(Néstor Navarro amb Pipa, al Festival de Gavà 2021. Foto T.R.)

Aquest mes de juliol, Néstor Navarro i el Teatre La Puntual han celebrat el cinquè aniversari d’un nou personatge dins la família actual dels titelles populars de guant a Catalunya: en PIPA, el titella meravella. Un personatge que s’ha encarnat en la forma d’un titella català de tècnica mixta, és a dir, comparteix alguns trets de la modalitat clàssica catalana però amb variants introduïdes pel titellaire. Com diu el mateix Néstor Navarro: ‘En realitat en PIPA té l’aparença d’un titella català per la barretina i la faixa, i també per les dimensions del titella, sobretot les mans i el cap. Però tècnicament als titelles d’aquest espectacle hi poso els dits índex i cor dins el cap del titella, a un braç l’anular i el petit, i l’altre braç el polze. Aquesta tècnica em permet més agilitat de moviments i algunes subtileses com el gir del coll sense moure la resta del cos’.

Néstor Navarro procedeix d’un llinatge titellaire iniciat pel seu pare, l’Eugenio Navarro, cofundador de La Fanfarra l’any 1976, del Teatre Malic el 1984 i creador de La Puntual el 2005.  Una de les primeres coses que va fer La Fanfarra, en començar la seva carrera, va ser crear un personatge, en Malic, l’Aventurer Ibèric, com heroi de les primeres històries de la companyia. Un heroi que va néixer de la mà de Toni Rumbau, Mariona Masgrau i Eugenio Navarro sota la forma d’una marioneta de fil. Jo vaig escriure els primers guions i em vaig inventar el nom, la Mariona va crear el seu rostre, el cos i el vestit que des de llavors el caracteritza, i l’Eugenio va ser l’encarregat de moure’l i de donar-li vida des del primer moment. D’alguna manera, en Malic va encarnar els deliris, les aspiracions i els neguits dels tres membres de La Fanfarra, i per això van ser moltes les històries aparegudes que donaren vida al personatge. També explica que quan vam obrir un teatre l’any 1984, li poséssim el nom de Malic, un personatge que ens representava als tres i alhora també es referia a una tradició, la dels putxinel·lis.

Eugenio Navarro amb Malic, a la Plaça del Pi, 1978. Foto Ramon Ballester

He pensat que seria bo, abans de parlar d’aquest cinquè aniversari d’en Pipa amb el seu autor, exposar aquests antecedents ben coneguts pel Néstor Navarro afí de contextualitzar el seu personatge dins la micro-història familiar que d’alguna manera l’ha conformat.

Però anem al gra i a la primera de les preguntes que m’agradaria fer-li.

—D’entrada, felicitats per aquest aniversari. Però abans de parlar d’en Pipa, m’agradaria preguntar-te què va representar per a tu en Malic. Un personatge amb el que no vas tenir més remei que conviure-hi força íntimament. Com el veies quan erets petit i com el definiries ara des de la distància dels anys?

‘Crec que quan som petits sentim una gran admiració pels herois ja siguin titelles, marionetes, dibuixos animats i altres tipus de personatges de ficció. En el cas del Malic era, a més, com part de la família, li coneixíem les costures, les escletxes a la ceràmica, els fils gastats, tots els detalls. Per tant, era un heroi amb qui et podies asseure a dinar com aquell qui diu. Això feia que per una banda en Malic fos un ídol capaç de viure grans aventures mentre era al escenari i alhora era una marioneta o un titella amb qui podíem jugar i fer-li fer i dir el que volíem.’

Auca d’en Malic Enamorat, text de T.R. i dibuixos de Pepe Otal (1986)

‘En Malic l’entenc com un símbol llibertari modern, un personatge lliure que viatja en busca d’aventures i que no tracta de moralitzar ni ensenyar res a ningú, però que des de la seva naturalesa de “bona persona” intenta ajudar als altres i derrotar els injustos. Des de 2008 interpreto el seu personatge a l’espectacle “Malic a la Xina”. En el seu moment va ser un repte que em feia molt de respecte, però molt aviat m’hi vaig sentir molt còmode. He de dir que em van ajudar molt les gravacions en cassette del so de l’espectacle en què s’hi pot sentir qui m’entrevista posant-li la veu a en Malic.’

‘A més, de Malics n’hi ha molts, o com a mínim uns quants: el Malic marioneta i d’ombres dels inicis de La Fanfarra, quan tu hi posaves totes les veus, el Malic titella de guant de “Malic enamorat” també de La Fanfarra, però d’una etapa posterior, el Malic de l’espectacle “RUTINES” de l’Eugenio i el d’ombres que faig jo. Són el mateix personatge però suposo que prenen part de la personalitat de qui els manipula.’

—Perquè vas veure la necessitat de crear en Pipa?

‘Quan vaig decidir dedicar-me professionalment al món dels titelles, sentia que havia de fer els meus propis espectacles per aprendre a “ser titellaire”. I seguint el mestratge de l’Eugenio que em deia: “el millor per aprendre és  fer espectacles i molts bolos”, em vaig proposar fer el meu primer muntatge que va ser “A Babel en patinet” de titelles de taula. Un cop vaig veure que ho podia fer i que al públic li agradava, de seguida em vaig posar com a fita fer-ne un d’ombres xineses i un altre de titelles de guant.’

Néstor Navarro al Tagore Theatre, de Chandigarth, la Índia. Una actuació per a 850 espectadors, amb un acolliment extraordinari

‘Per tant, la necessitat va sorgir de la voluntat d’aprendre, però també de passar-m’ho bé. Sempre he vist en els espectacles de titelles de guant d’arrel tradicional una reacció del públic molt visceral, espontània i amb grans riallades. I la veritat és que m’ho passo molt bé fent-lo.’

‘En PIPA com a personatge podem dir que va néixer ell sol, del fang, d’anar modelant. Només amb la premissa de ser un titella que fos l’heroi, i inclús a vegades l’antiheroi de l’espectacle com ho fan altres titelles tradicionals, ah! i que parlés amb llengüeta. Volia aprendre a fer-la servir; em sembla molt divertida i m’agrada pensar que d’alguna manera ajudo a preservar-ne l’ús.

Els personatges que acompanbyen a Pipa. Foto companyia

‘L’espectacle a priori no tenia guió, per tant a base d’assajos, de la cerca i recerca de “rutines” de manipulació i d’improvisacions, va sorgir la personalitat d’aquest personatge que, com no pot ser d’una altra manera, té molt de la mi i és una espècie d’alter ego.’

‘Així va aparèixer en PIPA que ara ja té fans pels voltants de la Plaça de La Puntual i per alguns racons del món per on hem viatjat. En certa manera és hereu dels Punchs, Pulcinellas, Guignols, etc., que he pogut veure al llarg del temps i també evidentment d’en Malic ja que com ell se surt una mica dels motlles, perquè en PIPA no és exactament un titella català ni tampoc un titella tradicional, ni el castellet, ni l’estructura dramàtica de l’obra són gaire habituals.’

— Què és i qui és en Pipa per a tú?

‘Jo el definiria com un titella popular i universal. De fet, deu el seu nom a la cèlebre obra d’Ai Wei Wei “Sunflower Seeds” / “Llavors de Gira-sol” (exposada a la sala de Turbines de la Tate Modern de Londres el 2010). Obra composta per 100 milions de pipes de gira-sol de porcellana fetes a mà, on cada pipa de gira-sol representa l’individu i la seva llibertat, i tot el conjunt de pipes representen al poble, capaç de transformar les coses.’

Actuació a la Fira de Titelles de Lleida 2018. Foto companyia

‘En PIPA, tot i ser un titella català, perquè porta barretina i faixa a l’estil del Titella tradicional, és un titella que neix en l’època de la globalització. En PIPA no és només Barceloní o Català o Espanyol. En PIPA ha aprés dels seus predecessors d’arreu del món com en Punch, en Pulcinella, en Guignol, el Mamulengo, Dom Roberto, i un llarg etc. Degut a venir de família de titellaires i de que el teatre Malic i La Puntual hagin estat una segona residència per a mi, he tingut l’oportunitat de veure’ls moltes vegades i en versions molt diferents.’  

Fent carrer a Toulouse, amb Eugenia Susel al costat

—Ets conscient de que creant aquest personatge entres d’alguna manera en una línia de treball pròpia de la tradició dels titelles populars de guant?

‘La idea inicial era provar de fer un espectacle de guant inspirat en la tradició popular i sí que era conscient que a Catalunya els mestres titellaires acostumaven a crear el seu heroi, el seu titella i li posaven un nom i uns trets que el diferenciaven dels altres. He intentat que en PIPA més que explicar contes, faci un viatge a l’essència del titella de guant a partir del moviment, de la cerca de gags de manipulació, de les interaccions entre els diferents personatges arquetípics. També tenia clar que en PIPA com jo s’identifica amb Barcelona, una Barcelona que és una ciutat oberta i que ha rebut i rep moltíssimes influències culturals d’arreu del món. Per tant en PIPA, aquest nou titella, havia de ser capaç de contenir i d’expressar trets d’altres tradicions que l’han influenciat.’

Néstor Navarro amb un titella i la seva filla Omara Navarro Susel, davant La Puntual

‘Vaig voler provar que fossin els personatges arquetípics d’aquesta mena d’espectacles els que anessin creant la història a base d’improvisacions. I n’estem molt contents perquè un dels objectius era que funcionés perfectament allà on anés. I a països tan diferents com  Bèlgica, la Índia, el Brasil, Suïssa o Itàlia, el públic tant de teatres com de carrer ha respost de manera molt enèrgica.’

—Veus en Pipa encarnat en altres modalitats tècniques dels titelles?

‘Em costa de veure’l, sobretot perquè va néixer parlant amb la llengüeta i per altres tècniques se’m faria estrany. Però no ho descarto. El que si que m’agradaria és que en PIPA visqués altres aventures en un futur com a titella de guant.’

—Com veus la salut i la pràctica actual del titella català?

‘No sé si sóc la persona per fer una anàlisi de la salut del titella català. De bones a primeres a mi em sembla que no està prou bé. Crec que el titella de guant a Catalunya el practiquem molt poques persones i em sembla que hi ha poca renovació, faltarien més talents joves i sobretot més dones i personatges principals femenins. Nosaltres des de La Puntual estem impulsant un seguit de cursos de titelles de guant i a l’octubre proposem un Festival Internacional de titelles de guant, que espero que faci aquesta tècnica tant antiga i amb tant de potencial a l’actualitat una miqueta més visible tant pel públic com pels titellaires.’  

Néstor Navarro amb els seus titelles. Foto companyia

—Com veus el moment actual del teatre de titelles a Espanya i a Europa?

‘En general la meva opinió és que el teatre de titelles a Espanya i a Europa està sabent superar aquesta crisi tant bèstia que estem travessant arran del Covid-19. Espero que tant de bo la situació es resolgui aviat per tal de recuperar un aspecte fonamental que és el viatjar. Que companyies de fora puguin venir amb més facilitat i que nosaltres puguem viatjar a altres indrets per actuar a festivals i teatres d’arreu, i d’aquesta manera seguir connectats amb els col·legues, un dels motors principals de la nostra professió.’

Etiquetas: , , , , , ,