Dins del interessant cicle ÀNIMA de teatre de titelles i d’objectes per a adults que organitza la Sala Fènix de Barcelona, es va poder veure del 9 al 12 de novembre de 2017 l’espectacle ‘Colgando de un hilo’, de la companyia internacional De Filippo Marionette. Dic internacional perquè els seus membres són ell, Remo Di Filippo, d’Itàlia, i ella, Rhoda López, de Filipinas/Austràlia.

Un titellaire, Remo Di Filippo, que ja havíem vist en alguna ocasió al Taller de Marionetes de Pepe Otal, aquesta verdadera factoria de marionetes i de marionetistes que tenim a Barcelona. De fet, Remo va aprendre la tècnica del fil al Taller amb el mestre Lope de Alberdi.  Junt amb la seva companya Rhoda López, han creat un espectacle modest i ambiciós alhora, fet amb una gran pulcritud i mostrant una presència desimbolta, agradable, simpàtica i energètica, la qual cosa és important quan es practica la tècnica de la manipulació a vista.

Rhoda López i Remo Di Filippo, fotografia de Jesús Atienza.

Ja sabem que quan les marionetes es mostren sense que el seu manipulador s’amagui, aquest ha de tenir molta cura en la seva presència, la qual, per molt que a vegades es quedi en un pla neutre sense voler destacar ni jugar cap protagonisme, ocupa un espai molt visible dins l’espectacle, de manera que, en no adquirir mai una invisibilitat verdadera, necessita calcular quin és el seu paper dins del conjunt visual a l’escenari.

En el cas que ens ocupa, Di Filippo i López juguen el rol d’uns manipuladors que animen l’espectacle, a través d’una relació distant però a la vegada d’estima tant entre ells com amb les marionetes. Hi ha per tant una constant interacció de tots entre tots: quan és un dels titellaires que manipula, l’altre està pendent de que tot vagi bé, ajuda a la marioneta quan aquesta sembla que ho necessita (per cansament, vergonya, error…). La joventut i l’agradable figura dels dos manipuladors ajuden que aquest joc interactiu sigui entranyable, tot creant de seguida una empatia i una juganera complicitat amb el públic.

Rhoda López i Remo Di Filippo, fotografia de Jesús Atienza.

Tot aquest joc de relacions a tres bandes entre ells i les marionetes, fa que la dificultat i els mèrits tècnics dels diferents números presentats, que són considerables, es situïn correctament en un segon lloc, cosa que ajuda a crear aquest clima de modesta humilitat, que tanmateix es veu desmentit quan ens adonem de la complicació tècnica dels fils i dels moviments creats, uns mèrits que van creixent al llarg de l’espectacle. I crec que aquesta voluntat de fer fluir l’obra sense pretensions tot acceptant el repte de les dificultats tècniques dels diferents números presentats, és allò que explica que els Di Filippo es fiquin el públic a la butxaca ja des del principi.

Molts dels números presentats són variacions de rutines clàssiques, que ells però presenten a la seva manera, sempre amb una actitud d’una gran calidesa però que sap mantenir la distància que demanen les marionetes. Alguns dels esquetxos són realment brillants, com el que executa Rhoda López a l’entorn del claqué, ballant la marioneta i ballant la manipuladora, un exercici de preciosa sincronització fet amb mestria i molta elegància.  També la seqüència dels acròbates equilibristes, feta amb una precisió i netedat extraordinàries, o el del roquer, obligat a entomar cançons de tots els estils, o el del ciclista, un número clàssic que els xinesos borden com he vist diverses vegades, i del que Di Filippo sap treure molt de suc. O el del Gino que surt d’una capsa i amb el que el marionetista estableix una curiosa i íntima relació.

En definitiva, un espectacle de fil molt ben trenat a càrrec d’aquesta parella de dotats artistes amb ganes de recórrer els escenaris del món. I un encert de la Sala Fènix, en el seu esforç de presentar espectacles de titelles de qualitat.

La pròxima cita d’ÀNIMA serà aquest dijous 16 de novembre, a les 21h, amb ‘El Juego del Tiempo’, de David Zuazola. Una estrena que no ens hem de perdre!

Etiquetas: , ,