Durant dues setmanes del mes de febrer, s’ha pogut veure al SAT! Teatre de Barcelona, l’espectacle Klé de la companyia Addaura Teatre Visual, amb direcció de Teia Moner. Una obra sobre la polièdrica figura del pintor Paul Klee, amb una àmplia mirada que abasta des de les seves pintures, escultures i titelles fins a la seva faceta de violinista o a l’Escola de la Bauhaus a la qual va pertànyer des del 1920.

Addaura Teatre Visual és una companyia bàsicament de dansa, composta pels ballarins Cristina Bertran, Helena Rodríguez, Gérald Sommier i Laia Mora que, sempre amb la direcció escènica i artística de Teia Moner, des del seu origen ha apostat per un creuament de distintes disciplines artístiques: la dansa, els titelles, la màgia i la poesia visual. És explícita la seva voluntat d’apropar-se als universos plàstics que són més afins a aquesta cruïlla d’arts, com poden ser els dels artistes Alexander Calder (Mobilus), Joan Brossa (amb Embrossa’t) i ara Paul Klee en el seu darrer espectacle.

Una aposta arriscada, sens dubte, que encaixa com anell al dit amb els universos dels tres artistes esmentats, tots tres profundament interessats en ajuntar les pràctiques de l’alta cultura amb els llenguatges socialment considerats com propis del món de l’entreteniment, el teatre popular i fins i tot infantil, el cabaret o el music-hall.

En aquest cas, la companyia ha apostat fort en la producció, incorporant al conegut violinista Vassil Lambrinov, del grup Blaumut, autor de la música de l’espectacle i alhora present a l’escenari amb el seu violí, així com l’assessorament de Pepa Plana, encarregada de la direcció de clown, i el de Duda Paiva, per a les escenes de dansa i manipulació de titelles. Un verdader luxe que la direcció de Teia Moner ha sabut incorporar i ajustar amb una gran destresa.

I la veritat és que el corol·lari de l’actual aposta no podia haver sortit millor: potència de les imatges, virtuosisme en les transformacions de vestuari i en els efectes màgics diversos, amb escenes d’un fresc fregolisme molt ben reeixit, sempre amb una base visual i colorista magistralment encaixada en l’univers pictòric de Klee i de la Bauhaus. I tot servit des d’un format d’esquetxos que es van succeint al ritme de la música en directe de Vassil Lambrinov i d’una rica banda sonora que l’acompanya.

Màgia, equilibrisme, sempre la dansa i la música com a fil conductor, jocs impactants de colors i de llum, manipulació d’objectes, juguesques visuals del vestuari, un ús magnífic del teatre negre, titelles de diversos formats, efectes lumínics de fum perfectament mesurats, mai excessius… Alguns dels números destaquen pel sofisticat encert d’unes manipulacions sorprenents, com l’esquetx de les boles de vidre que es van multiplicant, o el dels ocells mecànics que fa referència al quadre de Klee ‘la màquina que refila’, amb un preciós engranatges de formes geomètriques d’una gran senzillesa però de moviments quasi bé impossibles de fer amb les mans.

O el número dels tres ballarins amb un vestuari que s’inspira en els dissenys dels espectacles de dansa de la Bauhaus, que un canvi de llum i una projecció de colors transformen màgicament. També hi ha una referència directa als famosos titelles que Klee va fer pel seu fill. I el preciós número final dedicat als gats del pintor (es veu que l’amor de Klee pels gats era proverbial), que els d’Addaura han resolt coreografiant una versió a vuit veus de la famosa peça còmica El duetto buffo di due gatti, de Rossini.

I tot aquest desplegament d’idees, trucs, efectes i meravelles, els d’Addaura el fan des d’una actitud d’entregada humilitat al servei de l’obra, amb l’extraordinària generositat que representa haver-se adaptat a les difícils sol·licituds que demana la màgia i els transformisme, sense mai perdre el compàs, i traspuant una energia alegra, poderosa i alhora modesta.

Uns ingredients que van fascinar al públic, compost de pares i nens, els quals van premiar als ballarins i al músic amb aplaudiments d’un entusiasme sincer i superlatiu.

No hi ha dubte que la companyia Addaura Teatre Visual, amb els seus tres espectacles dedicats a Calder, Brossa i Klee, ha aconseguit crear el seu propi llenguatge, una feina indispensable quan es tractar de teixir fils i línies tan distintes com són la dansa, la màgia i els titelles. En aquest sentit, ha estat fonamental el bon fer i l’entrega dels seus intèrprets més la sàvia i concisa direcció de Teia Moner, que ha anat afilant la seva mirada amb una perícia i unes dots d’una gran mestria.

Els plens aconseguits en totes les sessions al teatre SAT de Sant Andreu demostren que els espectadors també ho han vist així.

KLE teaser Addaura Teatre Visual from Teia Moner on Vimeo.

Fotografies de Jota i Teia Moner.