S’ha estrenat aquest mes d’agost “Animals Animats”, l’últim espectacle del Marionetàrium, la Companyia de Marionetes d’Herta Frankel instal·lada al Parc d’Atraccions del Tibidado. Una obra que no fa més que assentar d’una manera magistral la voluntat ferma de la companyia de conservar, restaurar i exhibir el gran patrimoni artístic i cultural que representa tot el llegat de la gran marionetista austríaca, desapareguda el 1996.
La Granota. Foto de Alexandra Gutiérrez.
“Animals Animats” és, en efecte, un espectacle basat en la reconstrucció d’alguns dels titelles originals del reconegut constructor txec Zdenek Podhursky, fets especialment per a Herta Frankel l’any 1969, i que foren utilitzats per a la sèrie de televisió “El País de la Fantasía”, producció de TVE i de HR (la televisió alemanya). Estem parlant d’uns magnífics titelles de fusta, pensats per a una manipulació de taula, que Oriol Pont i Fernando Gómez han restaurat i posat al dia tot guardant l’essència i l’eficaç bellesa dels originals de Podhursky.
La Guineu. Foto de Alexandra Gutiérrez.
Amb manipulació de Litus Codina, Josep Milan i Arnau Ramos, “Animals Animats” és un preciós musical de marionetes en el que, sense cap paraula, el públic es veu transportat al peculiar món animal que els titelles seleccionats encarnen. Compta per això amb un escenari rotatori ideat per José Menchero el qual, juntament amb Raquel Bonillo, signen l’escenografia del muntatge. Fernando Gómez, responsable de la idea i de la direcció, ha realitzat un magnífic treball de muntatge de les coreografies i dels gags a càrrec de cada un dels animals posats a escena.
Són: un bonic mussol que es bressola penjat a la lluna, una granota que és una de les peces més aconseguides de Podhursky, una guineu que mai acaba de trobar als dos conills que entren i surten per dos forats, un ós que es deleix per agafar la mel d’una bresca d’abella que penja d’un arbre, un estruç gran i majestuós que balla i posa un ou, el qual desapareix robat per un mico. El joc dels tres micos és sens dubte un dels moments àlgids de l’espectacle, un sofisticat exercici de manipulació a tres bandes que exhibeix la mestria dels membres manipuladors de la companyia. També el número del lleó, que en despertar-se de la seva eterna son vol fer números d’exhibició i aconsegueix arrossegar el públic, que aplaudeix i pica de mans. Una aranya que acaba sent engolida per la granota, la qual s’encarrega de tancar l’obra amb una magnífica demostració de claqué. La gràcia dels titelles, a més dels gags i de les coreografies desplegades, és que reprodueixen la gestualitat expressiva de cada un dels animals amb un extraordinari virtuosisme.
Els micos. Foto de Alexandra Gutiérrez.
Tota aquesta seqüència dura el que dura una volta sencera de l’escenari rotatori, que va desplegant els preciosos decorats d’alegres i vius colors pensats per a les diferents juguesques dels animals que els hi corresponen.
El públic rau atrapat des del primer minut per l’exquisida poesia que destil·la tot el muntatge, amb una selecció musical que és un dels seus grans encerts, d’una molt ben estudiada varietat i que fuig de qualsevol simplicitat xavacana. Es pot dir que els artistes titellaires del Marionetàrium han aconseguit amb aquest obra una petita joia que junta l’excel·lència d’un del genis constructors dels anys seixanta amb la mestria actual dels titellaires del Marionetàrium.
L’exposició de marionetes i els Grans Constructors. Viatge a Corea.
Herta Frankel
Acabada la funció, el públic és convidat a visitar l’exposició que hi ha al recinte del costat del Marionetàrium. Allà es poden veure diverses parades escèniques per a algunes de les marionetes de fil de la companyia, que serveixen perquè un dels titellaires manipuladors expliqui als nens i als adults que hi han acudit els secrets tècnics de l’art del fil. Hi ha el senyor del barret de copa, un quadre de flamenc, la ballarina clàssica, el pianista, el saxofonista que toca dins la banyera i Harpo Marx amb la seva arpa.
Fernando Gómez, en un solo de marioneta amb Karam, en la inauguració del Festival de Corea. Foto de Alexandra. Gutiérrez.
A les parets de la sala, uns grans plafons il·lustren els perfils biogràfics, amb profusió d’imatges de llurs principals marionetes, d’alguns dels grans constructors que van treballar per a Herta Frankel. Són Lluís Fontanet i Bosh (1915-1991), qui va crear diverses marionetes per a Herta a partir de 1948. El valencià i gran mestre faller Regino Mas (1899-1968), el qual va construir per a la companyia diversos caps, mans i peus de marionetes. Harro Siegle (1900-1985), autor el 1951 del famós cavall amb genet. Fritz Herbert Bross (1910-1976), mestre del gran marionetista Albrecht Roser i que el 1960 va construir per a Herta el mariner acordionista, el guitarrista de flamenc i el violinista de la cara blanca. Elvira de Loyzaga (1916-1996) a la qual Herta Frankel va encarregar el 1960, als inicis de TVE, la creació de diversos titelles: el gat Chifú, el Lleó, els Nans, els Gossets Cantors, entre els que destaca la gosseta Marilín. Zdenêk Podhursky (1920-1982), l’autor dels animals de l’obra comentada.
Seu del Festival de Corea del Sud. Foto de Alexandra Gutiérrez.
Important destacar que la companyia d’Herta Frankel ha actuat aquests dies al important Puppet Festival Chuncheon de Corea del Sud amb el seu espectacle “Pallassos de Fusta”.
Un dels pallassos amb els nens de Corea del Sud. Foto de Alexandra Gutiérrez.
Crec que Pilar Gálvez i Fernando Gómez, promotors i directors del Marionetàrium, poden estar ben contents i orgullosos de la seva feina. En acceptar el llegat de Herta Frankel, amb qui van treballar des de 1985 fins al dia de la seva mort, van acceptar també la gran responsabilitat de conservar, exhibir i animar la col·lecció de marionetes més representativa dels últims seixanta anys, tot un patrimoni cultural d’un gran valor històric i artístic. I, pel que hem pogut veure en pujar al Marionetàrium del Tibidabo, es pot dir que el seu compromís amb aquest llegat és d’una fidelitat absoluta multiplicada per mil, si tenim en compte a més que els seus espectacles no paren de viatjar per l’estranger, com ara a Corea del Sud.
Herta Frankel amb Pilar Gálvez y Fernando Gómez.
