(La Nena dels Pardals, il·lustració de Noemí Villamuza)

Acaba de fer temporada a la programació per a públic familiar i escolar del Teatre SAT de Barcelona l’espectacle ‘La Nena dels Pardals’, de la companyia Teatre al Detall, amb música en directe a càrrec del grup La Tresca i la Verdesca (Jordi López, Toni López i Claudi Llobet).

Es tracta de la versió feta per Jordi Palet del conte de Sara Pennypaker amb aquest nom, en el que es recrea un fet històric ocorregut a la Xina de Mao Zedong, quan l’any 1958, dins de l’operació dita ‘El Gran Salt Endavant’, no se li va ocórrer res més al Gran Timoner que iniciar una campanya contra els pardals a tota la Xina, amb l’argument de que menjaven el gra emmagatzemat i eren per tant causa de fam al país. Els resultats van ser tan catastròfics, amb plagues de llagostes i d’altres insectes que acabaren amb les collites, que es calcula van morir entre quinze i trenta milions de persones.

Fotografia de Maydo Gargallo.

Aquest episodi tan absurd com tràgic i verídic, és el que permet a Sara Pennypaker ordir uns història senzilla però d’impacte, amb una nena com a protagonista que demostra tenir més seny i intel·ligència que Mao Zedong i totes les masses que es van plegar als seus designis.

I s’ha de dir que Xavi Idàñez i Txell Botey, els dos actors membres i fundadors de Teatre al Detall, han aconseguit una obra més que rodona, que des del primer moment t’agafa pel nas, capta l’atenció de grans i petits, i no la deixar anar fins que s’acaba l’espectacle. Amb direcció i coreografia de Joan Maria Segura Bernadas, l’obra flueix amb una florida munió de tècniques i de recursos escènics: el vídeo, en una projecció tipus maping sobre un bonic decorat de fons fet de calaixos, la conversió dels personatges en titelles, altres formes de representació titellesca a partir de simples barrets i vestits, i una escenografia senzilla molt ben aprofitada. La dramatúrgia que proposa Palet, efectiva i convincent, permet introduir la història de Pennypaker a l’interior de l’oficina on figura que treballen els dos personatges amb un gran sentit poètic i perfecte naturalitat. També la incorporació dels músics situats als dos costats de l’escena es produeix amb diferents picades d’ullet entre els dos móns posats en paral·lel.

Fotografia de Maydo Gargallo.

L’obra conté altes dosis d’ensenyament ecològic per una banda, i d’exaltació de la llibertat individual per l’altra, de qui no es deixa entabanar per opinions estultes per molt majoritàries que siguin. Txell Botey, entregada amb entusiasme al personatge, borda el paper de la nena i de qui explica la història, saltant d’un paper a l’altra amb exquisida espontaneïtat. Al seu costat, Xavi Idàñez juga al contrapunt estilístic amb un registre més pausat que el permet encarnar els altres personatges de l’obra: el pare i el mateix president Mao, ben parodiat amb la mímica apropiada. Els dos formen una parella d’interpretació imaginativa i fresca, plena de foc i de poesia, ben sincronitzada amb la música, les cançons i els efectes fílmics de projecció, creant un espectacle visual de molt alta qualitat que funciona com un rellotge, amb un ritme que t’arrossega i mai decau.

Fotografia de Maydo Gargallo.

El públic que omplia la sala de gom a gom, va premiar als intèrprets, músics i actors, amb llargs i sentits aplaudiments.

Etiquetas: , ,