Marionetes Tararí i Tarará, construïts per EtcéteraMarionetas. Foto EtcéteraMarionetas.

De vegades el destí no segueix el seu camí més previsible, altera la seva cronologia i el seu itinerari natural. De quin destí parlem? D’aquell que habitualment segueix un titella o una marioneta i que lògicament el fa viatjar des del taller del constructor a la sala d’assaig del manipulador i, finalment, des de la sala d’assaig i amb l’espectacle ja enllestit per a l’estrena, a l’escenari d’exhibició.

Es dóna el cas però, de titelles i marionetes que per comptes d’acabar el seu periple en un escenari o castellet, van a parar –circumstància fins a cert punt a considerar insòlita- a un aparador o prestatge , ja sigui el d’una botiga de joguines o botiga de souvenir o botiga especialitzada en la venda de titelles i marionetes.

Un altre destí possible per aquests titelles i marionetes –“pobres criatures orfes d’escenari!”- pot ser la vitrina d’un voraç i empedreït col·leccionista. I també: l’aula d’una escola o d’un centre d’esplai. I fins i tot, la sala d’un museu especialitzat.

En bona mesura, els ferotges guerrers Pupi han estat reconvertits en inofensius objectes de decoració al servei del turisme. Foto gozarte.net.

Un exemple majúscul d’aquesta desnaturalització i orfandat que poden patir titelles i marionetes , ens el proporcionen  els Pupi sicilians. Si ve en el seu origen tenien un únic i inequívoc  destí escènic, tot recreant l’èpica argumental i bel·licosa de l’Orlando Furioso, amb el pas del temps han anat a raure –en una proporció desmesurada- a les múltiples botigues per a turistes de l’illa de Sicília, on l’objecte-record més sol·licitat és el famós Pupi. Per sort, aquesta deriva no impedeix ni anul·la totalment l’existència de fascinants espectacles interpretats per Pupis.

La vida acotada al recinte del zoo –per més que intenti imitar un habitat natural- no té res a veure amb la llibertat que proporciona l’autèntica vida salvatge. Foto Zoosmedia

Un animal de raça salvatge però nascut en captivitat pot enyorar una llibertat selvàtica que mai no ha conegut? La resposta lògica sembla que ha de ser un: no. El mateix cas de desconeixement respecte a una altra vida més satisfactòria, -admetent la metafòrica comparació- afectaria els titelles i marionetes que van del taller a la botiga o la vitrina. No poden enyorar un escenari i un públic que no han conegut ni coneixeran mai.

L’existència peculiar d’aquests titelles i marionetes desnonats del seu destí natural, la fan possible uns constructors també peculiars, aquells que treballen saben que les seves creacions mai no seran reconegudes amb aplaudiments i bravos al final de la funció.

Són conscients que mai no hi haurà uns espectadors i espectadores admirats davant les seves habilitats artesanals. Hi haurà, això sí,  prestatgeria i admiració privada.

Els exemples de constructors que a l’Estat Espanyol treballen al marge de preveure un escenari com a meta o objectiu definitiu de la seva creació, no són gaire nombrosos. El que aquí escriu, considera destacable l’empresa artesana EtcéteraMarionetas.

El famós titella Pupi, a mig camí entre l’art i la mercaderia… Foto Teatro Pupi Enzo Marcuso.

Al poble de Murias de Rechivaldo a la comarca Maragata de la província de León, allà hi trobem l’empresa familiar EtcéteraMarionetas, regentada per Miguel López de Aguileta  i Begoña García (veure aquí).  Cap relació amb la prestigiosa companyia Títeres Etcétera amb seu a Granada i dirigida per Enrique Lanz i Yanisbel Victoria Martínez.

Els titelles i Marionetes creats pel Miguel i la Begoña presenten la característica de ser tots diferents, ja que construeixen sense servir-se de motllos. Aquell o aquella que adquireix una peça de  EtcéteraMarionetas , pot tenir la seguretat d’endur-se a casa un model únic.

Duen a terme la seva construcció modelant les còrpores amb pasta de cel·lulosa. El pintat base de cada figura l’efectuen amb un aerògraf, sistema que proporciona més velocitat que el pinzell i distribueix amb més uniformitat la capa de pintura.

Els acabats els aconsegueixen pintant amb aquarel·la líquida. Els ulls són boles de vidre. Pels cabells utilitzen fibres naturals: lli, jute, llana, i cànem.

El personatge teatral Pierrot, recreat  com a marioneta per l’empresa del Miguel i la Begoña. Foto EtcéteraMarionetas.

El procés es culmina amb una capa de vernís, després de la qual el titella o marioneta ja queda llest per a una venda que troba clients per tot Espanya i també a França, Anglaterra, Austràlia, Rússia, i principalment a Estats Units. Queda clar que l’expansió geogràfica de les vendes és important.

Miguel és l’encarregat de construir i Begoña s’ocupa preferentment dels vestuaris. Han creat centenars de personatges, la majoria fantasiosos i mitològics, com fades i follets. També pertanyents al món de l’espectacle, com clowns, arlequins, pierrots i bufons. O com la marioneta Shakespeare, construïda imitant amb fidelitat la cara que del dramaturg ens han transmès els retrats històrics.

Marioneta que reprodueix les faccions del més gran dramaturg de tots els temps: William Shakespeare. Foto EtcéteraMarionetas.

En el transcurs d’un taller didàctic impartit en el Museo Etnográfico de Zamora, Miguel López de Aguileta va assenyalar que els seus titelles presentaven una doble virtut, ser joguines o peces de col·lecció o objectes decoratius i alhora ser uns elements útils per a la pedagogia.

Miguel López de Aguileta i Begoña García, amb tres de les seves màgiques criatures. Foto EtcéteraMarionetas.

Miguel López de Aguileta també va dir que segons la seva opinió,  manipular  titelles i marionetes podia considerar-se un art i la construcció li semblava més qualificable com artesania. Això no treu, afegia, que hi hagi construccions que esdevinguin veritables obres artístiques.

També va destacar que en els països del centre d’Europa hi ha més afició als titelles i marionetes que en els països mediterranis. Una afició que també és molt gran, afegia, en determinats països del continent asiàtic.

En el catàleg de vendes aquest model figura amb el nom de “Marioneta Candil”. Efectivament, bona part de la seva anatomia la constitueix una llàntia o llum de ganxo. Foto EtcéteraMarionetas

Una particularitat creativa d’EtcéteraMarionetas són aquells titelles o marionetes amb morfologia humana però en el cos dels quals s’hi incrusta un objecte d’ús quotidià. O directament, és un objecte qui actua com a tronc o cos central de la figura. Objectes rescatats, preferentment, de mercats de vell i de brocanters: fanals, rellotges despertador, sabates, cafeteres, etc.

Amb aquesta surrealista comunió, el món creatiu de EtcéteraMarionetas s’emparenta amb el món dels objectes domèstics, dels mercats ambulants i de vell,  i amb la brocanteria.

La marioneta del Conill Blanc. Foto EtcéteraMarionetas.

Un altre vessant  estilístic a destacar és el temàtic, amb peces que presenten relació entre sí, com és el cas de la marioneta Alicia i la marioneta Conill Blanc, ambdós extrets de la famosa novel·la de Lewis Carroll: Alicia al país de les meravelles.

La Marioneta Alicia. Foto EtcéteraMarionetas.

A propòsit del contingut d’aquest article i en honor a la feina especifica de construir titelles, em sembla oportú citar un fragment del llibre de Rafael Curci, Dialéctica del titiritero en escena: “A finals del segle XIX, el millor desenvolupament tècnic i la delicada i exquisida manufactura que la construcció de titelles i marionetes assoleix en alguns països d’Europa, fa que aquest ofici adquireixi un cert reconeixement mundial”

Tot enfilant les darreres pantalles, faig menció dels de  La Tiendita, uns constructors de titelles i marionetes didàctiques que no tenen com a destí poder-se exhibir en un escenari. La Tiendita  té la seva seu a Hervás, província de Cáceres. Es presenten com una fabrica artesana de titelles i marionetes, que orienta les seves vendes principalment pel sistema online.  

Tot i haver fet alguna esporàdica  incursió escènica, l’activitat fonamental i quotidiana de La Tiendita es oferir els seu estoc de titelles i marionetes, –dissenyats  com a joguines didàctiques-  sempre construïts amb material de goma escuma.

Un titella de goma escuma, creació de “La Tiendita” , d’estètica infantil i amb aparença de tortuga. Foto La Tiendita.

És per aquesta idea de contribuir a la pedagogia que les seves són figures senzilles tant d’estructura com d’acabat per tal d’aconseguir una bona recepció infantil.  Tallats un a un, cada peça és única, independentment que en construeixin moltes seguint un mateix model.

Un pop titella,  construït amb goma escuma. Creació de “La Tiendita.Foto La Tiendita.

A banda tenir cura del seu comerç, els de La Tiendita col·laboren amb un gran nombre d’activitats pedagògiques promogudes per ajuntaments, escoles, associacions, etc.

En aquesta línia,  manifesten el seu desig de fer la competència a la joguina tecnològica, -actualment molt acaparadora de l’interès infantil- mitjançant uns objectes que incentiven la imaginació i la creativitat dels nens i nenes.

Els artesans de “La Tiendita”, posen a la venda titelles i marionetes en fires i mercats. Foto La Tiendita

Sempre a la cerca de nous clients, sovint els de La Tiendita  posen a la venda la seva producció en fires i mercats artesanals d’arreu d’Europa.  D’aquesta activitat destinada al comerç ambulant, La Tiendita en fa referència a la seva pàgina web oficial (veure aquí). Una bona mostra de la seva expansió comercial queda palesa pel fet de tenir  sucursal de venda a l’Argentina.

Aquesta solidesa empresarial àmplia, i la vocació didàctica que en tot moment orienta la seva producció, fan que La Tiendita compti amb el suport de diverses institucions: la conselleria d’economia, competitivitat i innovació del Gobierno de Extremadura. El fons europeu de desenvolupament regional de la Unió Europea. La marca promocional Artesanía de Extremadura.

Recolzaments institucionals per a La Tiendita. Foto La Tiendita.

Que el món dels titelles i les marionetes pugui gaudir d’una peculiar promoció i expansió gràcies a l’activitat d’iniciatives comercials  com les de EtcèteraMarionetas o La Tiendita ha de ser considerat com una bona noticia, independentment que les criatures sorgides de les seves manufactures romanguin tota la vida: orfes d’escenari!

Etiquetas: , , , ,