(Foto de Andrea Cirotto)

El diumenge 18 d’octubre vam poder gaudir de l’estrena de Muuuun de la companyia La Curiosa al Teatre Auditori de Cardedeu. Aquest equipament cultural del Vallès Oriental cedeix els seus espais per a residència tècnica a companyies en procés de creació. A més, donen prioritat a artistes residents a la Vila i, en aquest cas, a una companyia de nova creació: La Curiosa.

Si bé La Curiosa s’estrena doblement com a companyia i amb la seva primera obra teatral per a públic familiar, els seus integrants compten amb un bagatge en la creació que sosté el seu treball artístic. En la part musical està la Claudia Gómez, pianista llicenciada en interpretació per l’Escola Superior de Música de Catalunya, qui ha format part de projectes escènics des del 2012 amb la companyia Circ Pànic i en els espectacles de la Caixa Fòrum: El col·leccionista de paisatges i Acaba’t la sopa.

Foto de Andrea Cirotto.

En la part visual, trobem a l’Alba Marina Rivera, graduada a l’Escola Massana de Barcelona. La seva feina com il·lustradora infantil i juvenil ha estat reconeguda amb els premis BolognaRagazzi que atorga la Fira Internacional del Llibre del Bologna (2009) i amb el Premi Junceda d’il·lustració de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya també al 2009.

Aquestes dues professionals que provenen de diferents tècniques artístiques es coneixen el 2016 i des de llavors comencen un treball d’exploració, on la curiositat ha estat la guia, primer amb Museu de Quadres Sonors, espectacle-taller familiar i ara amb Muuuun, espectacle de teatre visual.  Un retroprojector, objectes lúdics, quotidians, i instruments acústics i un sintetitzador són els equips bàsics amb els quals aconsegueixen que dialoguin els seus llenguatges artístics i es combinin les seves idees.

Muuuun és un espectacle per a totes les edats, i quan dic totes les edats, vull dir que en el Teatre Auditori de Cardedeu hi havia nens des de dos anys, fins als onze, passant pels adults, tots embadalits amb les imatges que visionaven en escena.

Foto de Andrea Cirotto.

Amb una breu introducció, únic text de l’espectacle, La Curiosa ens adverteix que entrarem en un nou codi, començarem a escoltar les imatges i a mirar els sons. La pantalla és la protagonista, on apareixen formes, colors, textures, totes elles combinades en directe gràcies a la precisió i l’experiència amb el llenguatge plàstic d’Alba Marina Rivera. A un costat de l’escenari, sota un punt de llum, la Claudia Gómez porta el control musical, combinant sonoritats que es van creant també a la vista del públic, jugant amb elements de percussió, amb una presència calmada i atenta alhora. Com a públic, no sabem qui dirigeix a qui, perquè la coordinació entre imatge i so és precisa, impecable. L’obra aconsegueix crear un ambient relaxat en el qual l’audiència  segueix sense problemes el nou codi plantejat.

Foto de Andrea Cirotto.

La miniatura té protagonisme en Muuuun perquè les formes són ampliades a través de la perícia amb el retroprojector, donant sentit a petites figures que a poc a poc es converteixen en personatges, en objectes, formes que es mouen, que canvien de lluentor, de color. I el millor, pots veure en directe com a través el traç d’Alba Marina Rivera apareixen els personatges de la història i els paisatges.

Una vaca, un extraterrestre, un prat, l’espai exterior, tan llunyans els uns dels altres, troben una possibilitat de conviure en la dramatúrgia de Muuun, un lloc on tot és possible, perquè el protagonisme el tenen el joc i la creativitat.

L’original estil d’Alba Marina Rivera, de dibuixos senzills, lineals, per moments combina, i altres vegades contrasta, amb una música psicodèlica, i sons incidentals, composats per la Claudia Gómez. Sons i melodies que són la veu de les accions que passen en la història i provoquen un humor càndid i intel·ligent.

La sorpresa és l’expressió que es contagia entre el públic, el qual es deixa portar preguntant-se: com ho fan? Escoltem algun: “Guao!”, i és que l’estètica és bella, màgica.

La Curiosa ha iniciat amb molt bon peu la seva incursió al teatre de figures. Experimentant amb la combinació de dos llenguatges, el visual i el sonor, aconsegueixen comunicar una història a través de la il·lustració i la música, però sobretot, estimulen a l’audiència: ens quedem amb curiositat, amb ganes de veure més i de continuar experimentant amb elements senzills fins a trobar la màgia i la poesia que guarden les seves ombres, les seves formes, els seus tons, les seves textures, els seus sons.

Etiquetas: , , , , ,