Fins el 12 de gener es pot veure aquesta insòlita exposició d’escenes eròtiques, implícites i explícites, feta de nines i ninus barbies. Tot un festí pels amants de les rareses primoroses, mòrbides i galanes dirigides als costats foscos de la vida.

L’exposició, comissionada per un grup d’antiquaris que es van fer amb la col·lecció, un fet ja de sí força insòlit, reprodueix l’àtic d’un senyor de Barcelona  descobert després de la seva mort als 90 anys. Havia prohibit a la família entrar en aquella habitació privada. Què hi amagava? No es va saber fins després del seu òbit.

Quan la família va obrir la porta vetada, restà esbalaïda: davant seu van descobrir una extravagància tan singular com meravellosa, inusitada o forassenyada, segons la mirada que s’hi posi. Nines despullades de tipus barbie en desenes de posicions eròtiques, en grups orgiàstics o en simples joguets proveïts de mecanismes que els posaven en moviment fornicador. També hi havia tres maniquís de mida humana despullats, un pintat de negre i un altre dotat d’una palanca que permetia aixecar manualment un membre viril de dimensions majúscules. Aquests maniquís, segons sembla, es van vendre apart i no figuren a l’exposició.

Decidits a recuperar aquell espai de la casa, la família ho va posar tot en venda. Per sort, va caure en mans d’un grup d’antiquaris sensibles a l’art i a les curiositats de la vida, i no únicament cobejosos de bens i beneficis. Van comprendre que aquell llegat era una singularitat tan exquisida i llaminera en el seu conjunt, que no tenia cap sentit dividir-la i vendre’n les parts. O sencer o la seva vàlua es dissoldria en simples ocurrències d’un adult amb ganes de jugar a nines sense faldilles i amb un floc de pèls a l’entrecuixa.

Que la col·lecció anés a parar a l’espai que té obert la Fundació Joan Brossa al carrer de la Seca nº2 de Barcelona va ser un altre encert. Posar-ho en mans d’aquest exquisit de les singularitats que és en Vicenç Altaió i en aquest nou espai dedicat a l’heterodox poeta barceloní, era el millor camí per vestir aquella follia de cultura, sense restar-li la seva transgressió.

Per a qui estima les composicions visuals amb ninots, objectes i figures de tota mena, aquesta exposició és una verdadera joia que sobresurt per damunt d’allò que, vist en una parada dels encants, no deixaria de ser una banalitat més de les despulles d’un pis posades en un lot d’andròmines i requincalles. De fet, som davant d’una mena de miracle, que passa molt poques vegades en una ciutat: com si una mà artística s’hagués posat enmig del pas que condueix els estris de l’espoli deixat per un difunt, als lots posats en venda als Encants, per ser després venuts com a menudalla en les seves paradetes. La mà d’aquests quatre antiquaris de mirada desperta i juganera ha salvat l’obra ‘secreta’ de tota una vida, la d’un ciutadà amb ganes de convertir les seves obsessions en art, ni que sigui casolà i per a ús propi.

Destaca entre els grups i les composicions de nines de l’espoli, un teatrí preciós del que podria ser un cabaret eròtic  tal com el deuria imaginar l’autor: amb una orquestra de senyoretes despullades tocant el violí, a l’escenari una còpula de ninu i nina en posició horitzontal, i tot un reguitzell de petits ornaments i altres personatges en posicions eròtiques al seu entorn. Un teatrí en el que tot està en moviment quan s’accionen els mecanismes adequats. Al davant, dues platees de senyoretes són el públic entusiaste del cabaret eròtic.

Una exposició que tindria molt sentit mostrar als diversos Festivals de Titelles del país, indicant com aquesta mania de recórrer als ninots, als objectes o a les figures, siguin de la mena que siguin, no és només una dèria dels titellaires i dels afectats per aquesta ‘obsessió’, sinó que la trobem també en les intimitats secretes de persones anònimes, les quals van ser ‘titellaires d’amagat’ en llurs teatrets o sales prohibides, només per a l’ús propi o dels quatre iniciats que li seguissin el corrent. Extraordinari al cent per cent!

Posem aquí algunes imatges preses així com un gravació feta in situ del vídeo on s’exhibeixen les peces amb els seus moviments mecanitzats.