(Hermann Bonín. Fotografia de Jesús Atienza)

Ha mort el 25 de setembre, als 84 anys d’edat, Hermann Bonnín, nascut el 1935, actor i director de teatre, director primer del RESAD a Madrid i després de l’Institut del Teatre fins l’any 80. Va ser també director del Centre Dramàtic de la Generalitat, quan estava al Romea, del 1982 al 1988. Deu anys més tard funda amb el mag Jesús Hausson el petit teatret Brossa Espai Escènic, avui convertit en La Seca.

Bonnín, a més de director i actor exquisit i refinat, que sempre escollia molt bé les obres que volia representar o dirigir, tant en el teatre com en el cinema, va ser un gran amic del món dels titelles. De fet, com a director de l’Institut del Teatre durant els decisius anys setanta, va ser la persona clau que va deixar entrar els titelles a l’Institut. D’una banda, va propiciar el rescat de les marionetes de Harry V.Tozer, llavors abandonades a un magatzem humit del Poble Espanyol, després que Joan Baixas hagués parlat amb el senyor Tozer i descobert la situació del seu llegat. Bonnín va convidar a Tozer a instal·lar-se com a professor a l’Institut, amb la condició de deixar les seves marionetes al Museu de les Arts Escèniques.

També va ser decisiu en la creació del Festival de Titelles l’any 1972, una idea de Joan Baixas que l’Institut va recolzar plenament i que des de les primeres edicions va acollir fins a la seva desaparició el 2005.  

Hermann Bonnín amb Harry V.Tozer i l’ombrista australià Richard Bradshow, al Saló del Tinell, en el primer Festival de Titelles l’any 1972.

Gran amic d’en Xavier Fàbregas, l’altra persona clau perquè en aquells anys els titelles entressin a l’Institut del Teatre, els dos van ser uns fidels defensors de les arts teatrals més perifèriques, sent el camp dels titelles un dels que més van tenir en compte. Gràcies a les seves gestions, es va salvar tot el llegat del titellaire Ezequiel Vigués ‘Didó’ així com els titelles de la Familia Anglès, quan aquesta va aturar les seves activitats. Una part del fons més interessant del MAE, la constituïda pels titelles, objectes i teatrins, prové de la línia marcada per Bonnín i Fàbregas.

Sota la direcció de Bonnín a l’Institut, es va crear l’Escola de Titelles dirigida per Joan Andreu Vallvé i Josep Mº Carbonell a principis dels anys setanta.

L’Institut del Teatre és actualment l’única escola oficial d’Espanya que compte amb assignatures i especialitats dedicades al teatre visual i d’objectes. Una realitat que prové de la línia marcada el seu dia per Hermann Bonnín, quan n’era el director.

Hermann Bonnín i Sabine Dufrenoy amb Joan Brossa i Carles Santos a la Fira de Tàrrega 1983. Foto de Pau Barceló. Extreta del Bloc El Temps de les Arts.

Quan vam obrir el Teatre Malic l’any 1984, en Hermann va ser sempre un fidel espectador que no es perdia tot allò d’interessant que hi fèiem. Fins i tot hi va actuar en una de les produccions fetes en col·laboració amb el festival Grec, ‘Cartes a nenes’, una dramatúrgia basada en les cartes de Lewis Carroll, en la que hi va participar la seva filla Nausicaa quan encara era una nena, l’actriu Rosa Novell i ell mateix. Va ser inspirat en el Malic, espai que adorava, que se li va ocórrer obrir L’Espai Brossa al carrer Tantarantana.

L’any 2012, el programa La Revolta dels Titelles (veure aquí) creat pel periodista Ferran Baile, director de la Bibliomusicinemateca, el fotògraf Jesús Atienza, la cameràman Sac-Nicté García, l’escriptor Cesc Martínez, i jo mateix des de la revista Putxinel·li, vam entrevistar al Hermann Bonnín, precisament com a persona clau que no podia mancar en el seguit de retrats i testimonis que recollíem del món dels titelles. Vegeu el resum de l’entrevista fet per Cesc Martínez aquí, i el vídeo enregistrat de la mateixa:


Una figura, la d’en Hermann Bonnín, que els titellaires sempre hem considerat com propera, amiga i molt estimada.

Que descansi en pau.