El MAE (Museu de les Arts Escèniques) acaba de publicar una nova guia temàtica dedicada al teatre d’objectes i titelles, dins l’apartat de Guies i Dossiers de la secció Catàlegs de la Web del MAE (veure aquí). Una guia que s’afegeix a la de Dansa (publicada a principis d’aquest mes) i a la d’Arts Escèniques Aplicades (publicada el gener de 2017).
Per entrar directament a la Guia de Titelles, cliqueu aquí.
El MAE continua d’aquesta manera amb la seva política de facilitar la consulta On Line dels seus Fons, sens dubte un dels més importants de tot el país pel que fa al teatre i especialment als titelles.
Les guies temàtiques del MAE faciliten l’accés a la documentació i informació sobre el tema que es pot trobar als diferents catàlegs del MAE: Escena Digital, Biblioescènic, Hemeroteca Digital, Base de dades d’Espectacles BDEC, Reservori de l’Institut del Teatre RedIT, Arxiu Audiovisual de les Arts Escèniques de Catalunya AAAEC.
També facilita el contacte amb recursos externs (com la International Bibliography of Theatre and Dance IBTD) així com la selecció de recursos web.
Recordem que el Fons del MAE conté les següents col·leccions de titelles:
– Harry Vernon Tozer (1902-1999). Conté totes les marionetes d’aquest titellaire anglès instal·lat a Barcelona. En haver esdevingut professor de l’Institut del Teatre, seu fins ara del MAE, la seva obra s’ha guardat sencera. Inclou les marionetes, però també el teatre de dos ponts que utilitzava, així com decorats i altres artefactes escènics. Igualment, tota la documentació complementària. Aquest patrimoni constitueix sens dubte un dels més valuosos del Museu i és digne d’una atenció continuada i pràcticament inesgotable, atesa la transcendència que el senyor Tozer ha tingut en la creació de l’escola titellaire de Fil de Barcelona.
– Família Anglès. Es tracta d’una de les col·leccions més importants de les que es conserven de Titella Català, junt a la de la família Vergés i de la família Faidella. Aquesta família va estar en actiu durant tres generacions, des del 1873 fins els anys 90. Al Museu hi ha una molt bona representació dels titelles Anglès, magnífiques talles de fusta de la tècnica dita catalana, que es caracteritzen per tenir caps grans i un bust amb tres forats per posar-hi els tres dits centrals de la mà del manipulador. Molts d’aquests titelles són veritables joies que tenen, a més a més, la preciosa pàtina del pas del temps, amb un vestits vells però ben conservats i uns colors apagats que ens parlen amb emoció d’altres èpoques del teatre.
– Família Vergés. El MAE conserva algunes peces (6) de la col·lecció Vergés, propietat de la família. En estar en Sebastià Vergés i Martínez encara en actiu, s’entén que estiguin en la seva possessió una bona part d’aquesta col·lecció, d’una gran importància en el conjunt del patrimoni del Titella Català.
– Juli Pi (1853-1920). És ben conegut també l’únic titella conservat de Juli Pi, el més antic de la col·lecció del tipus “titella català”. Llàstima que només s’hagi conservat aquesta peça, la qual, però, va permetre a H. V. Tozer estudiar la seva peculiar tècnica de manipulació i difondre-la a tot el món a través dels seus articles.
– Ezequiel Vigués “Didó” (1880-1960). L’obra de Didó constitueix un altre llegat important cedit al Museu. Considerat un continuador de Juli Pi, tot i que utilitzava el titella de tècnica francesa dita ‘guinyol’, tenim sobre la seva persona i obra una completa monografia escrita per Xavier Fàbregas, així com bona part de les seves obres més conegudes. Es tracta d’una de les col·leccions més completes de l’Institut, amb 130 peces que representen un repertori exhaustiu de personatges populars de la societat del seu temps.
– Ingebörg (1923- 1976). El MAE conserva quinze marionetes de la titellaire alemanya Ingebörg, que el 1954 s’instal·là a Eivissa, on obrí un taller i teatre anomenat Teatro de Marionetas de la Isla Blanca.
– Finalment, hi ha uns titelles creats per Josep Guinovart en un taller i, dintre de l’apartat de figures i objectes, el MAE conserva també tretze precioses peces de ventrilòquia que pertanyen als Germans Roca, una adquisició recent del Museu d’aquesta companyia de “varietés” que treballava a les primeres dècades del segle passat.
