Autor: Damià Barbany

Quietud versus moviment, o la subversió del ‘rigor mortis’

Per Damià Barbany. No hi ha dubte que el poder de fascinació de titelles, marionetes, ninots articulats, ninots de ventriloquia, autòmats, i demés criatures que puguin pertànyer a aquesta família, resideix en la seva capacitat d’executar (amb l’ajut del seu dissenyador o manipulador o enginy tècnic) moviments més o menys imitatius i versemblants si se’ls compara amb els dels humans. Però aquesta fascinació és directament proporcional al seu previ quietisme, al seu estat inanimat, (tant formal com conceptual) abans de ser posat en moviment per un o altre sistema. És un tros de fusta o de cartró, convenientment pintat...

Read More

Titelles cinematogràfics

El món del cinema sovint ha utilitzat titelles per dotar de gest i moviment criatures no humanes; del famós goril·la King Kong, dut a la pantalla en tres pel·lícules del mateix nom (la primera estrenada el 1933 i els dos remakes següents el 1976 i el 2005 ), al Tiranosaure Rex de Jurassic Park, una saga que també s’ha fet en diverses parts. En el cas de bèsties pertanyents a la família dels dinosaures, podem assenyalar uns quants antecedents realitzats amb una característica tècnica comuna: el monstre en qüestió —Godzila seria el més popular— sempre ha exhibit a la...

Read More

Titelles ninot amb el toc de Joan Miró

No és massa habitual que els espectacles de titelles reuneixin l’atenció massiva per part de premsa i públic. De vegades, però —que bé quan es dóna el cas!—, hi ha l’excepció, i Mori el Merma, l’espectacle de Putxinel·lis Claca estrenat a Palma l’any 1978, n’és un exemple superlatiu. El marc d’exhibició per a l’esperada estrena  a Barcelona va ser el Gran Teatre del Liceu. Un escenari monumental per a uns titelles ninot també de proporcions considerables, tant en volum i alçada com en el valor artístic afegit pel seu acabat plàstic: el toc pictòric de Joan Miró. El procés...

Read More

Ombres gegantines, carregades d’expressivitat…

Il·luminar a contrallum una superfície tensa i translúcida, una pantalla de lli o cotó o seda o paper o fibra vegetal. I fer-hi moure al darrere les siluetes, les ombres d’uns personatges construïts de fusta o paper o llauna o pell de búfal. Dotar-los de vida i moviment mitjançant tiges o fils. És un teatre d’ombres arrelat en països com Java, l’India, Birmània, Pèrsia, Turquia, el Japó, la Xina. Amb el pas del temps, tècnica artística coneguda i practicada arreu del món sota el nom genèric d’ombres xineses. A mitjan del segle XVII, Athanasius Kircher publica el llibre El...

Read More

Patrocinadors

Categories

Calendari

En aquest calendari hi podeu trobar properes activitats organitzades pels associats de Titeresante.es, Putxinelli.cat o Puppetring.com.

Per entrar activitats, s'ha de fer des de Titeresante.es


Participa amb nosaltres!!!

Arxius