcelona

– els dies 17, 18 i 19 de novembre 2017, a la Biblioteca Centra de Santa Coloma de Gramanet

Una eina, la Màquina de Ser Un Altre, que hauria de ser de presència obligatòria a molts llocs de la nostra societat, en els que els principis de comprensió i respecte a l’Alteritat , és a dir a l’Altre, s’acostumen a menystenir olímpicament. Penso en presons, escoles, seus dels partits polítics i parlaments. Al conflicte que es viu en aquests moments a Catalunya li aniria molt bé una dosis elevada de Màquina de Ser un Altre, gràcies a la qual cada part s’hauria de posar per nassos en la pell de l’altra. No crec que això sigui possible, però l’oportunitat que brinda aquests dies l’Hangar, i la que es presentarà durant el Festival IF Barcelona el novembre, no s’haurien de desaprofitar.

Altres projectes.

Aquests dies de portes obertes que permeten veure la feina dels artistes residents a l’Hangar, és una oportunitat realment molt recomanable per a qui es vulgui posar al dia en allò que es cuina avui a les rebotigues de l’Art.

Per exemple, la feina de l’equip de IMVEC/Voizes que es dedica a vigilar els espais contaminats de les nostres societats, amb l’ús de drons i de globus que permeten fotografiar des de dalt espais de terreny problemàtics que tenen prohibit el seu accés (veure aquí).

Igualment el treball del sevillà  Paco Chanivet en un creuament entre la tecnologia del mòbil i el món dels objectes, amb la creació de diverses instal·lacions que busquen a través d’aquesta intersecció trencar la virtualitat del món de la comunicació (veure aquí).

Molt interessants em van semblar els projectes presentats pel xilè Francisco Navarrete Sitjà, amb la col·laboració de l’argentí Franco Castignani, en els que l’antropologia social es barreja amb la història local de les persones, dels objectes i dels entorns naturals, com és el cas del projecte a l’entorn de la infraestructura hidràulica del Rec Comtal, en aquells trams perifèrics de Barcelona: Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris, vist al llarg de la història (veure aquí).

Agafant aigua del Rec Comtal.

D’un gran interès em va semblar, per altra banda, el projecte de Navarrete d’estudiar i analitzar des de perspectives i disciplines creuades el complex turístic que s’està aixecant a la ciutat xilena de Rancagua a partir de la construcció d’una capella creada per Gaudí (veure aquí) al Parque Cataluña d’aquesta ciutat. Una donació que va fer l’arquitecte de Reus al pare franciscà Angélico Aranda l’any 1922, quan aquest li va demanar que li dissenyés una ‘Porciúncula’ a la seva ciutat de Rancagua. Gaudí li va donar els dibuixos d’una capella que també existeix a la Sagrada Família de Barcelona. És a l’entorn d’aquesta capella i del nom de Gaudí que s’està preparant aquesta operació de molts diners d’inversió que preveu atraure a molta gent en un futur proper. Un tema que inclou arquitectura, urbanisme, turisme, indústria cultural i creació d’uns nous relats que pretenen canviar la configuració actual de Rancagua.

Capella de Gaudí que es construirà a Rancagua.