(Lia amb Ramón Pascual)

Ja fa setmanes que tots estem a la “nova normalitat”, podem sortir de casa, veure als amics, als nostres familiars i fins i tot anar al teatre. Sembla que el confinament és cosa del passat, potser volem oblidar-nos d’aquells moments difícils, però de segur que hi ha coses bones que val la pena recordar, és el cas de la Lía, un personatge creat per la parella de titellaires Lindes Farré i Ramón Pascual, o potser hem de dir, d’aquesta família de creadors.

Lindes Farré és clown, actriu i constructora de titelles. Va dirigir l’espectacle de titelles per a adults Ros Melógamo Mínimo de la companyia de Ramón Pascual, Angélico Musgo. Ramón Pascual es Llicenciat en psicologia, actor, titellaire i tècnic d’il·luminació. A la Lindes i al Ramón els uneix l’amor, el món dels titelles i també el seu fill Nil Pascual Farré de 7 anys, últim membre creador de La Lía es queda a casa.

Lia de cuinera.

La Lía va acompanyar a nens i nenes durant el temps de confinament, expressant allò que vivíem des de la seva innocència, però també des de la crítica, i sobretot, amb bon sentit de l’humor. La Lía era un mirall davant del qual ens rèiem de tot el que pensaven, d’allò que vivíem, d’allò que no enteníem. Aquells minuts, sense dubte, eren necessaris i ajudaven a sentir empatia per tots els infants, que com la Lía, es quedaven a casa.

Des de Putxinel·li hem volgut fer una petita entrevista als seus creadors, per conèixer millor com va néixer i va créixer aquest projecte artístic, que va omplir d’alegria i humor  les cases de tots els seus seguidors. Li preguntem a Lindes Farré:

Qui és la Lía?

La Lía es una nena que diu el que pensa, té molt de caràcter i ho viu tot intensament, necessita expressar el que sent , preguntar el que no entén i crear els seus propis mons perquè el dels adults li resulta massa complex.

Per a mi, la Lía té molta personalitat, cada titella la té, però tenim amb ella moltes coses en comú, sobretot el tipus d’humor gamberro però alhora sensible i innocent.

On estava abans del confinament? Per què surt ara?

La Lía va néixer l’any 2010 , va ser un encàrrec per la 19ena Marató de TV3 que presentava l’Albert Om i portava molts anys guardada en una caixa.  La vaig treure el passa’t dia 21 de març, dia internacional del titella, per fer un vídeo amb ella. Però ja no la vaig poder tancar dins la caixa, es pot dir que el confinament l’ha desconfinada, així que un cop fora no ha parat de dir i fer el que pensava i sentia, així han sorgit tots aquests vídeos.

Lia de Sant Jordi.

L’activitat al Teatre de Sarrià, on treballa el Ramón, es va parar i el Ramón va tenir la idea de penjar els capítols al web del teatre perquè hi hagués moviment. I de sobte, tot l’equip tècnic es va posar a treballar al voltant de la Lía.  El Toni Rejano editava els vídeos, la Sandra Rodríguez i la Marta Fontanet  de comunicació i projectes feien la difusió, amb la suma de tots i malgrat la distància del confinament, l’equip es sentia actiu i connectat.

És que la Lía va connectat amb molta gent. Cada vídeo et portava al moment precís que vivíem, però des d’una perspectiva  més amable. Com van ser els processos creatius?

Triàvem un tema, fèiem pluja d’idees del que podria passar en el capítol buscant sempre el gag i escrivíem el guió. Desprès, preparàvem l’atrezzo i el set de rodatge amb el que teníem a casa, varem triar l’espai del nostre taller i allà fèiem els assajos i el nostre fill Nil ens donava els feedbacks, teníem el millor ull extern, la mirada d’un nen.

Lia i Lindes Farré.

Com es van elaborar els guions?

Han sorgit de l’experiència viscuda, de sobte ens trobàvem en una situació dura, incòmode, difícil d’entendre i que no podíem canviar, però almenys podíem triar una  manera de viure-la millor, varem triar riure’ns del que estàvem patint i això ens va ajudar a digerir-ho.

D’alguna manera varem fer “teràpia” perquè a través d’ella podíem cridar, desesperar-nos, intentar escapar-nos de casa… I el que per nosaltres va ser més valuós, als altres també els ajudava, de sobte van començar a demanar més capítols, i simplement els guions apareixien sols perquè hi havia moltes coses de les que parlar, el confinament ens estava fent viure una muntanya russa d’emocions, ens estava col·locant en situacions surrealistes, dures i ens estava passant a tots alhora, la gent podia identificar-se amb la Lía o el Ramon, perquè tots teníem un avi o una àvia sola a casa, altres estàvem amb el teletreball, impossible de gestionar amb els infants a casa, tots vam passar per moments d’avorriment, moments creatius…

Lia i Nil.

També hem intentat, donar veu a traves de la Lía a allò que ens semblava injust o incoherent o de les nostres pors.

Crec que si alguna cosa trobem a faltar del confinament, és la Lía. Tornarà a escena?

De moment encara no ha volgut tornar a la caixa, no se si donarà més guerra, jo crec que sí, perquè la Lía s’ha adona’t que es una bona comunicadora, però el que més hem après d’ella ha estat a  viure  el present.

Si vols recordar a la Lía o si encara no la coneixes, et deixem el link on pots veure tots el capítols de La Lía es queda a casa clicant aquí.

Etiquetas: , , , ,