Es va presentar a la carpa del Poble Espanyol, dins del programa del Festival de Titelles que aquest espai tan entranyable de Barcelona organitza cada any, l’espectacle de teatre d’ombres El porquet que volia veure el món des de dalt, a càrrec  de la companyia Animamundi que dirigeix la titellaire ombrista Kerstin von Porat.

Què passa quan un porquet que somia poder volar i veure món s’escapa de les masmorres on solen viure aquests animals avui en dia, i es troba amb un nen, en Bernat, que es deleix per tenir un animal de companyia?

Aquest és el punt de partida de la proposta que ha ordit Kerstin von Porat per crear un conte i explicar-lo amb el llenguatge de les ombres. Una tècnica que coneix molt bé, sent avui en dia una de les companyies ombristes de Catalunya de més reputació, una especialitat que compta a casa nostra amb professionals de gran valia.

Animamundi ha creat amb els anys un estil propi en el que combina les projeccions per retroprojector amb el teatre d’ombres fet amb siluetes que alhora combina amb el cos humà. Es serveix per això de diferents punts de llum, uns fixes i uns altres mòbils, que junt amb les imatges que pot projectar amb el retroprojector, creen tot un univers de llums, colors i ombres ideal per al tipus d’històries que sol explicar.

Potser el més característic sigui l’ús que fa de l’ombra-màscara, una silueta de la cara dels personatges que combina amb el cos de l’actriu en aquest cas, la mateix Kirsten von Porat, de manera que s’aconsegueix una ombra meitat humana meitat silueta, cosa que li dona una expressivitat potent i a la vegada inquietant.

En Bernat vol un animal de companyia i per demanar-ho, fa dibuixos dels seus animals preferits, però la seva mare no cedeix. No serà fins que l’aventura entri en la història que nen i porquet trobaran la solució dels seus anhels.

Abans, s’han de passar uns perills, els de la intempèrie que amenacen als qui s’atreveixen a sortir dels cercles de protecció, perills que solen amagar-se en la foscor  i que en els contes agafen sovint la forma del llop. Els dos herois de l’aventura han de passar per aquestes proves per trobar-se finalment i fer realitat els seus somnis. El del nen serà obtenir per fi un animal de companyia. Que sigui un porquet espanta, com és lògic, a la seva mare, però en Bernat aconsegueix imposar el seu criteri en un acte d’afirmació.

Aconseguirà el porquet complir el seu desig secret, volar pels aires com sempre ha somiat? No desvelarem el final de la història, però sí dir que serà a través de la imaginació i de la companyia d’en Bernat que el somni es farà realitat.

Kerstin von Porat i Emil Gutiérrez von Porat mostrant el joc de les ombres

L’obra va enganxar als nens i als pares que assistien a la representació, que van seguir tota la història amb gran fruïció. Els aplaudiments, al final, així ho van corroborar. En acabar l’obra, la Kirsten von Porat va convidar al públic a entrar pels costats de l’escenari i veure així les entranyes tècniques sempre tan misterioses i atractives del teatre d’ombres.

Emil Gutiérrez von Porat mostrant el joc de les ombres