Acabem amb aquest quart article encarregat per UNIMA Catalunya de perfilar la panoràmica del teatre de titelles a Catalunya vist des del costat femení, una presència que, com dèiem en la introducció del tercer, ha esdevingut en aquests moments majoritària. És a dir, hi ha més dones que homes titellaires.

La feina d’aixecar aquesta un tant desordenada cartografia ha estat àrdua a causa del gran volum d’artistes individuals i de companyies existents. Moltes d’aquestes lògicament estan composades per persones dels dos sexes, cosa que ens ha obligat a filar prim a l’hora de destacar un o altre nom.

Volia també mencionar una realitat nova que Irma Borges em va comentar: com, a partir de l’any 2000, les titellaires i les noves companyies es van ajudar mútuament,  creant tot un sistema de complicitats i de col·laboracions entre elles, de manera que una feia de directora en un cas, de manipuladora per a un altre equip, de constructora per a determinat muntatges, etc. Es tracta d’un fenomen que crec és generacional, i que comprèn als nous actors sorgits de l’Institut del Teatre els uns, de les distintes escoles de formació uns altres, o de les mateixes companyies com espais d’ensenyament. També els joves artistes arribats d’altres regions i països van comprendre de seguida que sense aquest creuament de complicitats i de col·laboracions no hi havia sortida possible en el sempre difícil mercat català. Això fa que, d’ençà l’inici del segle XXI, el mapa de projectes i companyies sigui bastant enrevessat, i un tant defícil de destriar.

A destacar, per altra part, la gran importància que ha tingut el Taller de Marionetes de Pepe Otal, un espai de gran magnetisme que ha atret a molta gent i d’on ha sorgit o han passat per ell, com hem pogut veure en aquests articles, una gran quantitat de projectes, de titellaires solistes i de companyies de tota mena. A Lleida, hem de mencionar la influència que ha tingut el Centre i la Fira de Titelles, sens dubte una de les raons de que al voltant de la ciutat de Lleida hagin aparegut tantes companyies importants de titelles, la majoria d’una enorme qualitat.

Tampoc hauríem d’oblidar la feina de l’Institut el Teatre, font constant de noves vocacions gràcies a la presència de professors com l’Alfred Casas, Joan Cusó, Joan Baixas, Maria Castillo, René Baker, Jordi Palet, Eudald Ferré i Andreu Martínez, entre altres. Igualment altres espais de formació com el Marionetàrium Herta Frankel, el Taller del Parc de Jordi Bertran, o el mateix teatre de La Puntual.

Procedirem en aquesta IV part de Dones Titellaires a parlar de la resta de companyies i artistes que en l’actualitat actuen i resideixen a Catalunya, completant la nostra mirada, que hem intentat sigui el més àmplia possible.

Per descomptat que ens haurem deixat a més d’alguna companyia o artista. Demano disculpes amb antelació i no dubteu a escriure’ns i a enviar-nos les dades que considereu que manquen en aquest estudi. Des de Putxinel·li ens comprometem a anar-les posant, a fi de completar el conjunt.

Anna Fernández – Per Poc

Vet aquí una titellaire de gran empenta que, junt amb Santi Arnal, ha estat el motor emprenedor dels últims vint anys d’aquesta companyia internacional que és Per Poc, especialitzada en espectacles d’òpera i teatre visual sempre en conjunció amb grans orquestres de tot el món.

Anna Fernández en l’obra Petroushka, d’Igor Stravinsky

Amb formació de periodista a la Universitat Autònoma de Bellaterra i llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, Anna Fernández va treballar durant uns anys en els àmbits del periodismo de ràdio, en revistes, diaris, editorials i en alguns debats contemporanis sobre la Transició Española i els crims de guerra a l’antiga Iugoslàvia o la Guerra del Golf.

Anna Fernández i Isabelle Bres, a l’obra ‘La Història del Soldat’, d’Igor Stravinski

L’any 1998 la seva vida fa un gir i la seva inquietud per l’art i el llenguatge escènic la porta a integrar la companyia de titelles Per Poc, creada per Santi Arnal el 1989. Junts han configurat un sòlid tàndem creatiu que els ha portat als grans escenaris de tot el món. En els últims vint anys la companyia s’ha especialitzat a portar a escena importants obres musicals de compositors com Benjamin Britten, Sergei Prokófiev, Igor Stravinski, Felix Mendelssohn o Piotr Ilitx Txaikovski. En totes les produccions, Anna Fernández  treballa en la concepció i la creació dels espectacles i en moltes obres participa com a intèrpret.

Santi Arnal i Anna Fernández a l’obra ‘Romeo i Julieta’, de William Shakespeare amb música de Sergei Prokofiev

Des de 2015 viu a Sartène, a l’illa de Còrsega. Tot i mantenir sempre viu i al dia el projecte de Per Poc, a Còrsega realitza també tallers de titelles per a nens i combina la seva feina de titellaire amb l’apicultura, després de formar-se al Lycée Agricole de Sartène.

Mónica Pes – Títerearte

És important destacar a la titellaire argentina instal·lada a Barcelona Mónica Pes, creadora d’una escola de titelles a la ciutat.

Mónica Pes

Titerearte es constituex en escola l’any 2003 quan un equip de professors comença a programar una Formació Interdisciplinària del Titellaire (FIT), que centra l’ensenyament de la casa. Mónica Pes, una titellaire de llarga experiència que va aprendre a Buenos Aires amb mestres reputats d’aquesta ciutat, és l’encarregada de dirigir aquest programa que busca sobretot l’aprenentatge en els diferents aspectes de l’expressió física, la plàstica i les diverses tècniques de manipulació existents.

Titelles de Mónica Pes

Com explicava Mónica Pes en una entrevista publicada a Putxinel·li el febrer de 2013: Va ser el 2003, quan s’inicia la selecció professional de diferents disciplines artístiques per conformar l’Equip de Professors de la Formació Interdisciplinària del Titellaire/a. A alguns els coneixia per la seva trajectòria. A altres els vaig conèixer a partir de les entrevistes i dels seus currículums. Vam realitzar diverses trobades perquè descobrissin la concepció de “titella” que teníem a TITEREARTE. És a partir de 2004 quan comencem a sentir-nos escola, a partir de la Formació de dos anys, el seu programa interdisciplinari realitzat per l’equip i els resultats obtinguts.

Llegir tota l’entrevista aquí.

Emília Lang – Pea Green Boat

La titellaire catalano-anglesa Emília Lang, junt amb el seu company Edu Blanch, han creat la companyia Pea Green Boat, amb un peu als escenaris i l’altre al món de la literatura infantil, com ells mateixos diuen (veure alguns articles sobre la cia a Putxinel·li aquí).

Emília Lang. Imatge extreta de La Revolta dels Titelles

En efecte, algunes de les seves obres, escrites per Emília Lang, s’han publicat amb un enorme èxit de vendes aquí, a França i al Brasil.

L’arbre de les sabates porta ja dues edicions al Brasil, i Gnoma va per la tercera edició amb Savana Books. Per altra part, la seva edició en francès va guanyar el 2019 el Premi Literari Petit Angle. Actualment treballen en un nou projecte d’àlbum il·lustrat: El Rei Golafre.

Emília Lang en ‘Gnoma’

Els espectacles de Pea Green Boats, d’una gran qualitat i sempre molt continguts en estètiques que busquen la síntesi del llenguatge dels titelles, són per a titellaire solista -uns cops representats per Emília Lang, i uns altres per Edu Blanch- i es representen en català, castellà i anglès.

Susanna Rubio

L’actriu, locutora i titellaire Susanna Rubio va començar la seva carrera de manipuladora treballant amb companyies com Dreams Teatre, Transeduca, Catacrac Teatre, Sim Salabim, Eina d’escola, Actes únics, Urubú Teatre, Cia.Per Poc, Cia. Jordi Bertran, Cia.Nessun Dorma, Cia Teatre Imaginari, entre altres.

Susanna Rubio en ‘El Patufet’

Va ser l’any 2009 quan va decidir crear la seva pròpia companyia, La Petita Brownie, amb l’espectacle La Cigala i la Formiga (veure aquí), que de seguida conquerí a públic i programadors, gràcies a les seves extraordinàries dots vocals i a una presència molt agradable, ben enfocada al públic infantil i familiar.

A aquest primer títol s’hi han afegit El Patufet, un clàssic que des de la seva estrena no ha parat de representar-se (veure aquí), i Lluna, la col·leccionista de paraules. Espectacles que tenen una molt bona acollida, gràcies a una presentació plena d’honradesa, un gran domini de l’ofici i molt de gust.

Clara Dalmau – El Príncep Totilau

Clara Dalmau i Marc Hervàs funden l’any 2007 la Companyia del Príncep Totilau, i el 2012, El Ballet Imperial de la Reina Rosamunda.

Marc Hervàs i Clara Dalmau. Foto de Jesús M. Atienza

Dos artistes de gran empenta i d’orígens dispars i alhora comuns, en provenir els dos de la ciutat d’Igualada i d’aquell nucli teatral que l’any 1991 es constituí com la primera etapa del Teatre Nu: ell com a membre directe, ella més com seguidora des de la distància de l’edat.

Espectacles com Mozarland, Mare Terra, Brutus, Monsieur Croche o El Llop Ferotge, sempre amb una gran importància de la música en directe, han donat una enorme prestigi a la companyia.

Lídia Clua i Caruca Ballesteros – Tactilicuä

Vet aquí dues emprenedores i grans titellaires, creadores de la companyia Tactilicuä, però que han treballat i col·laborat amb moltes altres formacions titellaires. És el cas de Lídia Clua, que va treballar amb la companyia Plum Teatre conjuntament amb la Glòria Arrufat.

Lídia Clua

També amb la cia. República Tòxica, integrada per Eva Montero i Miquel Nevada, amb l’espectacle Puppet Pro en el que Lídia Clua junt amb Miquel Nevada aconsegueixen unes improvisacions de gran altura. Igualment amb Carles Codina ‘Litus’ vas crear l’obra L’Angeleta (veure aquí).

Recentment, Tatilicuä ha creat l’espectacle Vols de Cor, una adaptació de Les Noces de Fígaro, de Mozart, amb la companyia d’òpera Da Capo. L’estrena ha estat al Teatre Principal de Terrassa en ocasió del Festival Didó 2021 (veure aquí).

Imatge de ‘Vols de Cor’

Olga Olveira i la companyia Olveira-Salcedo

Que el teatre d’ombres sigui una modalitat que interessa a les dones titellaires, com ja vam comentar en l’anterior article dedicat a Dones Titellaires, sembla una constant que es manté en el temps.

Així ho demostra la titellaire ombrista Olga Olveira, creadora junt amb el seu company l’arquitecte Juvenal Salcedo de la companyia Olveira-Salcedo.

Olga Olveira

El seu estil es caracteritza pel preciosisme de les seves posades en escena, sempre molt acurades en el dibuix i els efectes geomètrics de les seves composicions. L’exquisit domini que tenen de la tècnica es manifesta en l’ús combinat del retroprojector amb la manipulació manual de la llum, creant imatges d’un gran efecte, com es pot veure en aquest vídeo de presentació de la companyia:

Són títols d’Olveira-Salcedo Ubuntu, El Flautista de Hamelín, Deixeu-li fer o la història d’en Patufet, Nous llocs per a un nòmada.

Clementina Kura Kura – Cia. El Gecko con Botas

I per acabar de confirmar l’afirmació anterior sobre la relació entre el teatre d’ombres i les dones titellaires, hem de mencionar aquí a la titellaire i ombrista Clementina Kura-Kura, creadora junt amb Damián Bojorque de la companyia El Gecko con Botas, amb la recent incorporació de l’actriu italiana Susanna Bolgna.

Clementina Kura Kura

Ens trobem davant d’una ombrista catalana que va estar tres anys a Indonèsia estudiant a la universitat el teatre tradicional d’ombres del Wayang Kulit. Clementina va conèixer allà a l’actor argentí Damián Bojorque, també interessat en aquest llenguatge, i junts van decidir formar la seva companyia basada a Barcelona. El nom, que prové d’un animal característic d’Indonèsia, el gecko, del gènere dels rèptils escamosos de la família Gekkonidae, vol ser un homenatge a l’origen del seu art i als mestres que els van ensenyar.

Els seus espectacles estan basats en les tècniques del teatre d’ombres tradicional indonesi que alhora transformen i adapten als nous usos contemporanis de la llum i les ombres. Així mateix, el gran ofici de Damián Bojorque com actor atorga a les seves obres un aplom narratiu i teatral de gran altura.

A destacar la col·laboració internacional amb el projecte Unffolding Dialogue’s Light amb el recolzament del programa ‘Voices of Culture’ de la Comissió Europea, per a la producció d’un espectacle i posterior gira per Egipte amb el Arab Origami Center d’Alexandria.

Valeria Guglietti

També en l’apartat del teatre d’ombres, i en aquesta difícil especialitat que és el que es fa amb les mans, destaca el nom de l’argentina Valeria Guglietti, figura imprescindible de les dames dedicades al teatre d’ombres a Catalunya (veure aquí).

Valeria va arribar fa anys a Barcelona, després d’uns inicis a Villa Gesell, a l’Argentina, on va presentar les seves primeres creacions d’ombres xineses. Anteriorment, va participar en altres projectes com actriu, titellaire i també formà part de la Companyia Tarantantango, presentant un show de titelles i tango a les nits.

Des de llavors no ha cessat en la seva recerca d’un estil personal, que es caracteritza per la gràcia, la creativitat i la desimboltura de les seves interpretacions. Gràcies als seus estudis de piano en la infància, disposa d’una gran habilitat amb les mans. La seva feina es recolza en les publicacions de Sergio Taján, els vídeos de Fu-manchú i de Mac Rubens, més els consells i el suport tècnic de Gustavo Di Sarro i els primers complements realitzats per Alejandro Bustos.

Amb el seu primer espectacle unipersonal a Espanya, No toquen mis manos, amb una banda somora de Luís Roca, aconsegueix un veritable punt de trobada entre el cinema mut, el còmic, els titelles, la música i la màgia. Des de llavors, la seva carrera no ha cessat de créixer participant en els més importants festivals europeus i mundials de Titelles, Arts Visuals, Espectacles Infantils, Cabarets, Màgia, Arts Escèniques, Teatre de Carrer, Trobades d’Artistes i fins i tot Gales i Festivals de Cinema.

Altres títols de Valeria Guglietti són Manos Libres i Mano a Mano.

Sara Serrano

Tenim la sort a Barcelona que l’efecte iman o magnètic que provoca el seu volum d’activitat cultural no cessa d’atraure a joves creadores per una o altra raó. Potser darrerament ha baixat una mica la magnitud d’aquesta força, a causa de la crisi econòmica i del COVID, i és ben sabut que alguns col·lectius han emigrat a altres comunitats on sembla que hi ha més dinamisme econòmic, però crec que a un nivell bàsic el magnetisme encara es manté i explica que personalitats com Sara Serrano, dramaturga, directora d’escena de Múrcia, i activista cultural de les que no paren d’embolicar-se en projectes de creació una mica per tot arreu, hagi decidit instal·lar-se a Barcelona.

Sara Serrano

Llicenciada en Història de l’Art I en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Escola d’Art Dramàtic i Universitat de Múrcia, compte també amb un màster de Pràctica Teatral per RBC/ Londres- Universitat de Manchester. La seva inquietud teatral europeista l’ha dut a tenir un peu a Noruega, on ha viscut durant 6 anya i treballat regularment amb les companyies noruegues Ossavy & Kolbenstvedt i Eilertsen & Granados Teater, participant en diversos projectes de creació com l’espectacle de titelles Far Away (Lamatracataca – Cristián Weidmann i E&G Teater) o Cosh, Playing Around Invisibility, estrenat al E&G Teater, a Lofoten (Noruega) i al Festival Internacional de Teatre de Stamsund 2014. 

Imagen de ‘Far Away’

En els últims anys, ha residit entre Tenerife i Barcelona, amb projectes com The Lieder. Dos actes de Resistència (junt a Javier Cuevas), presentat al TNT, Terrassa,  o Demoledora (junt a Adriano Galante, David Climent i Alessia Schoor), en el Programa Escenes de L´Auditori.

Imagen de ‘Crudo Ingente’

Ha organizat i comissionat Festivals com Spanish Matchbox (Itàlia-Noruega), els Eventos Paralelos de Manifesta 8 o Vigil for the Earth (Nesodden, Noruega) i presentat el seu treball en contexts com Black Box – Oslo, Noruega (2004), ARCO – Madrid (2005), Caixa Fòrum Barcelona (2005), The Fringe Festival – New York , USA (2006), Feria Internacional ZAPOPUM – Guadalajara, México (2008), Escena Contemporánea – Madrid (2005 y 2010), Festival Internacional de Melbourne, Australia (2009), Fira de Tárrega (2015), TNT Terrassa (2017) o Altofest – Nápoles, Italia (2019).

Imagen de ‘Demoledora’

Actualment, junt al seu treball artístic, acompanya a altres creadors i companyies en distintes facetes de la producció i forma part de l’inici de projectes com Rota Clandestina (Plataforma de Creación. Setúbal, Portugal) o More a Mora (Espacio de Creación Hellín, España). Sara Serrano ha entrat a l’equip directiu del Festival IF Barcelona, amb el que porta ja dos anys col·laborant.

N1m. Arena Teatro, 2010)

Maria Hervàs – Teatre Nu

Maria Hervàs és la cofundadora junt amb Víctor Borràs de la companyia històrica instal·lada en l’actualitat a Sant Martí de Tous. L’he qualificada d’històrica perquè amb aquest nom hi ha una companyia amb dues etapes: la que va de 1991 a 1999, nascuda a Igualada i en la que hi participa un bon col·lectiu de joves actors entre els quals els Farrés Brothers, en Víctor Borràs, la Maria i el Marc Hervàs, entre altres, molts dels quals van fer els estudis a l’institut del Teatre i es van professionalitzar cadascú per diferents vies. La segona etapa, que és la professional i que ha arribat fins avui, és la conformada pels esmentats Maria Hervàs i Víctor Borràs, conjuntament amb tot un equip de gent que ha anat variant al llarg dels anys.

Maria Hervàs i Víctor Borràs. Foto de Jesús M. Atienza

El Teatre Nu s’ha caracteritzat pel rigor i l’exigència de les seves produccions, així com per un desig de sempre enfrontar-se a nous reptes, tècniques diverses, i oberts a totes les branques del teatre. És per això que han col·laborat amb molts actors i titellaires, en ser l’ús dels titelles una de les constants de la companyia, vistos però des de la mirada més ampla que avui ofereix l’anomenat teatre visual, d’objectes i de titelles.

La seva darrera aposta és la creació de la Casa del Teatre Nu a Sant Martí de Tous, un Centre Cultural i de Creació amb una gran vocació d’arrelar-se al territori i de dinamitzar la vida teatral i cultural de tota la comarca i del país. A més a més de les residències que ofereix, i dels programes educatius amb una Escola de Teatre, últimament s’ha fet càrrec de la direcció del Festival De Llegendes, un concepte nou i molt estimulant de festival que permet una transversalitat absoluta a l’hora de programar, obrint les portes a l’intercanvi i al mestissatge de les arts, un dels camins més atractius que avui ofereix el teatre.

La Casa del Teatre Nu

Maria Hervàs, a més d’actriu i creadora dels seus espectacles junt amb Víctor Borràs, és també la persona que porta la producció i les regnes del projecte executiu de la Casa del Teatre Nu a Sant Martí de Tous.

Cristina  García – Campi Qui Pugui

Cristina García i Jordi Padrós són els cofundadors i directors de la prestigiosa companyia de Lleida Campi Qui Pugui, nascuda el 2006. Havent-se format en diferents mètodes teatrals a escoles de París, Barcelona i Lleida, els dos actors titellaires han creat al seu voltant un equip d’actrius i actors amb els que munten els seus espectacles, molts d’ells de carrer i sense quasi bé paraules.

Això els ha permès viatjar per tot el món, esdevenint una de les companyies catalanes més internacionals. Han estat a Austràlia, Canadà, Xina, Corea del Sud, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya, Romania… Com diu la mateixa companyia: Viatjant amb els nostres espectacles hem descobert que allò què ens uneix és més important que les diferències; I en les emocions i la infància, no existeixen.

Són espectacles coneguts de la compañía títols com Manneken’s Piss, Pigs, Camí a l’escola, Asteriod, Rats, Cacos, Neenaw, Més enllà del bosc, entre altres.

Shaday Larios – Microscopía Teatro

Tot i que Shaday Larios (veure entrevista aquí) hagi nascut a Mèxic i resideixi oficialment a Navarra, ha estat a Barcelona on s’ha configurat bona part de la seva carrera artística i acadèmica, primer a l’Institut del Teatre i després al Taller de Pepe Otal. Igualment va ser aquí on es va crear la seva companyia Microscopía  mentre alhora naixia aquesta preocupació pels objectes i les miniatures.

Shaday Larios amb una marioneta en la seva primera època a Barcelona (espectacle sobre Magritte)

Ens trobem davant d’una de les dones titellaires amb un discurs més original i innovador, avui considerada com una de les grans especialistes en el teatre d’objectes documental i memorístic. El gran mèrit de la seva feina és que a la par del seu treball teòric d’escriptura, recerca i formació, està activa com a creadora i titellaire d’escenari, amb el seu company Jomi Oligor, i a través de l’Agència de Detectius El Solar, conjuntament amb Xavier Biobés.

És per això que no podia faltar en aquesta relació de dones titellaires a Catalunya.

Julieta Gascón – Zero en Conducta

Neix Julieta Gascón a ciutat de Mèxic on va tenir el seu primer contacte amb la dansa i el moviment gràcies a la cultura familiar i popular. Als 16 anys inicia formalment els seus estudis de teatre i dansa i el 2011 viatja a Europa per estudiar a l’escola internacional de mim (Moveo), on va realitzar el postgrau en direcció i pedagogia. Al  2012 coneix el taller de Pepe Otal on defineix el seu estil que barreja els titelles i el teatre físic. També ha realitzat cursos de teatre físic amb Brandon Lagaert (Peeping Tom) de mim amb Thomas Lebhart, Denise Boulanger (Omnibus), de dansa amb Pau Aran (Pina Bausch Company), Kiko López i Chey Jurado

Julieta Gascón i José Antonio Puchades ‘Putxa’, a ‘Trashhhhh!!!’

Actualment viu a Barcelona i treballa com a directora, actriu i pedagoga a la companyia Zero en Conducta Teatre del Moviment amb un llenguatge enfocat en el gest i l’animació d’objectes. Una companyia fundada per ella i per José Antonio Puchades (Putxa), i que treballa junt amb el  director d’escena David Maqueda.

Espectacles com Trashhhhh!!!, La dernière dans de Brigitte o Eh Man Eh! han convertit  a Zero en Conducta en una companyia revelació amb un enorme prestigi, cosa que l’ha permès actuar als teatres i festivals més importants del món. Una feina que compaginen amb la producció de films i amb diversos programes de formació i direcció d’altres companyies.

En els últims 10 anys, Julieta Gascón ha co-creat 6 espectacles i un curtmetratge reconeguts internacionalment i amb els quals continua girant per Europa, Àsia i Amèrica. El seu últim treball es la direcció de l’espectacle Tabula de la compañía Les Cícliques, estrenat a Fira Tárrega 2021, un  projecte creat exclusivament per dones.

Paula López

Marionetista i presidenta de l’associació que porta la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal, Paula López és una de les mestres més experimentades de la tècnica del fil al Taller.

Paula López en un dels Cabarets otalians. Foto de Jesús M. Atienza

A llarg de la seva carrera, ha treballat amb moltes companyies. Va començar al Tibidabo amb el Marionetarium Herta Frankel, amb el que va treballar durant 7 anys. També ha treballat amb la cia. Per Poc (en el Tencanous) i en el film que va fer aquesta companyia amb Terry Guilliams.

Paula López (al mig) en la presentació del Ròmbic 2021, en representació de La Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal. Foto de Jesús M. Atienza

Amb Pepe Otal ha treballat en el Circo Loco de las Marionetas i amb Don juan Tenorio. Ha col·laborat diverses vegades amb Marta Alemany. Amb Jordi Bertran ha treballat en L’ale dels fills i en altres col·laboracions. Igualment amb Helena de Sola, en El Patufet.

Participants del Cabaret de l’any 2015 dedicat a Lope de Alberdi. Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal. Foto de Raquel Batet

Paula López és impulsora del Projecte Social TRASTOcando (Casa-Taller de marionetas/ i Coop Serveis educatius Aixec), Actualment treballa amb Helena Millan de la cia Títeres de la Tia Helena en l’obra Pájaros migrantes.

Raquel Batet i Marta Lorente – Companyia Ele

Vet aquí una de les companyies eixides de la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal que ha sabut construir un espectacle rodó de titelles de fil, sol·licitat per una bona part dels festivals europeus de titelles (veure aquí).

Marta Lorente i Raquel Batet a San Sebastián (2016). Foto de Ura Iturralde

Format per Raquel Batet i Marta Lorente, les dues titellaires borden una manipulació impecable amb dos únics titelles que expliquen una història entranyable i plena de sensibilitat sobre la relació d’un home gran amb un jove, que aconsegueix atrapar i emocionar als espectadors.

La cia. Ele a Lisboa, Foto T.R.

Raquel Batet forma part també de la companyia Marionetes Nòmades, havent participat en dos dels seus viatges més importants, com els realitzats a Haití i a Burkina Faso, conjuntament amb la cineasta Elena Molina, i els dos titellaires Bruno Valls i Pere Bigas. Bé podem considerar també a Elena Molina com un cas de cineasta-titellaire, en haver filmat i participat en totes les aventures viatgeres de Marionetes Nòmades.

Ola Muchin – La Bayka

Atreta per aquest imant que és el Taller de Marionetas de Pepe Otal, hem de mencionar aquí a la actriu, clown i titellaire polaca Ola Muchin. Junt amb el seu company Mau (Mauricio Riobó), han creat el centre i taller La Bayka a l’Hospitalet del Llobregat, un espai on es creen espectacles, es fan cursos i tallers, i de tant en tant es presenten actuacions (veure aquí).

Lambe-Lambe de Ola Muchin. Foto de Jesús M. Atienza

A més dels seus espectacles de Lambe-Lambe, d’una gran originalitat (veure aquí), Ola Muchin va impressionar al públic de Barcelona amb el seu espectacle Kukuryku, en el que manipula un titella mentre alhora executa diversos números de clown i màgia.

Consuelo Barrera Jofré y Mariana Yáñez Rojo – Hand Made Theatre

Vet aquí un col·lectiu d’actrius xilenes que, instal·lades a Barcelona des de l’any 2011, duent a terme un treball de recerca i creació d’una gran originalitat i alta exigència.  Una de les seves constants és servir-se del vídeo en directe, així com d’una miscel·lània de llenguatges i tècniques que els agrada combinar en els seus espectacles. Per això no dubten a col·laborar amb altres creadores de distintes especialitats.

Una de les seves primeres creacions va ser La Historia de Alicia al otro lado del espejo, estrenada a San Sebastián durant el Festival Mundial de la UNIMA el 2016 (veure aquí), una col·laboració amb la directora d’escena també xilena Marcela Terra, entre altres artistes.

Altres produccions seves són La Boîte Noir (veure aquí) i Harambee (veure aquí)

Mariam Delgado i Laura Poulain – Naku Barcelona

Naku és una companyia de gran prestigi internacional fundada a Venezuela per la mestre titellaire Sonia González el 1990, avui assentada a Mèxic, la qual va estar també uns anys a Itàlia junt amb Danilo Conti.  Va ser arran de les  gires de Teatro Naku que  l’actriu titellaire Mariam Delgado va crear el 2013 la filial barcelonesa de Naku (Naku BCN), havent presentat des de llavors espectacles sempre molt interessants.

Mariam Delgado a ‘A Todo Pecho’

Recordo haver vist el 2016 l’obra A todo pecho, escrita i dirigida per Sonia González (un dels èxits internacionals de la companyia) i que va ser interpretada per Mariam Delgado i Aurora Poveda (veure aquí) al Cincómonos de Barcelona, amb titelles de Lilian Maa’Dhoor.

Altres obres de Naku BCN són Noa y la Emotifalda, Historias tramadas i Retrats presents, historietes dels nostres avis, obres en les que intervé també l’actriu titellaire Laura Poulain (veure aquí).

Laura Poulain a ‘Retrats presents, historietes dels nostres avis’

Ety Fefer i Els Grumildos

La titellaire i artista plàstica del Perú Ety Fefer va sorprendre en un dels Festivals Internacionals de Titelles de Barcelona, quan es feien a l’Institut del Teatre, amb una potent instal·lació d’autòmats amb el nom de Los Grumildos (veure aquí).

Les seves figures animades per petits motors dins de caixes han tingut moltes versions diferents des de la seva presentació com a Grumildos. Una de les últimes ha estat fruit de la col·laboració amb el reconegut artista plàstic del Perú José Tola, amb qui va crear l’exposició Guerreros, Monstruos y Bestias  presentada a Lima.

Instal·lada a Sitges, l’obra d’Ety Fefer roman en part oculta i inèdita, a l’espera de noves ocasions. L’última vegada que es va veure a Barcelona va ser durant l’exposició Figures del Desdoblament, l’any 2015, a l’Arts Santa Mònica.

Calendari eròtic de titellaires 2019 amb la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal

Com una curiositat exòtica que toca la temàtica d’aquest article, volem mencionar el calendari eròtic que va realitzar el fotògraf Jesús M. Atienza amb les titellaires del Taller l’any 2019 (veure aquí), després de l’èxit aconseguit l’any anterior amb el de nois titellaires (veure aquí).

Una iniciativa que la mestria del fotògraf i l’exquisit humor de les protagonistes fotografiades l’han convertit en un artefacte artístic molt ben acollit i esperat pel públic.

Vegeu algunes imatges del making off del catàleg:

Laura Cortés i Kimberly Futour. Foto de Jesús M. Atienza
Laura Galli. Foto de Jesús M. Atienza
Raquel Batet i Marieta Rojo. Foto de Jesús M. Atienza

Marieta Rojo i Lídia Clua – La Fàbrica Fantàstica

Marieta Rojo, titellaire marionetista amb una llarga història dins el col·lectiu de la Casa-Taller de Marionetas de Pepe Otal, amb el que ha participat en molts dels seus cabarets, s’ha ajuntat amb Lídia Clua per crear l’espectacle Contes Retro Contes amb la direcció de Valentina Raposo i escenografia de Xesco Quadras.

Imatge de Contes Retro Contes

Paula CasanovaLa Pupila Produccions

Titellaire molt interessada en la modalitat del Lambe-Lambe, Paula Casanova ha organitzat diverses trobades d’aquest tipus de teatre miniatura de proximitat (veure aquí).

Paula Casanova en un taller de titelles. Foto Jesús M. Atienza

El seu interès l’ha dut a viatjar al Brasil per conèixer d’a prop els orígens del moviment Lambe-Lambe. En un dels festivals, Paula va presentar en una conferència els diferents artistes que practiquen aquesta modalitat a Barcelona (veure aquí).

Eva Navarro – Clancarakol

Titellaire veterana de l’equip de la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal, Eva Navarro ha participat en multitud d’espectacles de cabaret del taller. Igualment ha creat les seves pròpies obres amb la companyia Clancarakol que ella dirigeix, amb una exquisida estètica en la que barreja la marioneta de fil amb objectes, marionetes i diversos titelles de taula (veure aquí).

Eva Navarro en plena actuació. Foto Jesús M. Atienza

Laura Galli i Marieta Rojo – Las Antiqchas

Amb el nom de Las Antiqchas, es van ajuntar les dues marionetistes del Taller de Marionetes Laura Galli i Marieta Rojo per muntar diversos esquetxos de fil uns cops, i de titelles de taula en algunes intervencions als cabarets otalians (veure aquí).

Les Antiqchas en un a actuació al carrer a Granollers. Foto T.R.

Un dels muntatges seus va ser el titulat ‘Déjà vu’, on dues germanes, les Sussex Sisters, velles artistes de cabaret, arrosseguen les seves rutines i la seva decadència fins a la mateixa mort.

Les Antiqchas en un cabaret otalià. Foto de Jesís M. Atienza

Laura Cortés – Hilarilar Marionetas

Laura Cortés és una experta marionetista de la Casa-Taller de Marionetes de Pepe Otal i també gran actriu, coneguda per les seves còmiques aparicions als cabarets otalians de la casa, sempre amb altes dosis de provocació i capaç de desconcertar al públic.

Laura Cortés en una actuació al Taller de Marionetes de Pepe Otal. Foto de Jesús M. Atienza

Amb el marionetista Vicente Martínez Andreu va crear la companyia Fills de Fusta, amb un número molt reeixit d’una cantant i un pianista, que va actuar moltes vegades tant als cabarets otalians com en teatres i festivals.

Laura Cortés amb el seu personatge

Darrerament, amb el nom de Hilarilar Marionetas, ha creat un número en efecte hilarant d’un botones d’hotel i les seves trifulgues amb una maleta (veure aquí).

Michela Aiello – Il Capello Rosso

Titellaire italiana eixida del Taller de Marionetes de Pepe Otal, va crear amb la seva companyia Il Capello Rosso un aconseguit espectacle titulat Judith con cabeza de Holofernes (veure aquí). Una obra d’introspecció femenina d’una insòlita profunditat, que aconsegueix parlar d’aspectes molt íntims i profunds des de l’episodi bíblic del general babiloni Holofernes enganyat per Judith, la qual li talla el cap.

Michella Aiello a Judith con cabeza de Holofernes. Foto de Jesús M. Atienza

Val la pena veure aquest testimoni enregistrat per Joan Vendrell de Michella Aiello fet al Taller de Marionetes de Pepe Otal, en el que explica la seva relació amb el Taller i amb el teatre de marionetes.

Ariadna Ferreira – TEATRICICLO, Patufet & El fandango

L’actriu mexicana Ariadna Ferreira (veure aquí), va presenta el 2019 Patufet & Fandango, un espectacle que neix de la voluntat d’ajuntar dos mons culturals diferents, el propi i el català que li ha tocat en sort viure. I a fi de trobar punts sòlids per poder-los creuar, va escollir dos temes que considera són prou representatius de les dues tradicions populars icòniques, que en definitiva són les que més s’apropen a l’univers dels titelles: la Mort i el món dels Alebrijes, en el cas de Mèxic, la rondalla popular del Patufet, universal en el context català.

Vegin aquest il·lustratiu vídeo sobre l’obra:

Tamara

Tamara és el nom artístic d’una jove titellaire del Taller de Marionetes de Pepe Otal que apareix amb regularitat a les sessions de cabaret otalià, amb un número centrat en un esquelet.

Tamara amb el seu esquelet. Foto de Jesús M. Atienza

En efecte, Tamara actua amb una marioneta esquelet, un clàssic del Taller i dels titelles de fil, per fer-lo ballar. És una mort molt ben vestida d’artista de cabaret que respon al nom de Ismo, i que sol interpretar el número musical de Jacobo, el estrellao del Rock. La gràcia de l’esquetx és, a més a més del personatge, l’estil desimbolt de Tamara, juvenil i desinhibit, el qual capta a l‘acte la  complicitat del públic, en aquest estil característic dels espectacles del Taller de Marionetes.

Tamara en una recent actuació a La Titellada de 9 Barris. Foto de Jesús M. Atienza

Paola Busca – Le Guignol à Roulettes

Els suïssos Paola Busca i Pierre-Alain Rolle, els dos titellaires que conformen la companyia Le Guignol à Roulettes, s’han instal·lat des de fa uns anys a Vilanova i la Geltrú, de manera que en aquests moments comparteixen aquesta doble pertinença suïssa-catalana. De fet, la companyia s’ha fet membre de Unima Catalunya, amb ganes de participar en la vida titellaire local.

Paola Busca en ‘Au Bord du Monde’

Paola Busca ha creat darrerament l’espectacle Au bord du monde, inspirada en l’obra Miche et Drate, de Gérald Chevrolet, un treball de titellaire solista molt reeixit, que Paola pot representar en francès i castellà (veure aquí).

Marta Esmarats – Cacauet Teatre

Marta Esmarats és l’ànima de la companyia Cacauet Teatre, que constituí després d’una llarga experiència com a Rondallaire. Amb estudis d’Art Dramàtic a l’Institut del teatre (1997-2001), on va conèixer el món dels titelles de la mà d’Alfred Casas i René Baker, de magisteri a la UVic (2007-2010) i una formació de Yoga amb Sadhana (2005-2009), va estudiar també teatre d’ombres a Alemanya i comèdia de l’art a Itàlia.

Marta Esmarats

Els seus espectacles, dirigits a tots els públics, combinen el teatre de llums i ombres, titelles i objectes. També realitzen projectes a mida per diversos espais, expliquen i interpreten contes, graven àudios i sobretot intenten encuriosir i captivar a petites orelles i ulls, connectar amb el públic.

La companyia es composa d’una actriu-titellaire, Marta Esmarats, un músic, Miquel Fletas, i una artísta plàstica, Montse Fletas, juntament amb altres professionals. Cacauet Teatre té molta cura de l’estètica i els materials, dels sons i de la música perquè ajuden a comunicar, a expressar i a vegades fins i tot a emocionar-nos.

Andrea Pellejero Corral – Cia.Potcuia i Las Huecas

Aquesta jove i talentosa titellaire, acabada de sortir de l’Institut del Teatre on ha seguit el grau d’interpretació físico/visual amb professionals com Alfred Casas, Joan Cusó, María Castillo y Andreu Martínez, va començar la seva formació d’actriu cursant el primer any a la Escuela de Arte Dramático de Castilla y León en l’especialitat d’Interpretació Textual. Fora de l’àmbit acadèmic, s’ha format amb Moreno Bernardi (Sala Hiroshima, Atelier MB2) i Jordi Bertran.

Andrea Pellejero Corral

Ha treballat com intèrpret i directora en la companyia Col·lectiu Taron-iá amb l’espectacle Paramovidos (Festival FES+CHAPEAU, Sant Pere de Ribes; Arsènic Espai de creació, Granollers; Festival MUTIS I V, Barcelona), en l’espectacle La Fin du Monde amb la companyia Atsaras (Festival Aurillac 2016, França). Actualment forma part de Colectiva Las Huecas amb el Projecte 92 dins del Festival Croquis 17/18, Sala Beckett, Barcelona; i en la companyia Ramona de Van der Bürg com actriu en Histèriques (Lluïsos de Gràcia).

Imatge de ‘Les Veus de Txernòbil’

Ha participat en la companyia Potcuia amb l’obra Veus de Txernòbil (veure aquí) dirigida por Joan Cusó (Festival IF Barcelona, Festival Guant y Escenari Joan Brossa).

Imatge de ‘Les Veus de Txernòbil’

Interessada per la pedagogia teatral, ha treballat dins del projecte Erasmus+ junt amb Dinámica Teatral com a professora de teatre i dansa a Oldenburg, Alemanya.

Íngrid Teixidó – Festuc Teatre

Fundada a Lleida -aquest territori que ha donat tantes companyies d’altíssima qualitat- l’any 2003 sota les inquietuds artístiques d’Íngrid Teixidó i Pere Pàmpols, Festuc Teatre  és una d’aquestes companyies que neix empesa per l’entusiasme i per l’ambició de convertir la seva passió pel teatre en una forma de vida.

Imatge de ‘Adéu Peter Pan’

Com diuen ells mateixos, els seus principals objectius són que l’espectador/a gaudeixi de l’espectacle,  convidar-lo a reflexionar sobre els diversos valors que es transmeten dins de l’obra de teatre i que assimili positivament l’allau d’ emocions que apareixen   en cadascuna de les representacions. Aquests propòsits han fet que la companyia creï un engranatge perfecte entre la música, la narració i la interpretació per tal d’afavorir aquesta experiència dins el teatre.

Imatge de ‘Adéu Peter Pan’

La seva obra Adéu Peter Pan creada el 2019 ha rebut nombrosos premis des de la seva estrena, com el Premi Fetén 2019 al millor Espai Escènic, el Premi de la 21a Fira de Teatre de Castella i Lleó al Millor Espectacle Infantil, ha estat nominada Candidata als Premis Max 2019 de les Arts Escèniques (Categoria Infanil, Juvenil i Familiar), i ha estat finalista al Premi Xarxa Alcover de la 30a Fira de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada 2018.

Darrerament acaba d’estrena el seu últim espectacle La Llàntia Meravellosa.

Lola Espinosa – Companyia El Món de Hadah

Lola Espinosa és una artista plàstica i titellaire que es construeix ella mateixa totes les seves marionetes així com els seus espectacles.  Amb una experiència de més de 10 anys amb els titelles, el 2019 va descobrir la marioneta de fil, que va despertar en ella la passió per a aquesta especialitat.

Lola Espinosa amb algunes de les seves marionetes

Lola Espinosa ha actuat en teatres, escoles, festes populars i espectacles de carrer.

Inés Álvarez –Associació de Titellaires de Roquetes

Inés Álvarez és una de les titellaires més actives membre de l’Associació de Titellaires de Roquetes, un col·lectiu d’amants de la marioneta que dinamitzen culturalment el seu barri des de la defensa i la promoció del teatre de titelles. Després de molts anys d’aprenentatge, Inés Álvarez està treballant en nous projectes que cerquen la professionalització.

Inés Álvarez. Foto de Jesús M. Atienza

Diu l’Associació de Titellaires de Roquetes:

Cartell del Ròmbic 2020, que es va de fer via On Line

Volem generar un projecte que permeti ampliar els espais d’educació i d’intervenció social afavorint la creació d’una xarxa de persones que enforteixin el seu temps lliure actiu fent cultura amb els titelles. Volem fomentar l’ús dels espais urbans del barri places i carrers de Roquetes) per tal de treballar la cohesió social, posant en un mateix escenari realitats socials i culturals representatives de la població de Roquetes. Volem promoure diferents activitats (tallers, espectacles, xerrades, exposicions…) amb finalitats educatives per donar a conèixer les possibilitats del teatre de titelles. Volem fomentar un calendari comú entre els equipaments del barri per promocionar aquest art. Volem oferir un punt de trobada -el Centre Cultural Ton i Guida- per tota persona que vulgui formar-se, produir o generar activitat entorn el món dels titelles. Volem visitar els festivals d’arreu de Catalunya per tal de formar persones que estiguin al capdavant del projecte. Volem incidir en la remodelació rtística de la Plaça dels Titellaires per tal de que es converteixi en un espai dinamitzador del nostre projecte. Volem fer passes per aconseguir una seu estable de la nostra Associació que permeti oferir serveis relacionats amb els titelles al veïnat de Roquetes. Volem fer que el barri de Roquetes sigui un referent ciutadà en l’art dels titelles.

L’Associació de Titellaires de Roquetes organitza els Festivals La Titellada i Ròmbic, aquest últim per adults.

Elena Lalucat – Tercio Incluso

Elena Lalucat, junt amb Amok Cor, composen la companyia Tercio Incluso amb l’espectacle Normalmente o Viceversa. Diu la companyia sobre el mateix:

Foto de Jesús M. Atienza

Como compañía nos movemos en el ámbito del teatro visual y de objetos y «Normalmente o Viceversa» es nuestro primer espectáculo juntas. Creemos en la poesía que definió Lorca como «la unión de dos palabras que uno nunca supo que pudieran juntarse, y que forman algo así como un misterio». Nosotras abrazamos ese misterio, y en lugar de unir palabras es nuestra pasión unir objetos y darles espacio. Nos pasamos el día mezclando cosas, y eso hace que la vida sea maravillosa y monstruosa a la vez porque las combinaciones son infinitas.

Foto de Jesús M. Atienza

L’obra va ser creada per Giselle Stanzione y Amok Cor, els dos sorgits de la Casa-Taller de Marionetas de Pepe Otal.  Giselle Stanzione era una jove i dotada titellaire italiana instalada a Barcelona que malauradament va morir no fa gaire d’un accident de cotxe. L’obra va rebre a la Fira de Titelles de Lleida del 2019 el Premi Drac d’Or al Millor Espectacle Infantil-Familiar per la seva originalitat, coherència i subtilesa. 

Article encarregat per UNIMA Catalunya

Etiquetas: ,