(Empar Claramunt en ‘Història d’un zero’)

Una mort sobtada s’ha emportat a Empar Claramunt, titellaire històrica de València, personatge clau en el desenvolupament del nou teatre de titelles que a partir dels anys setanta i vuitanta va néixer a tot el país, revitalitzant aquesta art ancestral del teatre.

Empar Claramunt i Carme García.

No fa gaire, el juliol de 2020, l’entrevistàvem junt amb la seva companya Carme García des d’aquestes pàgines de Putxinel·li (veure aquí), entrevista que també es publicà en castellà a Titeresante (aquí), amb l’objectiu de conèixer el testimoni d’un dels protagonistes principals del modern teatre de titelles al nostre país.

Peces de ‘La princesa mala sort’, del Teatro Buffo. MITA, Museu Internacional de Titelles d’Albaida.

Plena de vida i d’entusiasme, com sempre ha estat, l’Empar feia repàs d’un recorregut que havia passat per diverses etapes, des dels espectacles, les estrenes i els viatges, elements consubstancials a la feina titellaire, fins a projectes més arriscats i col·lectius, com ara el Marionetari, una idea d’espai hiperactiu per a l’encontre, l’intercanvi i l’aprenentatge, que primer va aparèixer el 1998 al carrer Túria, al centre de València, i que darrerament, des del 2014, s’havia traslladat al barri dels fallers, a la Ciutat de l’Artista Fallero. Un projecte compartit amb la seva companya Carme García, molt implicada en el seu funcionament.

Cartell del primer Marionetari.

L’Empar Claramunt sempre havia estat molt atenta als aspectes educatius del teatre de titelles, en una lluita sense treva contra el que ella anomenava ‘pantallitis’, aquesta mania de recórrer a les pantalles per a tot, que avui en dia afecta tant als nens com als adults. Trencar aquesta dependència i fer viure les virtuts del directe, amb els seus components de poesia, humor i transgressió, va orientar el seu compromís artístic amb els titelles.

Innovadora i heterodoxa, ja des d’un bon començament va trencar motllos amb realitzacions plàstiques i dramatúrgiques originals, ben connectada a les línies estètiques del teatre de titelles més nou i contemporani. En aquest sentit, es pot dir que va ser una pionera en el món titellaire de València.

El Bufó a Madrid. Carme García i Empar Claramunt.

Vital i optimista, malgrat la foscor del panorama actual del que n’era plenament conscient, l’Empar era una lluitadora infatigable, una verdadera força de la naturalesa aplicada en la consecució dels seus objectius. Un figura creativa i emprenedora que malauradament València i tot el país ha perdut abans d’hora.

Empar Claramunt amb un dels seus titelles.

Des de Putxinel·li volem expressar el nostre més sentit condol a la Carme García, als seus parents propers i a tota la família titellaire valenciana.

Etiquetas: , , , ,