L’escultor Samuel Salcedo acompanyat per una de les seves creacions. Foto: Marcos Capello

En el  simposi IF Barcelona 2020, celebrat els dies 10,11 i 12 de desembre, –amb participació virtual per causa del Coronavirus- una de les activitats es va programar sota el títol de: Jornada virtual sobre el futur del teatre de figures.

A qualsevol modalitat d’escenificació teatral –a totes i cadascuna- hi trobem indispensables figures. Figures interpretades per actors i actrius, o per titelles, o per marionetes, o per alguna altra mena de figura.

Figures anònimes, o nouvingudes, o molt conegudes, amb nom i cognom com la justiciera Antígona, el dubitatiu Hamlet,  la Bernarda Alba autoritària, el bon Manelic, el Cyrano del nas, l’astut Pulcinella, el dimoni Banyeta, el malhumorat Don Cristóbal, etc.,etc. 

La figura del personatge Don Cristóbal Polichinela. Obra d’Helena Millán a partir d’una recerca de Adolfo Ayuso. Foto: WEPA-Unima

A les escultures de figures humanes de Samuel Salcedo, totes elles amb una aparença del tot realista -altrament dit hiperrealista- hi apareixen però, unes sorprenents i artístiques alteracions que subverteixen el seu realisme extrem alhora que incorporen una especial teatralitat.

Aquesta teatralitat creativa i sorprenent,  crea vincles de proximitat amb el món estètic dels titelles. 

L’escultura de l’home sembla tenir per cap una figura geomètrica que ens pot recordar un cub de Rubik  distorsionat o deformat.Foto: Marcos Capello

Les figures-escultures de Samuel Salcedo, són perfectament catalogables com a poesia visual surrealista i en origen no han estat concebudes per a l’escenari, però perfectament es poden contemplar com una interessant font d’inspiració per a titellaires, tant si es tracta de constructors com de manipuladors-animadors.

Home-gos o Gos-home. Foto: Marcos Capello

Samuel Salcedo és llicenciat en Belles Arts per la universitat de Barcelona. També va seguir estudis d’arts plàstiques al Manchester Metropolitan University. I en una època va treballar com assistent del prestigiós escultor Jaume Plensa.

Quatre escultures: home simi, home cap gros, home conill, home amb pipa. Foto: vivencias plásticas

Cos de persona realista i un cap d’animal o cosa…, configuren una conjunció d’antropomorfisme grotesc que a ulls del públic pot resultar alhora domèstic, commovedor i patètic. Unes figures que ens poden fer somriure i al mateix temps provocar-nos inquietud.

Aquest valor presencial en l’art de Salcedo: una certa quotidianitat i alhora un estranyament capaç de provocar el somriure i també el desassossec, sovint es fa present en magnífics espectacles de titelles i marionetes.

Dues màscares humanes amb orelles de conill. L’una, sembla expressar dolor. L’altra, una satisfacció molt particular. Foto: Marcos Capello

Sobre la seva obra, Salcedo ha opinat: “els meus personatges estan despullats a mitges o del tot i s’oculten darrera la disfressa d’un element que els cobreix la cara. Quan aquesta ocultació la proporciona el cap d’un animal, s’incorpora un significat cultural propiciat pel mateix públic.”

Un cos de dona amb cap de conill.Foto:Marcos Capello

Diu Salcedo: “El cap d’un conillet, la gent l’associa immediatament a un animal bonic i inofensiu. En canvi, si és el cap d’un llop, l’associa a un animal malvat i perillós. Una i altra apreciació no passen de ser simples prejudicis i convencionalismes.”

“No sabem, qui s’oculta darrera el cap de conill, potser és una mala persona? No sabem, si darrera un cap de llop, pot ocultar-se una bona persona?”

Un rei, un cavall. Foto: Pinterest

Les reflexions que aporta Salcedo respecte a la seva obra, aplicades a les dramatúrgies, guions, temes i arguments del teatre de titelles, obren infinites possibilitats a la subversió escènica…

Per exemple, res en priva d’imaginar una caputxeta vermella que darrera la seva fesomia candorosa, amaga una caçadora furtiva i depredadora disposada a carregar-se el llop amb un precís tret que ubica la bala entre ull i ull.

El popular conte de la Caputxeta i el Llop en una representació de titelles. Foto: entresueños

I perfectament podem imaginar un llop, que darrera la seva cara ferotge amaga una extrema bonhomia, un ser humanista incapaç de cruspir-se nenes i iaies, partidari de conviure fraternalment amb totes les persones i compartir amb elles els saludables beneficis ecològics exempts de contaminació ambiental, proporcionats per la natura  del bosc.

Cos humà, galleda, pintura blanca, graons de fusta, conformant un tot comunicatiu. Foto: Art Madrid

El treball de Salcedo –al igual que el de la gran majoria de constructors de titelles- és artesà. Fa un model de la peça escultòrica amb plastilina o fang. A continuació, en treu un motllo de silicona o resina. El següent pas és policromar-la, servint-se de pintures aplicades pel sistema d’esprai i pel sistema detallista de llapis de color.

El ratolí Micky Mouse, elevat a la categoria de mite mundial per la tot poderosa factoria Disney, es desmitifica en veure’l encarnat en un cos humà. Més encara quan el cos és flàccid, mancat de musculació i exercici gimnàstic. Foto: Art Madrid

Una altra característica detectable en moltes de les escultures de Salcedo, és l’alteració  de proporcions realistes entre cap i cos. Salcedo,  les descompensa augmentant l’escala del cap respecte a la del cos. Una característica que sovint també utilitza l’estètica  teatral de titelles i marionetes. 

Els cossos detalladament humans de Salcedo i els seus caps desproporcionats i fora de la lògica i naturalitat realista, malgrat la primera impressió de desconcert que poden provocar, de seguit semblen unificar-se en una estranya intimitat…

Una intimitat, similar a la que de vegades s’estableix entre un cos de titella o marioneta, intencionadament deslligat en proporcions,  en material de construcció i  en morfologia del cap i rostre que sustenta.   

Un cos d’home proveït d’un cap enorme i negre, una boca oberta enorme. Pel forat de la boca, s’entreveu el rostre de l’home en un suggestiu joc teatral de ficció dintre de la ficció. Foto: Pinterest

Una altra proximitat entre les escultures “humanes” de Salcedo i el món formal dels titelles, radica en que moltes d’aquestes escultures estan realitzades a escala molt reduïda, presentant unes mides similars a les que solen ser més habituals en els titelles de guant. 

Al llarg de la seva carrera, Salcedo ha exposat –ja sigui col·lectivament o individualment- entre d’altres certàmens i ciutats: a la fira Arco de Madrid, a l’Art Vienna d’Austria, a Berlín, Amsterdam. Milà, París, Zurich, Andorra, Los Angeles, Barcelona, etc.

L’escultura ens remet a la imatge de la mort, representada –des de temps immemorials- per una  calavera. Foto: 3 punts galeria
La paorosa mort!, en versió titella. Procedència: Fons Anglès. MAE. Foto: Pep Parer.

(Veure entrevsta a Samuel Salcedo a Metal Magzine aqui)

Etiquetas: , ,