(Instal·lacions de Galiot Teatre al Pati de la Misericòrdia, de Palma. Foto Galiot)
Toca parlar, en aquesta crònica, dels primers espectacles que vam poder veure al 24è Festival Internacional Teatre de Teresetes de Mallorca, que va comptar amb un programa ric i atractiu, tant pels espais a l’aire lliure com als teatrals. Concretament, parlarem de EcO, d’Ymedio Teatro, l’espectacle inaugural del Festival al Teatre Catalina Valls, així com de la presentació del Taller d’Ombres, Llums i Reflexos de Sylvia Kichinow que va tenir lloc el dijous al migdia, al mateix Catalina Valls. Igualment del projecte d’espectacle El món de Gianni de la cia. Lo Peix Daurat, de Mallorca, presentat en acabar les Jornades Professionals al Casal Balaguer. Finalment, parlarem de les instal·lacions de Galiot Teatre i de l’impactant Chorpatélicos, de Los Titiriteros de Binéfar.
EcO, d’Ymedio Teatro
Ja hem parlat diverses vegades d’aquest espectacle rodó de la companyia de Jaén, que s’està movent per la majoria dels festivals del país i de l’estranger, en haver assolit un èxit extraordinari. En efecte, i com hem analitzat en altres articles (veure aquí), EcO és un exercici sobre la idea del doble i el desdoblament. Com ja vaig dir en una ocasió, permet indagar en les interioritats i les problemàtiques del dos: la lluita entre els lligams i la llibertat, la dependència i el lliure arbitri, entre el titella i el manipulador, entre el jo i el tu...
Álex Ramos i Santos Sánchez són els dos extraordinaris actors-clowns-titellaires, que demostren no sols un domini de les seves facultats histriòniques, sinó també aquest tipus d’intel·ligència que es reflecteix en el moviment, el gest i la simple presència. En efecte, els dos còmics omplen l’escena i ens fan viure un drama aparentment lleuger i divertit, el fet de que dues persones no es poden separar, un conflicte que al llarg de l’obra es va carregant de tons foscos fins esdevenir una patètica imatge de tantes relacions atrapades per la dualitat. Aquesta seria la seva lectura més sociològica. N’hi ha altres, per descomptat, més de caire psicològic i fins i tot filosòfic, i el mèrit és que tot això es diu i s’explica sense necessitat de creuar cap paraula.
El públic del Festival de Teresetes va apreciar totes les dimensions que l’obra conté, com ho van demostrar els entusiastes aplaudiments que sonaren al final de la representació. La millor manera d’inaugurar un festival, ajuntant l’ofici i el bon fer amb la intel·ligència i uns graus altíssims de sensibilitat poètica.
Taller d’Ombres, Llums i Reflexos de Sylvia Kichinow
Va ser un verdader plaer assistir a la presentació final del taller impartit per la il·luminadora i ombrista Sylvia Kuchinow, una de les persones al nostre país que més coneix els secrets d’aquestes qüestions, que va durar del dilluns al dijous. Quatre dies intensos a l’entorn d’Alícia i L’altre costat del mirall, una temàtica perfecte per experimentar els efectes sempre ambigus i misteriosos de les ombres i els reflexos.
La tècnica que domina Kuchinow va més enllà del teatre d’ombres i s’endinsa pels efectes de distorsió lumínica que avui en dia es poden aconseguir amb tota una sèrie de llums i de materials que permeten emmirallar, reflectir i tenyir la llum de mil maneres diferents.
I això és el que van intentar fer les sis noies que es van apuntar al curs, algunes d’elles reconegudes professionals de Mallorca. Evidentment, van oferir simples pinzellades d’allò que es pot fer avui en dia amb les noves tècniques d’il·luminació, pinzellades que van assolir alguns moments de gran impacte. Les participants al curs van establir un guió que va permetre enllaçar diverses escenes i mostrar així les possibilitats del llenguatge de les ombres.
Els assistents vam aplaudir amb ganes els exercicis proposats, lligats amb una perfecte sincronització.
El món de Gianni de la cia. Lo Peix Daurat
El titellaire de la companyia Lo Peix Daurat, Toni Rubio, va presentar al saló noble de concerts del Casal Balaguer la seva proposta d’espectacle el qual encara està als seus primers inicis. Vam veure uns titelles de bonica factura i un teatret escalonat de boca quadrada o més aviat rectangular que compte amb un còmode seient pel manipulador.
El conjunt mostra una voluntat de fer les coses, com alguns dels decorats evidenciaven, amb completa llibertat, canviant els estils i superposant colors i formes. De fet, els decorats, de fusta plana i pintats de tons negres i grisos, tenien tots algun tipus de moviment.
En un moment determinat, el titellaire de Lo Peix Daurat es va ficar dins del teatre i va treure un titella per la boca, que vam suposar seria un dels principals protagonistes. Amb aquella simple escena, vam poder veure les grans possibilitats que tenia aquest titella de Toni Rubio.
Les instal·lacions de Galiot Teatre
Jordi Monserdà, director de la companyia Galiot Teatre, és el creador d’aquest conjunt d’instal·lacions que a poc a poc ha anat col·locant a un gran nombre de festivals, degut al gran atractiu i la bona factura de les seves propostes.
En aquesta ocasió, ha ocupat una bona part del Pati de la Misericòrdia de Palma, un dels espais més entranyables del Festival, immens i assolellat, i per això mateix molt adequat per a aquest tipus d’instal·lacions, que generalment tenen sostres on protegir-se del sol.
Tres han estat els muntatges que ha portat Galiot a Palma: el petit remolc que mostra al seu interior els efectes de la llum negre, a través d’una mena de planetari fet amb aquesta tècnica d’il·luminació.
El Munta Titella, en el qual nens i pares poden construir titelles a partir dels elements que Galiot posa a la disposició del públic.
I el GiraVolta Titelles, un antic carrusel d’època que no porta cavallets, sinó teatrets autòmats. Com diu la publicitat d’aquest espai, ‘Entra, seu, obre i participa dels diferents contes. Escenes que podreu reconèixer de seguida dels contes clàssics. Prepareu-vos per descobrir el que mou cada mecanisme i per a respondre algunes preguntes. En cada escena podeu manipular diferents mecanismes construïts amb material reciclat com culleres de cuina, molinets de carn, aixetes antigues, eines de fusteria…’
Chorpatélicos, de Los Titiriteros de Binéfar
No podia faltar en aquest festival una de les companyies de més reputació del país, Los Titiriteros de Binéfar, de la mà, en aquest cas, de l’artista Eva Parício acompanyada pel músic Pablo Borderías.
Ja hem parlat altres vegades d’aquest espectacle, un dels més vistosos de la companyia (veure aquí). I de nou vam poder comprovar la capacitat que té aquesta gran actriu que és Eva Parício, que va repetir l’èxit aconseguit amb l’espectacle Maricastaña el 2017 (veure aquí)
Com en aquella vegada, també s’han vist ara escenes de la gent gran del públic emocionar-se en sentir determinades cançons i textos. De fet, tocar les fibres sensibles dels espectadors és una de les peculiaritats d’aquests espectacles, que rescaten el patrimoni literari popular de diverses generacions.
Malgrat el sol i la calor del dia, els espectadors van resistir amb ganes i van premiar als artistes amb els més sentits aplaudiments.
