(El senyor Guant passeja pels carrers de Valls)

Un any més, i ja en van tretze, s‘ha realitzat el Festival de Teatre de Titelles Guant. A qui agrada la disciplina és l‘excusa ideal per apropar-se a Valls i viure un esdeveniment que s‘ha convertit en referent de les arts escèniques a les comarques tarragonines.

L‘Eudald Ferré n‘és el director i la persona per qui passa gran part dels embrolls (petits i grans) d’aquests dies. I és que el Guant és un festival proper,  accessible… I aquest és el seu gran encant: el públic deixa de ser una xifra i els espectacles són fets a la mida de cada espectador.

Així doncs; exposicions, tallers, titelles tradicionals, teatre visual, propostes experimentals… Totes imprescindibles. Anem a pams.

Exposició i taller

El gruix del festival transcorre al Teatre Principal de Valls, aquest és el lloc de trobada. L’espai acull la major part de la programació i el visitant, en arribar al vestíbul, es troba amb una exposició temàtica. El Guant sempre ha potenciat el doble valor dels titelles: narratiu i plàstic, doncs, els titelles, inclús quan estan estàtics, gaudeixen d’un fort component estètic.

Eudald ferré, director del Festival Guant, i l’exposició de Kaos Teatro.

L’exposició d’aquest any s’ha dedicat a Kaos Teatro i mostra la trajectòria artística d’aquesta companyia de Granada. Un recorregut per diferents processos de construcció així com motlles, mecanismes i una representació de diferents tècniques. Cal destacar que l’exposició s’allargarà fins al 7 de gener perllongant la petja del Guant fins arribat l’hivern.

Elena Mesa, de la Micro Troupe, durant el Taller impartit a Valls.

El taller de construcció en família ha esdevingut tota una tradició. Enguany l’ha realitzat la companyia Micro Troupe i cada infant participant ha gaudit de l’experiència d’elaborar el seu propi personatge. El taller ha tingut un ple total.

Paral·lelament s’ha pogut veure una altra proposta també esdevinguda un clàssic i és que ja fa força edicions que Montse Bové Montcusí, professora de teatre de 3r d’ESO de l’Institut Narcís Oller de Valls, dirigeix un nombrós grup de joves per produir i dur a escena un espectacle de titelles amb manipulació, narració, música en directe i construcció pròpia. En aquesta edició hem vist  l’adaptació del conte de J.L. Borges  ” Babel, la biblioteca infinita “.

Una amalgama teatral exquisida

En pocs dies el Guant ha ofert un total de deu representacions de sis propostes professionals en diverses localitats. El festival no sols esdevé a Valls sinó que es prolonga a altres localitats veïnes; Alcover, La Pobla de Mafumet i El Morell.

En primer lloc, i en una sessió destinada a escoles, s’ha pogut veure “Draps” de La Guilla Teatre. Un espectacle molt visual i amb una forta presència musical. Una aventura iniciàtica que posa en valor el plaer de la descoberta i protagonitzat per uns titelles que, com apunta el títol, tenen en les teles la principal característica constructiva.

David Laín en plena actuació.

Tot seguit la històrica companyia l’Estenedor Teatre ha presentat “El col·leccionista de pors”, una creació conjunta de Jordi Farrés i David Laín on el primer signa direcció i dramatúrgia i el segon interpreta i manipula. Es tracta d‘una obra íntima i poètica on cal destacar el treball d‘interpretació de Laín que fa que el públic senti la història com a pròpia.

La Companyia Príncep Totilau ha ofert una de les propostes més atrevides del festival: “Monsieur Croche”. Us espectacle visual amb música en directe a càrrec d’Olga Kobekina. Propostes com aquesta justifiquen la necessitat d’aquest tipus de festivals que apropen muntatges inusuals a un públic multigeneracional que els viu amb sorpresa.

Titella de n’espectacle ‘Veus de Txernòbil’.

Un altra espectacle innovador ha estat “Veus de Txernòbil” presentat per la jove companyia Potcuia, autoria i direcció de Joan Cusó i basat en textos de la premi nobel Svetlana Aleksiévitx. Veiem a un grup d‘actors que relata situacions i dóna vida als testimonis de la tragèdia provocada per l‘accident nuclear. Cal destacar la plasticitat de l‘obra i l‘ús de nombroses tècniques del teatre d‘objectes.

Imatge de ‘Gnoma’, de Pea Green Boat.

Per al públic més menut hem gaudit de La Pea Green Company i de la seva “Gnoma”. Amb titelles de taula, ritme tranquil i una història que narra les peripècies que comporta conviure en una petita casa.

Opera dei Pupi, un espectacle total

Però, al meu entendre, el 13è Festival de Titelles de Valls GUANT serà recordat, sobretot, per les representacions de la Companyia Opera dei Pupi Brigliadoro i el seu “Duello di Orlando e Rinaldo per amore della bella Angelica”, un espectacle magnífic, trepidant, tendre, violent…

Els Pupi de la família Bumbello.

Veure pupis sicilians fora del seu context és inaudit i, a més, presentats amb el marc dels antics teatrets de fusta i manipulats per una nissaga de titellaires que s’entossudeix a mantenir viva una tradició declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Salvatore, Luciano i Antonino van executar una obra tradicional amb un ritme trepidant i una visualitat captivadora. Un espectacle total incapaç de deixar indiferent a qualsevol que s’assegui davant d’aquest petit teatre de fusta.

 

Joan Rioné

Llicenciat en Història de l’Art. Titellaire de la companyia Genovesa, narratives teatrals i editor del projecte editorial Piscina, un petit oceà. www.genovesa.org, www.piscinaunpetitocea.com

Etiquetas: , , , ,