(Pessebre de Sant Quintí de Mediona. Totes les fotografies d’aquest article són d’Elena Mesa i Joan Gispert, de la Micro Troupe)

Entenem per pessebre la representació plàstica i objectiva del naixement de Jesús mitjançant la disposició d’un país vist de manera panoràmica, dintre del qual se situen una diversitat de figures mòbils que es poden bellugar i alterar de lloc a gust del qui mena el pessebre. Aquesta és la definició que fa Joan Amades a la seva obra El Pessebre.

El Pessebre és el primer gran estudi sobre aquesta tradició a Catalunya, i atén tant a les figures, algunes d’elles anomenades de ‘palillo’ perquè eren construïdes amb una tècnica que modelava en argila tots els detalls de la figura, vestuari, complements, etc, amb l’ajut d’un palillo, com també posa esment a les construccions, associacions pessebristes, història, llegendes, músiques, tradicions …

Alguns autors creuen que Joan Amades era una persona conservadora, entre altres coses perquè quan fa referència al Caganer l’anomena com el qui fa les feines, però malgrat això, aquesta obra  és considerada com una de les més completes sobre la temàtica dels pessebres.

Referent al llibre, com anècdota  podem dir que era clandestí. Als anys 40 tota obra escrita en català patia de prohibició, a més d’haver de passar pel censor, donat que aquest era considerat com un llibre de ‘temática catalanista’. El cas és que es va editar a l’any 1946, però el pròleg estava datat falsament a l’any 1935, així en  cas d’una inspecció censora es podia al·legar que era un llibre d’abans de la guerra i en ser de caràcter religiós i folklòric …

Anem cap a la Bòria. Joan Amades es va casar amb Enriqueta Mallofré i Coca, de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès), i en aquest poble hi van passar moltes temporades, des dels anys 40 fins la seva mort. De la localitat el van atreure els seus costums i tradicions, com la Festa Major i l’any 1954 Joan Amades va ser padrí del bateig d’un nou drac i d’uns gegants, actualment hi ha un cap gros amb la seva imatge.

La Bòria és un petit barri a les afores de Sant Quintí de Mediona. Les bòries eren terres de conreu, generalment de vinya, fora muralles, prop de les poblacions. En aquest barri fa 35 anys que el veïnat fa un pessebre en un petit jardí, sota una olivera plantada per ells mateixos el primer any de pessebre, que és digne de visitar.

No es tracta d’un pessebre animat mecànicament ni manualment com pot ser el ‘Betlem de Tirisiti’ d’Alcoi, senzillament es tracta d’una posada en escena de cases, rius i figures en un espai on fins i tot hi ha una horta on germinen els planters.

Les figures son de guix i de fang, i les més noves estan fetes de reïna. Totes elles han estat adquirides a diversos artesans i els veïns s’encarreguen de la construcció de les cases dels carrers, les masies, els carros, les cabanes, els pous … Tot i que col·labora tot veí o veïna que vulgui, el ‘mestre artesà’ que s’encarrega de l’escenografia és en Pere Ribes, que ha realitzat multitud de decorats i utilleria al llarg d’aquest anys.

El pessebre cada any canvia de forma i apareixen noves figures i en descansen d’altres. El riu i l’estany tampoc està sempre al mateix lloc i fins hi tot alguns anys s’hi poden veure peixos vius juntament amb el capellà, el pagès amb barretina i faixa, el pastor de l’Orient …, i com a tots els pessebres aquest també manté el caliu de tradició popular, tal i com Amades observava totes aquestes manifestacions que sorgien dels carrers, de les places …, de la gent del poble.  I no cal dir que en aquest pessebre no hi manca en un racó amagat ‘el qui fa les feines`.

Fotografies d’Elena Mesa i Joan Gispert, de la Micro Troupe.

Etiquetas: , , , ,