“Viatge pels camins de la metàfora i els significats dels objectes”, reflexions sobre el curs de René Baker, per Núria Mestres Emilió

Curs ‘Dando Vida a la metáfora’, de René Baker, 21 i 22 de juliol de 2018

El passat cap de setmana 21 i 22 de juliol he tingut l’oportunitat de participar en el taller proposat per René Baker “Dando vida a la Metáfora” a l’espai que la companyia Pea Green Boat té al barri de Sants de Barcelona. Un cop més, l’Emília Esteban Langstaff i l’Edu Blanch, de la companyia Pea Green Boat, han fet possible que René ens fes una proposta de treball engrescadora, nova i inspiradora.

Participants del curs.

René Baker es ben coneguda a Barcelona com a professora de titelles i objectes a l’Institut del Teatre de Barcelona , on va deixar un gran interès en l’àmbit de l’investigació sobre els titelles i els objectes com elements dramàtics, siguin aquests objectes quotidians, objectes trobats, o bé objectes de la natura. René ha desenvolupat eines per a l’aprenentatge de donar vida a un objecte i a un titella. Ha viatjat a diferents indrets del món amb les seves propostes de tallers i les seves maletes d’objectes. Va ser professora de titelles a la Central School of Speech and Drama ( Londres), i des del 2010 ensenya al departament de teatre de titelles Turku Arts Academy a Finlàndia.

El treball desenvolupat en aquest taller ha estat molt intens, sis hores al dia de trobar-se amb l’objecte, el símbol i la metàfora. La sort de que els participants provinguéssim de diferents disciplines va significar trobar-se en grup molt enriquidor. Cal destacar de la seva proposta com ens identifiquem i comuniquem simbòlicament a través dels objectes. En una taula plena d’objectes, uns portats per la mateixa René en una maleta i d’altres aportats per cada un dels participants. Un element interessant és veure el perquè un escull un objecte i no un altre per dur al taller. I com pot afectar-te que el teu objecte sigui manipulat per algun altre participant: una nova visió, una història amagada diferent a la teva. Un cop s’ha començat el taller, els objectes et criden, segons una proposta o una altra, no saps ben bé el perquè esculls un objecte o un altre. Dins d’aquesta elecció personal i singular es desenvoluparà la relació entre el participant i l’objecte. Hem vist com de fàcil és projectar records, inventar discursos narratius o extreure confusions personals a través d’un simple objecte.

El taller s’ha organitzat en quatre sessions de 3h, i de fet ens ha semblat a tots molt curt, ens hem quedat amb ganes de més. A l’inici vam entrar en contacte amb un conjunt d’objectes exposats damunt d’una gran taula. Des d’aquest principi fins al final vam escollir diferents objectes, els vam fer parlar, vam narrar històries o exposar poesia a través dels objectes, o millor dit, de la combinació que sortia entre la persona i l’objecte. L’objecte com a creador d’històries inesperades, nascudes del suggeriment. De la mateixa manera que el pintor troba a partir d’un conjunt de taques , formes i personatges, en el nostre cas la combinació de l’acció proposada amb la trobada de l’objecte feia aparèixer històries més o menys personals però totes elles d’una gran profunditat i presència. Es presentaven investides de part de la personalitat del manipulador, petits objectes on projectar els nostres jos de manera inconscient.

El que m’ha cridat l’atenció és la facilitat en què un petit objecte t’obre la porta cap un espai de l’inconscient d’una manera tan plana i simple. Es necessita, això si, silenci, concentració i poder tocar i jugar amb l’objecte a partir d’una proposta concreta, de manera que no estàs davant d’un full en blanc. He vist grans possibilitats d’aplicació en l’àmbit de l’Art Teràpia. La proposta estava tant dirigida a trobar propostes teatrals com a mostrar una eina per aprofundir i fer néixer una narrativa més personal o fins i tot trobar una aplicació més en l’àmbit del ritual.

Reflexió d’Emilia Esteban Langstaff:

“Cuando empiezas a manipular los objetos tiendes a controlar. Però poco a poco con el juego interviene el azar, y cuando esto sucede, es algo revelador. Los objetos comunican. Su forma, su función, su estado, su simbolismo revelan dramas, comicidades, relaciones, historias. El curso ha sido un viaje interior, accedes a un terreno simbólico, poético, profundo y personal. Una ruta directa a la creatividad.”

Segons l’Emilia aquest ha estat un curs transformador, on hem fet un viatge interior al mateix temps que col·lectiu que per a ella li ha marcat un abans i un després com a persona, remarca que ha après sobre la força simbòlica dels objectes i la seva posada en escena.

Afegeixo també el valuós comentari de Ramón Pascual, de la Cia. Angélico Musgo:

“Rene te enseña con cariño y sutileza a quitar el prefijo in (inanimado) a los objetos y después ya no volverás a mirar de la misma forma tu taza del desayuno, un papel de periódico, o las horquillas del pelo…No se puede enseñar la metáfora del objeto sin humanidad.”

En Ramon ens parla de la René Baker com d’un professora respectuosa, que t’acompanya, t’indica per on seguir però que no modifica la teva proposta i et dona eines per a seguir aprofundint en la teva feina. De fet ens parla de la gran humanitat, respecte i cordialitat en que la René gestiona el grup de treball, sempre oberta a allò que succeeix en l’ara i aquí, atenta a noves propostes i disposada a canviar la seva planificació si sorgeixen propostes dins del curs que a tot el grup interessen. Es respira una gran experiència, condueix el grup amablement i aconsegueix un espai segur on tots s’atreveixen a despullar una part de les històries personals que arrosseguem amb nosaltres. Facilita l’exposició de mil i una metàfores a través dels objectes. Només cal felicitar-la per la seva habilitat.

Tots els participants vam estar d’acord en el fet que en el taller el temps va passar volant. Aquesta qualitat de la no percepció del pas del temps ens parla de l’alta implicació de tots els participants en les diferents propostes, no va haver-hi temps per avorrir-se. No cal dir que ha estat una gran i enriquidora experiència. De fet, ens va prometre que hi hauria una continuació d’aquest curs l’any vinent, ja estem esperant que arribi aquest moment.