Es va poder veure aquest cap de setmana passat a La Puntual de Barcelona, l’espectacle ‘FOR+’, de la companyia de Castelló Xarop Teatre. Una obra dirigida a la franja de públic de menys edat, exactament nens a partir de… 9 mesos! Un repte i quasi bé una provocació que tanmateix cada dia es veu més en els programes teatrals per a la canalla, com a resposta a la necessitat que tenen els pares d’avui en dia de començar molt aviat a despertar les capacitats perceptives dels seus fills.

 Carles Benlliure, un històric dels titelles valencians, junt amb Rebecca Castro, són els artífexs d’aquest bonic i honest treball, que demana la lògica complicitat dels pares i un espai d’intimitat ple de calma i desinhibida relaxació. Unes condicions que el petit teatret del carrer Allada Vermell va satisfer al cent per cent, ben oficiat pel seu actual jove director, en Néstor Navarro, que no va dubtar a participar en l’espectacle junt a amb la seva filla de tretze mesos, Omara.

I malgrat jo no anés amb cap nadó, en la meva condició d’innocent voyeur d’un acte d’aquesta mena, haig de dir que m’ho vaig passar la mar de bé, conscient de que a la interpretació dels dos actors de Xarop Teatre, s’hi havien de sumar la dels mateixos nens, part essencial de l’espectacle.

En efecte, ‘FOR+’ -títol misteriós que ens remet a la preposició anglesa ‘per’ més Plus, potser volent indicar que és una obra que va dirigida al més petit, o al més exquisit, o al més inesperat, i que en realitat és un acrònim de ‘Formes‘- és una obra que busca bàsicament dues coses: despertar la percepció sensitiva i teatral dels nadons com dèiem abans, i alhora posar la relació pare-fills de curta edat en un context diferent als habituals, obert a la imaginació sensible i lúdica en la que tots hi podem interactuar.

Construït en una successió de diferents escenes, els dos actors es presenten primer com a pares extravagants amb un bebè també estrafolari: de cap gros i fet de cartró, que acudeix a la sessió teatral com un espectador més. Més tard, apareixen com éssers sorgits de l’inconscient, navegant per les aigües ocultes de la imaginació. Cada escena és una proposta de joc, amb efectes molt aconseguits, com el titella gegant que es construeix davant del públic, o la medusa dels somnis, que neda/vola per l’espai tocant els caps dels congregats. Igualment són dignes de menció els petits interludis visuals entre les escenes, taques i tintes de colors que evolucionen en la pantalla, i que aconseguien mantenir l’atenció del públic.

Un treball molt ben ordit per Carles Benlliure i Rebecca Castro, que s’acompanyen d’una bona il·luminació -essencial per definir els espais màgics del somni- i per fragments musicals molt ben trobats, bàsics també per posar l’atmosfera sonora adequada als diferents vols imaginaris proposats.

El públic va trigar a marxar de La Puntual, entregat com estava als dos actors i a les seves juguesques, amb molts coixins i pilotes que romanien encara escampats per la sala. Els pares semblaven encantats de veure els seus cadells tan feliços i entretinguts. I aquest cronista va gaudir del triple espectacle de veure els actors, els pares i els nens, cadascun d’ells actuant de diferent manera mentre mostraven, d’una manera subtil i delicada, alguns dels símptomes propis de l’època.

Fitxa artística de l’obra

Direcció: Carles Benlliure
Dramatúrgia: LAPinzón
Intèrprets: Carles Benllliure, Rebeca Castro.
Equip de creació: LAPinzón, Piluka Art
Construcció: Pilar Diago, Rebeca Castro
Audiovisual: Piluka Art Fotografía
Disseny Tècnic: Escenasons
So i Il·luminació: Rubén Milian Fraga
Producció: CeBe Muntatges Teatrals
Comunicació i premsa: Manolo Bosch

Idioma: Sense text
Duració: 45 minuts
Edat recomanada: +9 mesos
Tècnica: Teatre de titelles i objectes.

Etiquetas: , , , ,