(Marioneta de Pepe Otal. Foto de Jesús Atienza)

Institut del Teatre – 14-16 de novembre 2018

El Festival de Teatre Visual i de Titelles IF BARCELONA, de caràcter bienal (el festival d’exhibició serà el novembre de 2019), presenta aquest any 2018, dins el marc de la seva col·laboració amb l’Institut del Teatre, dues activitats i un espectacle. Igualment es motraran els treballs de les produccions que estan en residència en l’IF Barcelona i que s’estrenaran el proper any any 2019.

el simposi titulat ‘Figura i cos – Dramatúrgies de l’objecte figuratiu’, els dies 14, 15 i 16 de novembre, amb la presència de Constanza Brncic, Alfons Zarzoso, Roberto Fratini, Lluís Graells, Anna Ivanova, Joëlle Noguès com a ponents. Un simposi obert a la participació deo o de les investigadores interessades a presentar un resum de la seva comunicació.

Imatge de ‘Abduction of Europe’, direcció d’Anna Ivanova.

el curs titulat ‘Explica’m una història’a càrrec d’Anna Ivanova, una de les grans referències europees sobre el teatre visual, d’objectes i de titelles, directora de nonbrosos muntatges en diferents països i professora a Sant Petersburg i a l’escola Turku Azkademy of Arts de Finlàndia.  El curs es farà del 19 al 23 de novembre de 2018. Per a més informació, dirigir-se a Alfred Casas, alfred@cordecarxofa.org i cescmartinez@ifbarcelona.cat. Per a inscripcions i places, dirigir-se a cescmartinez@ifbarcelona.cat

– L’espectacle que es presenta en aquesta edició 2018 és We Wood, de Federica Porello, a la Sala Hiroshima de Barcelona, els dies 9 i 10 de novembre.

– La Mostra de Residències s’anunciarà més endavant.

Imatge de ‘I Sisyphus’, de Puppet’s Lab, direcció de Veselka Kuncheva. Foto de Ivan Dondiev.

Simposi ‘Figura i cos. Dramatúrgies de l’objecte figuratiu’

Crida a la participació

El o les investigadores interessades poden presentar un resum de la seva comunicació fins el dia 5 d’octubre de 2018 (inclòs), a la direcció següent de correu-e: cescmartinez@ifbarcelona.cat

DADES TÈCNIQUES:

– Coordinador: Cesc Martínez
– Organitza: IF Barcelona i Institut del Teatre
– Condicions de subscripció:
– Associats a la revista Putxinel·li: 10 euros.

– Estudiants universitaris, socis de Unima i aturats: 20 euros
– resta: 30 euros
Hi ha ajudes especials d’Unima per als viatges i l’estada (informació a http://www.unima.es/ ).
– Inscripcions a: cescmartinez@ifbarcelona.cat

Participació amb comunicacions:

– Per a les persones que volen presentar comunicacions, les condicions són les següents:
– Estudiants, socis de Unima i aturats: 35 euros
– resta: 60 euros.
– Per a inscripcions i més informació genèrica del Simposi, escriure a
cescmartinez@ifbarcelona.cat
– E
ls i les investigadores interessades en participar i presentar propostes, poden enviar un resum de la seva comunicació fins al dia 5 d’octubre del 2018 (inclòs).
La resolució de propostes admeses serà el 15 d’octubre de 2016.
– Per enviar propostes i comunicacions, escriure a:
cescmartinez@ifbarcelona.cat.

Bonecos de Santo Aleixo, Evora.

Ponents

Constanza Brncic Monsegur. Coreògrafa i ballarina. Formada entre Nova York i Barcelona, a l’escola de Martha Graham Movement Research i amb mestres com Teresa Monsegur, Natsu Nakajima, Hisako Horikawa, Andrés Corchero, Frank Van de Ven, Christine Quoiraud, Pep Ramis y María Muñoz. També és llicenciada en Filosofia i màster en Pensament contemporani i tradició clàssica per la UB.

Roberto Fratini Serafide. Professor de Teoria de la Dansa al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre, dramaturg i teòric de l’art. Autor d’obres de referència: A contracuento: la danza y las derivas del narrar (Mercat de les Flors, 2012).

Lluís Graells. Professor d’interpretació de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre. Titulat a l’Escola de Mim i Pantomima (direcció Pawel Rouba) i format amb Jullie Goell, Roy Bosier, Don Jordan i Andrzej Leparski, és també director, actor i dramaturg. Ha treballat amb companyies de titelles i va ser director artístic del Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual de Reus.

Anna Ivanova Brashniskaia. Actriu, dramaturga i investigadora vinculada al departament d’Estudis Teatrals de l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Sant Petersburg. Doctora en Filosofia de la Crítica i la història de l’art amb la tesi Teatre de titelles: semàntica de les tècniques tradicionals de manipulació. Membre honorària d’UNIMA Finlàndia.

Joëlle Noguès. Dramaturga, metteur en scène, titellaire formada a l’Escola Superior de Titelles de Praga, República Txeca, membre de la companyia Pupella-Noguès i fundadora del cendre de residència i investigació Odradek. Vinculada actualment a la universitat de Tolosa Jean Jaurès (Toulouse  2-Le Mirail).

Alfons Zarzoso. Director i conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (dependent del Col·legi de Metges). Junt amb Pepe Pardo, forma part del grup de recerca  sobre museus anatòmics i l’exhibició i representació del cos humà en exposicions ambulants.

Imatge de Gulliver, de la companyia La Estrella, de València.

Àmbits temàtics

El cos com a objecte escènic

Des de l’inici del que s’ha anomenat la modernitat, s’ha produït un esqueixament entre fons i forma que ha empès l’evolució de l’art en mil direccions dispars. La distinció saussuriana entre significat i significant, que permeté d’estudiar el signe lingüístic com a element independent del seu contingut, es manifestà paral·lelament en l’àmbit escènic en un creixent interès per “objectualitzar” l’actor. Teoria i pràctica dels més diversos contextos comunicatius han begut del mateix corrent de pensament que emanava de les ciències empíriques i els seus descobriments; la biologia, la física, la química, la medicina han construït significats cada cop més complexos en relació amb el cos.

Marioneta de Carles Cañellas. Espectacle ‘Identitats’.

De la pantomima a Edward Gordon Craig, d’Oskar Schlemmer a Tadeusz Kantor, de l’impacte d’Auschwitz fins a propostes com les de Gisèle Vienne o Marcel·lí Antúnez, el cos de l’actor ha tendit a convertir-se o ha estat directament substituït en escena no pas per allò que representa sinó per allò que és en essència: una màscara, un titella, una carcassa, un mer contenidor de contingut voluble, eteri. És aquí on les propostes de la modernitat occidental es trobaren amb el teatre arcaic, els rituals, les pròpies tradicions barroques i la pervivència, a la perifèria del món industrial, d’un univers simbòlic i performatiu titllat d’exòtic.

Exòtic, salvatge, grotesc o ambigu, el cos humà es presenta davant nostre com una figuració de la nostra pròpia manera de veure —i potser entendre— el món.

Dramatúrgies de la figura

Si l’any 2015 iniciàvem IF Barcelona posant l’accent en el que vam anomenar les Figures del desdoblament com a manera de representar l’alteritat i el 2016 ens fixàvem en les possibilitats dramatúrgiques de l’objecte presentat com a tal —com a cosa, més enllà de la seva utilitat, o com a operador simbòlic—, enguany volem incidir en l’estudi de la representació figurativa. El Figurentheater, com a modalitat escènica que no deixa de desenvolupar un itinerari propi cada cop més variat i especialitzat al mateix temps, obre preguntes que cal abordar des de l’òptica de diversos coneixements acadèmics.

Cap buit. Gabinet de Curiositats de Jan Švankmajer. Exposició Metamorfosis, CCCB, 2014.

Es tracta d’un viatge de tornada de l’abstracció a allò concret de l’objecte simbòlic: la corporeïtat, la carnalitat i la forma que explícitament mostren que el tema de la representació és l’humà. ¿Aquesta figura, retornada del món de l’objecte, pot operar una escriptura escènica capaç d’explicar allò que en paraules és gairebé inexplicable? Pot fer-ho, de manera eficaç, en el món tecnològic i virtual del segle XXI? I com?

Per encetar les línies de reflexió que ens poden obrir aquestes i altres preguntes, durant el simposi s’exposaran els resultats de la recerca de diverses artistes i investigadores, i així mateix s’exhibiran alguns dels treballs en curs que IF Barcelona té en residència durant el bienni 2018-2019.

Imatge de ‘Meteo’, direcció d’Anna Ivanova.

Simposi internacional

La convocatòria és oberta a participants de tot el món, de la mateixa manera que les aportacions dels ponents permet atendre els aspectes teòrics del teatre de figures des d’una perspectiva global.

Tant les comunicacions orals com els articles es podran fer en català, castellà o anglès, en consonància amb les llengües de publicació de la revista Estudis Escènics.

Imatge deThe Parachutte’, de Stephen Mottram.

Publicació d’articles

La revista Estudis Escènics publicarà els articles del simposi Figura i cos després del procediment habitual d’avaluació. Els i les investigadores interessades a publicar el seu treball poden presentar els articles seguint els criteris indicats (vegeu normes de presentació aquí). La publicació està sotmesa a l’aprovació del consell avaluador i és independent d’haver fet una comunicació oral en el simposi.

Etiquetas: , , , ,